Visita alumnes de Montpeller

per Cornelia Curtasu, Alejo Pineda, Itziar Chárlez i Tania Ibarra

El 31 de març uns alumnes de entre 13 i 15 anys de Montpellier, França, van visitar el nostre institut.

Van arribar a les 10:30 del matí i van anar directament a la sala d’actes.

La nostra directora va fer una petita introducció del que farien durant el dia. A continuació la Mª Jesús va donar la benvinguda als alumnes de Montpellier, en francès. Va ensenyar la pàgina web del nostre institut i un vídeo de les nostres instal·lacions i aules. Van haver d’anar a la biblioteca a veure al vídeo perquè a la salsa d’actes va haver-hi un problema tècnic.

Després de veure el vídeo, els alumnes es van repartir per les diferents taules on hi havia diferents tipus de galetes, sucs, croissants, etc. Mentre esmorzaven , els alumnes dels dos centres parlaven entre ells.

IMG_2257 (1)

Una estona després van sortir tots a les pistes, es van separar en tres grups on es van intercanviar l’instagram, música i es feien fotos i selfies.

Mentrestant, els alumnes del Príncep de Viana es van abocar a les finestres per veure i saludar els francesos.

A les 11.30 van agafar les motxilles i van dirigir-se a l’aula de Visual i Plàstica on es van asseure i van continuar parlant entre ells.

La Natalie va repartir uns paperets blancs perquè cadascú hi posés el seu nom. A l’atzar van ajuntar un alumne del Príncep de Viana amb un de Montpellier. Els van donar una fitxa amb diferents preguntes, en castellà i francès, sobre Barcelona.

IMG_20170331_114428 (3)

A l’acabar la fitxa van baixar al pati on van jugar un partit amistós, Espanya vs França. Mentre transcorria el partit hi havia uns quants grups que es dedicaven a parlar i fer-se fotos. Finalment es van acomiadar i els francesos van marxar a dinar, però abans vam voler saber una mica més d’ells i els vam fer una sèrie de preguntes: 

IMG_20170331_125051 (1)

1- QUINES AFICIONS TENIU?

Mirem la televisió, ballem, juguem amb les nostres germanes, fam esport, una de nosaltres fa boxa.

Fem el que qualsevol noi de qualsevol lloc fa.

2- QUÈ CANVIARÍEU DEL VOSTRE INSTITUT? I DEL NOSTRE?

El nostre institut a França és molt petit i del vostre canviaríem el color de les parets, però

ens agrada molt el vostre institut perquè és molt gran.

3- COM ÉS EL VOSTRE DIA A DIA?

Fem deures, ens aixequem molt d’hora per anar a l’institut, mengem….

4- US HEU ENTÈS BÉ AMB ALS ALUMNES D’AQUEST INSTITUT?

No hem parlat amb ningú, només amb vosaltres que ens fèieu l’entrevista, i sí, ens sentim molt a gust, ens heu caigut molt bé.

5- QUANTS DIES PORTEU A BARCELONA?

5 dies

6- QUINS LLOCS DE BARCELONA HEU VISITAT?

Hem visitat la Sagrada Família, l’hospital Sant Pau, les Rambles, el centre comercial

«Maremagnum» que és el que més ens ha agradat, el museu Miró.

7- HEU MENJAT ALGUNA COSA QUE US HAGI AGRADAT MOLT?

Sí, els xurros amb xocolata desfeta.

8- ON HEU DORMIT TOTS AQUEST DIES?

Hem dormit a l’institut religiós Jesús Maria Josep.

9- CREIEU QUE AMB EL NIVELL D’ESPANYOL QUE TENIU PODRÍEU VIURE A ESPANYA?

No, perquè sabem molt poc d’espanyol.

10- QUIN HORARI TENIU AL VOSTRE INSTITUT?

Entrem a les 8:10 i sortim a les 12:35 a dinar, tornem a entrar a les 3:00 i sortim a les 16:40.

