Neus Barron, quan jugo a futbol m’oblido de la resta del món

JOAN PLAZAS i MATIAS URETA

La Neus Barron, alumna de 1r BAT, juga actualment a futbol al RCD Espanyol.

El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona o simplement Espanyol fou fundat en 1900 per una colla de joves estudiants universitaris.

Els seguidors de l’Espanyol s’anomenen popularment periquitos, però sabeu d’on els ve aquest nom?

Aquesta història comença l’any 1922 amb Xut!, un setmanari satíric centrat en l’esport. Valentí Castanys, dibuixant i director de la publicació, representava sempre els seguidors de l’Espanyol com quatre gats negres, en referència a l’escàs nombre de socis de l’entitat i, possiblement, a la seva mala sort.

Paral·lelament, en aquells anys, esdevingueren populars les pel·lícules de Felix the cat, traduït al castellà com el Gato Periquito, ja que era un dels primers personatges de dibuixos animats que parlava. La gent no va trigar a associar ambdues figures. Tant fou així, que Castanys substituí els quatre gats negres per quatre gats pericos.

Històricament el club ha estat sempre una entitat poliesportiva, essent pioner en moltes disciplines a Catalunya.

Seccions de l’Espanyol al llarg de la història: hoquei herba, atletisme, rugbi, bàsquet, beisbol, ciclisme, hoquei patins, voleibol, futbol sala, bitlles i petanca.

D’entre aquestes seccions cal destacar d’una banda la de futbol femení que neix l’any 1970 sota l’impuls de Lluís Oliva Berney i Julián Arcas com a primer entrenador. Al seu palmarès figuren una Superlliga, sis Copes de la Reina i quatre Copes de Catalunya.

I d’altra banda cal destacar les seccions de futbol base, tant masculí com femení, on centenars de nens i nenes donen les seves primeres patades a una pilota tant per acostar-se a poc a poc al seu gran somni de ser professionals o simplement per fer esport i passar-s’ho bé. Una d’aquestes nenes és la Neus.

Des de quan jugues a futbol? Què és el que et motiva per continuar jugant actualment? 

Vaig començar a jugar futbol més o menys amb 5 anys, és a dir fa 11 anys. I el que em motiva per continuar jugant és d’una banda que el fet que sigui un esport em permet que em pugi evadir de tota la resta: estudis, temes personals i tot això. I a la vegada, el fet que sigui un joc d’equip em fa tenir ganes d’anar a veure les companyes i passar bons moments juntes.

Has jugat sempre en el mateix equip? Des de quan estàs a l’Espanyol?

He jugat a dos clubs diferents en total, i dintre d’aquests clubs no he jugat tampoc sempre al mateix equip ja que anava pujant o baixant segons les temporades. A l’Espanyol aquesta és la meva 6a temporada, vaig entrar quan tenia 11 anys.

Ens podries explicar el teu palmarès i a quina categoria estàs jugant actualment?

Si em centro amb l’Espanyol, el primer any que hi vaig ser vam guanyar la lliga, a l’igual que fa dos anys, la lliga juvenil preferent. I hem guanyat altres tornejos com el MIC i un torneig a la Xina, entre d’altres no tan importants.

I ara el meu equip està a 3a divisió, el que seria 2a regional.

En quina posició jugues? Quins són els teus punts més forts i els teus punts més febles quan jugues?

Jo jugo de portera. En general jo diria que els meus punts forts són el joc aeri i la picardia, mentre que entre els febres destacaria l’un contra un i, de vegades, els jocs de peus.

A part de l’Espanyol, de quin club ets seguidora? 

En general, no soc seguidora de cap club. No segueixo gaire el futbol com a tal. Però sí és veritat que segueixo i m’interessa tot allò que li passi a l’Espanyol perquè tot allò que li passi al meu club, al final repercutirà en nosaltres. Com millor estigui l’equip masculí, millor estarà el femení.

Quins són els teus referents o a quines futbolistes t’agradaria semblar-te?

A mi, semblar-me, realment no m’agradaria semblar-me a ningú. Potser en alguns aspectes sí, però jo no vull ser igual que ningú altre. Tot i això tinc com a referent la Misa, la portera del Real Madrid, i pel que fa al masculí m’agrada bastant el Ter Stegen, sobretot el de fa uns anys.

T’agradaria ser jugadora professional de futbol? O voldries estudiar alguna carrera?

De fet m’agradaria fer les dues coses, pel fet que ara mateix el futbol femení no té gaires sortides. Per molt que estiguis jugant a primera divisió és molt complicat guanyar-te així la vida. Tot i que vull ser jugadora professional, la cosa seria tenir uns estudis a la vegada per si, en el cas de que el tema del futbol falla, poder buscar-me la vida d’alguna altra manera.

I què en pensa la teva família d’aquest pla?

La meva família està totalment d’acord i em donen el seu ple suport i m’ajuden en tot el que poden tant a nivell esportiu com acadèmic. I sempre volen el millor per mi.

Tens algun altre hobby a part de practicar futbol? 

No, sí és veritat que m’agraden moltes altres coses més enllà del futbol, però malauradament no en faig cap perquè no tinc temps per fer res més.