Seguidament, teníem curiositat i vam preguntar-li a la professora dels alumnes francesos alguna pregunta més.

1- QUIN HORARI TENIU ELS PROFESSORS?

Tots els professors fan 18h a la setmana, jo per exemple faig el dimarts de 8:00 a 12:40 i de 13:50 a 15:40 i els dijous faig de 13:50 a 16:40.

2- COM ÉS LA RELACIÓ DE PROFESSOR/A A ALUMNE? US PARLEU DE VOSTÈ?

És molt respectuosa, als professors està prohibit tutejar-los, si ens tutegen els hem de posar una sanció, jo com que soc espanyola i tinc la cultura d’Espanya no tinc la barrera que tenen la resta de professors, però normalment hi ha una barrera entre alumne i professor.

3- PER QUÈ VAU DECIDIR VINDRE A AQUEST INSTITUT?

Perquè teníem programat un altre institut a Madrid, però al final no vam poder anar-hi. Un oncle d’una de les nostres alumnes té una filla en el vostre institut i ens va donar l’opció de vindre.

4- ET VEUS BEN ATESA EN AQUEST CENTRE?

Sí, em sento molt a gust ja feia temps que cap alumne em tutejava i això a vegades ho trobo a faltar.

5- COM VEUS EL NIVELL DE FRANCÈS DEL NOSTRE INSTITUT? I EL NIVELL D’ESPANYOL DEL TEU INSTITUT?

El nivell de francès del vostre institut el veig molt bé, veig que estudien molt i per ser el primer any està molt bé, el del meu institut hi ha molts nivells, però si ens centrem en aquest grup el veig molt bé.

6- CREUS QUE DESPRÉS D’AQUEST VIATGE ELS TEUS ALUMNES APENDRAN MÉS L’ESPANYOL?

Sí estic del tot segura.

Va ser una experiència molt interessant i divertida, tots s’ho van passar bé i van poder fer nous amics, tant que molts encara estan en contacte.

 IMG_2263 (1)

El Dret de les Dones

 

Moltes vegades podem veure a les notícies com alguns del homes maltracten, amenacen i, a vegades, poden arribar a matar les dones.

Les dones, com a qualsevol ciutadà, tenim dret a fer i decidir el que volem per a nosaltres. No només es maltracten les dones sinó que també es maltracten adolescents i, fins i tot, a nenes.

El nostre institut està al barri de Sant Andreu, on hem observat que es fan moltes activitats per a les dones.

Podem veure que hi ha un punt d’informació que està obert de dilluns a divendres  de 9:00 a 12:00h del matí, i els dimarts i els dijous a la tarda està obert de 16:00 a 19:00h.

A la seva pàgina web hi podem trobar tota la informació necessària i informar-nos de les activitats i dels horaris. També hi podem trobar un apartat en què pots posar el teu districte i la teva adreça i t’ajuden a buscar el punt d’informació més a prop.

La pàgina web és: http://guia.barcelona.cat/detall/associacio-ciutadana-pels-drets-de-les-dones_1260085229.html

A Sant Andreu, hi ha un centre en el qual ajuden a les dones que ho necessiten. En aquest centre van les dones que han estat maltractades per la seva parella o han patit algun tipus de discriminació.

Elles van un o dos dies a la setmana, i expliquen el seu problema a un pscòleg, i aquest, els dóna alguns consells de què poden fer per no amoïnar-se mes. El que vam preguntar també, va ser algun consell que podrien donar als nois i noies majors d’edat, i ens van dir una frase com aquesta “Talla abans que arribi la segona vegada”, és a dir, plantar cara la primera vegada que et faci cap tipus de maltractament, ja que no és tolerable cap mena d’agressió física: posa’t seriosa i planta-li cara, perquè si ets tímid, quan siguis gran pots acabar a llocs com aquest.

 

L. Benito, M. Fontanals, L. Herranz, V. Núñez

Els graffitis

Els graffitis en Sant Andreu són un acte vandàlic o art?

Al nostre barri hi han un munt de graffitis artístics que milloren l’estètica de molts murs i fatxada d’edificis, amb una finalitat creativa, però cal dir que els graffitis a Espanya, com a la majoria de països, són il·legals, tot i que a la Gran Bretanya hi ha graffitis fets per un graffiter anònim molt famós que es fa dir Banksy,  on són considerats una autèntica obra d’art,

Per les seves obres s’han arribat a pagar més de 500.000€.

Sobre els tipus de graffitis, el més senzill i fàcil de fer és el tag o signatura, que consisteix en escriure amb l’esprai lletres. I el més complicat i difícil de fer són els characters (personatges), que consisteix en pintar personatges populars per acompanyar a les lletres; normalment aquests personatges donen més riquesa a les obres i permeten expressar millor una idea.

J. CHOQUE, A. LUCERO, O. PIERO, J. RÁEZ

LA BULÍMIA

La bulímia és un problema actual del que gairebé tothom és conscient però que no obstant és molt difícil de detectar, ja que l’aspecte físic del pacient no varia necessàriament. Un estudi va demostrar que el 2.7% de les nenes i l’1.4% dels estudiants presentaven comportament bulímics. I la majoria els ocultaven.

La pressió social, els problemes de salut, d’autoestima i altres factors poden provocar que es desencadeni la bulímia en adolescents, l’edat més comú en què es dóna aquest trastorn alimentari. Es caracteritza per donar-se grans afartaments de menjar en períodes curts de temps per després eliminar-los per mitjà del vòmit o els laxants.

article_13776868864

També es sol recórrer a períodes de dejuni prolongats, exercici físic intens o saunes per perdre líquid corporal. La por a engreixar és la causa d’aquest comportament, acompanyat de símptomes depressius, sentiments de culpa…

A nivells físics i psicològics les conseqüències de la bulímia poder arribar a ser molt greus: sangrats estomacals, pèrdua de l’esmalt dental, danys a l’esòfag, ansietat, depressió…La importància de detectar la bulímia a l’adolescència és que quan abans es diagnostiqui i es tracti més fàcil és de curar. Si no pot convertir-se en un trastorn crònic. I és que encara que és cert que una persona per ser diagnosticada de bulímia ha d’haver desenvolupat aquest comportament durant tres mesos és important estar atent a qualsevol tipus de comportament que indiqui la presència d’aquest trastorn.

 

Aprofitant que al Príncep de Viana els dimecres, a l’hora del pati, tenim una infermera, la Pilar Andrés, a la que podem fer-li consultes, hem anat a fer-li  unes quantes preguntes sobre aquest tema.

horizontal-2013813181346145

. ¿En qué momento empiezas a ser bulímica?

Cuando en un mes se producen 2 o más atracones. La persona generalmente no se da cuenta de que tiene un problema y por lo tanto que es bulímica, pero sí las personas del entorno. Cuando tú ves a una persona que está muy pendiente de su cuerpo y de su imagen y que en su cabeza está todo el rato el: “ay, no voy a comer esto que me engordo”, “ay, ayer comí mucho y hoy no voy a comer nada”. En esos momentos tenéis que pensar que si tenéis amigos que os verbalizan estas cosas es muy probable que haya algun tipo de trastorno de la conducta alimentaria.

anorexia

. ¿Aunque no seas bulímica provocarte el vómito es peligroso? ¿Y estar obsesionado con temas relacionados con el peso?

Provocarte el vómito siempre es peligroso entre otras cosas porque puedes producirte irritaciones y porque el vómito es una respuesta normal del organismo que se produce cuando no te encuentras bien ya sea porque una comida te ha sentado mal o tienes una gastroenteritis que crea un síntoma de alarma y hace que vomites para que te sientas mejor. Pero si tú te provocas el vómito te estás generando tú mismo este mal estar. Y desde luego si estás todo el día pendiente de tu peso, del aspecto físico y pensando si esto lo como o si no, tienes algun problema.

. ¿Es muy difícil superarla? ¿Es fácil volver a recaer?