Són molt diferents els entrenaments de l’Espanyol dels que feies quan estaves a altres equips menors?

Sí, són bastant diferents als dels altres clubs, simplement pel fet que l’Espanyol té molts més recursos i això es veu reflectit en els horaris i en els entrenaments, perquè tot és com més complex que en un club inferior.

Et resulta complicat compaginar els estudis amb els entrenaments? 

De vegades sí perquè el futbol no sempre té uns horaris fixos, cosa que m’obliga a fer malabars per quadar-ho tot, però tot i això sovint és impossible. De vegades surten perjudicats els estudis i d’altres el futbol.

Has tingut alguna lesió important?

Important com a tal no, però em vaig trencar el dit petit de la mà dreta, però no va ser res greu. I també quan era petita una vegada vaig tenir una commoció cerebral a causa d’un cop al cap.

I quina opinió et mereix l’equip femení actual del Barça?

Jo crec que el nivell del primer equip del Barça femení és considerablement bo. I cal tenir en compte que, el que es veu per la tele en directe, és el nivell real. No és que en un partit jugui millor i en un altre pitjor, que també és cert que això passa, però és que el nivell que tu veus, és el que realment tenen. No és que es faci una selecció de les millors jugades per ensenyar-les a la tele, és que realment juguen així. Cosa que no sempre passa en el masculí on molts cops només ens mostren les jugades bones que algun jugador o equip, no tan bo, ha fet.

I per altra banda també és sorprenent el nivell tan alt que tenen algunes jugadores tan joves i amb molt futur.

Existeix la mateixa rivalitat entre el Barça i l’Espanyol femení que amb els equips masculins?

A les meves categories no. Perquè en el masculí sí és veritat s’odien molt respectivament, però en el femení això no passa, perquè ens coneixem entre totes i moltes vegades som amigues a fora del camp. A dins del camp sí són les contraries, aquí no hi ha amigues, però fora del camp, ja és una altra història.

Què en penses del futbol femení i en la situació que es troba actualment?

Doncs actualment, crec que ha millorat i ha evolucionat molt en molts nivells i molts aspectes, però tot i així és veu molt clar que encara li queda molt marge per créixer. És cert que ha crescut molt ràpidament en molt poc temps, però ara cal que la cosa no quedi aquí i continuï en aquesta línia de creixement.

I què diries a tots aquells que pensen que et futbol femení sobra i s’hauria d’eliminar o que no aporta res?

Penso que qui digui això, és a dir, una persona que digui que caldria eliminar el futbol femení i a la vegada segueix i li dona suport al futbol masculí, és algú que realment no li agrada el futbol. Existeixen diversos tipus de futbol: futbol sala, futbol herba, futbol masculí… i el femení simplement n’és un més d’ells. Són dos tipus de futbols diferents, perquè sí és veritat que juguen diferent, però a la vegada és futbol igual. I independentment que t’agradi més un o l’altre, no has de dir que un és millor o pitjor o menysprear-ne cap. Simplement aquesta gent són una mica ignorants.

Ens pots explicar alguna anècdota graciosa o curiosa que t’hagi passat entrenant o jugant?

Jo no me’n recordo, però els meus pares m’han explicat que una vegada quan era molt petita, al principi de jugar a futbol, nosaltres estàvem en una lliga masculina i amb nois més grans, així que no teníem prou nivell per guanyar contra segons quins equips. Un cop vam perdre 10 a 1, i perquè ens van contar un penalti que no era! Però com el marcador només tenia un dígit marcava 0-1. Nosaltres estàvem molt tristes per haver perdut, però llavors les famílies, per animar-nos, van començar a dir que havíem guanyat, que miréssim el marcador bé i perquè nosaltres havíem marcat un gol i que tots els gols del rival no havien sigut vàlids o bé per fora de joc o pel que fos.

Totes les meves companyes van començar a creure-s’ho i jo vaig ser l’única a qui aquella explicació li va fer dubtar. Em resultava estranya perquè, com jo era la portera, sabia perfectament que sí m’havien estat marcant gols. Però al final totes ens ho vam creure i vam començar a celebrar-ho pel vestuari i per tots els llocs com si realment haguéssim guanyat.

Com bé saps, ara mateix s’està celebrant el Mundial a Qatar envoltat d’una gran polèmica. Quina opinió et mereix aquesta situació?

D’una banda, sí que m’agrada que se celebri un mundial cada 4 anys perquè em sembla molt important i necessari. Sí que és una bona competició. El que no m’agrada gens és que les votacions per escollir el país amfitrió estiguin manipulades per interessos polítics o extrafutbolístics.

A més, en el cas concret de Qatar se sumen molts altres factors que tampoc no m’agraden gens com és el tema de la construcció de les instal·lacions. No s’haurien de fer únicament i expressament per a la celebració del Mundial i molt menys en aquestes circumstàncies inhumanes i denigrants més pròpies d’altres èpoques quan existia l’esclavitud.

I dels sous desorbitats que cobren alguns entrenadors només per jugar aquesta competició o de la situació que pateixen les dones al país millor ni en parlem. Però, no, no m’agraden gens.