Generalmente cualquier trastorno de la conducta alimentaria se puede superar, pero se necesita tiempo y que las personas cercanas a ti te ayuden. Se puede superar sí, pero también se puede volver a recaer.

. ¿Por qué afecta más a chicas que a chicos?

Uf…¿Vosotras así a golpe de vista a quién pensáis que presiona más la sociedad?

A las chicas

Sí, pongo el ejemplo de los pasos de modelos. Hace unos años dijeron que iban a cambiar los tallajes para poner unos más normales y contratar modelos con pesos más saludables y, ¿habéis visto este año? Otra vez son delgadísimas. Entonces aunque cada vez la sociedad presiona más a chicos y han salido nuevas enfermedades como la vigorexia, sigue presionando más a las chicas.

. ¿Qué consejos darías para parar la bulímia y las obsesiones con el peso? ¿Qué medios se tendrían que tomar?

Esta es la pregunta que más me interesa y más clara deberíamos tener. Vosotros como adolescentes estáis en grupos y si tenéis una amiga o amigo que tienen problemas con la alimentación los que estáis bien os dáis cuenta. La persona que tiene problemas es muy difícil que lo reconozca porque siempre encontrará una excusa para decir: “no, no, es que no como ahora porque tengo malestar”, “no, no es que ya he comido” “Es que…esta tarde no voy a salir a merendar con vosotras porque estoy ocupada” Siempre encontrará una disculpa para no estar acompañado y que no vean cuáles son sus hábitos de alimentación.

Cuando vosotras detectáis que un compañero o una amiga puede tener un trastorno de la conducta alimentaria lo tenéis que comunicar a una persona mayor. Hermana, tías…Incluso a la profesora o tutora.

También se tendría que educar en el pensamiento crítico, educar en el no. Aunque tengáis 12, 13 o 15 años tenéis que ser capaces de saber qué queréis y de saber decir no a situaciones determinadas. No tenemos por qué ser guapas, altas etc… aunque la sociedad nos lo diga. Hay personas que no son altas ni guapas y no quiere decir que no sean inteligentes ni felices.

. ¿Y aún suponiendo que no hubiera riesgo de un problema de salud grave también se tendría que pedir ayuda?

Sí, porque es una enfermedad psiquiátrica y siempre es peligroso. Incluso aunque el índice de masa corporal esté dentro de lo normal en su cabeza solo hay energía para ese tema y puede haber fracaso escolar, aislamiento, conflictos familiares…Un sinfín de problemas. En realidad, la persona no quiere estar enferma y si no hay nadie que le ayude no puede superarla sola/o.

. ¿Ayudaría a disminuír las tasas bulímicas el hecho que no tuvieran tanta importancia el físico ni las tallas pequeñas?

Ayudaría tanto en la bulímia como en cualquier trastorno de la conducta alimentaria. La mayoría de estos trastornos se inician por la presión que la sociedad ejerce en nosotros.

 

En acabar l’entrevista ens va indicar alguns símptomes que la persona bulímica podia patir com calls a la zona dels artells.

bulimia

 

Donem les gràcies a la Pilar Andrés per aquesta entrevista que esperem ajudi a les persones que pateixen transtorns alimentaris.

Teresa Salmerón i Núria Padilla

WISMICHU

“¡El otro día!”

Ell era un estudiant d’audiovisual de 17 anys. Va començar a pujar vídeos per simple avorriment i amb el fi de compartir-los amb els seus amics de “A Coruña” on ell vivia. Ara puja vídeos de blocs, trolleadas , bromes telefòniques, i, amb menys freqüència, videojocs.

Canal de Wismichu: https://www.youtube.com/user/wismichu/

Va començar a destacar a través dels seus Chatroulettes. Des d’aleshores els seus seguidors no han parat d’augmentar.
Amb un humor sarcàstic i una forma diferent de veure les coses rutinàries, Wismichu suma més de 3.179.430 seguidors i 315.804.266 visualitzacions al seu canal.

“A la vida real no sóc ningú, però a l’internet em monto les meves pel·lícules” és el seu lema.


Hem tingut l’oportunitat de fer-li alguna pregunta a aquest gran YouTuber i això ens va respondre:

Per quin motiu vas decidir fer el que actualment fas a YouTube, que et va inspirar per a fer això?

Ell va començar a penjar vídeos perquè jugava al COF i feia moltes “moaps”. Al explicar-ho als seus amics aquests no s’ho creien així que va decidir obrir un canal on penjar aquestes partides i així fer que els seus amics el creguessin. Ell diu que no es va inspirar en ningú, com a molt en el seu avi que tenia aquest humor que té ell.

Que suposen per a tu poder fer riure i entretenir a tota la gent que veu els teus vídeos?

En Wismichu i l’Auronplay tenen una opinió semblant.Cap dels dos pensava que arribaria on està ara, encara no saben com s’han pogut fer tan “famosos” fent el que fan.

Com va començar la gira d’espectacles per Espanya? I qui va tindre la idea?

En Wismichu i l’Auronplay expliquen el mateix: “Vam fer un show a València, no enia res a veure amb aquests d’ara, però al veure que a la gent els hi agradava i a nosaltres també ens agradava així que ho vam decidir; començaríem a fer shows, i si sortia bé, faríem una gira per Espanya.”


Nora Taschlmar Sánchez-3r ESO D

 

Nau Ivanow

Vols posar en pràctica la teva ànima creadora sense tan sols sortir del barri? Tranquil, perquè molt més aprop del que et penses, al  carrer Hondures  número 28-30 de dilluns a divendres,  ho pots fer.

cartellGrec20151
Aquest any La Nau Ivanow torna a acollir activitats del festival Grec de Barcelona.

Es tracta de la Nau Ivanow, que tal i com es descriu  a la seva web és un projecte de Fàbriques de Creació de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament des del 2010, un espai especialitzat en arts escèniques que dóna suport i resposta a les dificultats de treball i d’assaig dels joves creadors.

Dins la  nau, es pot gaudir de diferents residències entre les que es troben la residència d’assaig,  la residència tècnica al teatre , la residència al Viver de Creadors i la residència creativa .També és un espai de trobada entre la ciutadania i els  artistes que  garanteix l’accés de la gent  a continguts culturals i innovadors. Tot això en 2.000 metres quadrats!.

Com va sorgir?

Tot va començar amb una fàbrica de pintura en ruïnes que va tenir la sort de ser el punt de mira de Xavier Basiana, un arquitecte i fotògraf  que si no fos perquè no li agrada la fama podria convertir-se en l’home  més mediàtic de Barcelona dins del seu ofici.

Xavier Basiana,  al veure que el que ara és la nau estava en venta, va demanar al propietari de llavors les claus per fer una visita, i un cop dins, quan va veure la manera en que la llum entrava a través dels finestrals en aquell edifici que semblava que anés a caure i  en el que ningú mai s’havia fixat, es va meravellar i va decidir que seria un bon lloc per construir el seu estudi d’arquitectura i, a un preu molt baix, el va comprar

Untitled3
L’abans de la Nau Ivanow

 

Poc després va anar sorgint la idea de fer d’aquest edifici un espai cultural i per poder tirar-lo endavant Xavier Basiana va començar a treballar de valent. Era porter, telefonista, s’encarregava de la neteja..Fins i tot va organitzar vaires bodes gitanes.

Però, quan el negoci va créixer, va haver de contractar més personal i econòmicament entre despeses i imprevist
que anaven sorgint no s’ho podia permetre, així
que quasi a un preu regalat va haver de vendre la Nau al ajuntament. Tot i així, va posar-se molt content en descobrir que el projecte havia seguit endavant amb èxit

Nau Ivanow, un  lloc que a part de fonamentar la cultura té al darrere una història molt peculiar. Ni Ada Colau va voler privar-se d’entrar a aquesta “fàbrica de somnis”. Ho faràs tu?

ion1Teresa Salmerón