Le parc de la Pegaso: scénario d’une retrouvée

per Amanda Ortega, Pau Opoku, Tània Maqueda, Melisa Tafur i Oriol Purcalla

Dijous 17 de maig, van venir al nostre institut uns alumnes francesos procedents d’un institut anomenat Leon Còrdas de Montpeller, als quals els alumnes d’optativa de francès ja havien conegut quan van fer una sortida a França. Els alumnes tenien de 14 a 16 anys. Una curiositat que vam veure, va ser que és un institut amb diversitat d’alumnes, vam observar que hi havia un alumne cec, i un altre amb discapacitat mental.

Uns quants alumnes de l’optativa de revista vam baixar al pati i vam estar parlant amb els francesos i amb els alumnes del nostre institut. Els vam acompanyar a fer una activitat al Parc de la Pegaso. Vam estar al pati fent unes entrevistes als alumnes que venien de França, i als nostres alumnes també.

IMG_6420.JPG

PARLANT AMB ELS PROTAGONISTES…

Primerament, vam poder parlar amb els alumnes: vam fer les mateixes preguntes als alumnes d’aquí com als de França. Els vam preguntar el següent:

Als alumnes d’aquí:

  • Us ha costat relacionar-vos amb els francesos?

Van dir que no, perquè va ser fàcil entendre’s ja que tenen quasi la mateixa edat, -deien- hi ha molts aspectes en què coincideixen, com per exemple: en coses que els agrada fer, activitats extraescolars…

  • Estereotips francesos i si al conèixer els forans els heu desmentit.
  • “Els francesos mengen més d’hora que nosaltres, tots els àpats del dia. Tot ho fan més d’hora que nosaltres, també dormen més aviat.”

Deien també que havien sentit que eren refinats, en els hàbits i en la forma de vestir.

Ens van informar que van desmentir aquest estereotip al parlar amb ells i al veure’ls en persona.

Als alumnes francesos:

  • Us ha costat relacionar-vos amb els alumnes del nostre centre?

Van dir que no, perquè ens van qualificar de gent molt sociable, amigable i simpàtica.

  • Estereotips espanyols i si al conèixer els heu desmentit.

           Deien que mengem molt, que a molta gent li agrada molt el futbol, tant a nois com a noies, que ens agrada molt escoltar música, cantar, que som molt de festa.

  Ens van dir que ni els els desmentien ni els acceptaven, doncs van argumentar que cada persona és diferent i que no depèn d’estereotips, sinó de personalitats.

IMG_20180517_123307.jpg

IMG_6425.JPG

A banda d’aquestes qüestions, vam preguntar altres aspectes sobre la seva estada aquí, i què els ha semblat Barcelona.

Romandran una setmana a la capital catalana, que els ha semblat un ciutat molt gran i bonica, amb moltes esglésies i catedrals.

Uns alumnes ens han dit que el que més els ha agradat ha estat el telefèric, el Cosmocaixa i, una resposta prou curiosa, el vi.

Van rondinar, amb cert humor també, sobre els guies turístics que, a cada centre cultural els esperaven amb un fals somriure al rostre, sobre la gent del metro que va molt esvalotada i sobre el menjar.

Ens van parlar també sobre diferències de costums, tot parlant-nos sobre els seus aliments tradicionals: el formatge, el pa, el vi i el croissant.

Precisament també vam poder escoltar l’opinió de la Noelia, la professora de francès del nostre centre, sobre aquests contrastos culturals. Ella ens va dir que els francesos i els catalans s’assemblen, però que a la vegada es diferencien; intrigants paraules que només poden ser atribuïdes a algú coneixedor d’ambdues cultures. També ens va dir que li semblava que hi havia molt bon vincle entre alumnes, doncs estaven passant per la mateixa etapa de la vida, i que li semblava una activitat molt interessant, aquest tipus d’intercanvis.

Finalment, vam preguntar a uns alumnes sobre l’educació francesa, i ens van confirmar que a França les escoles són molt més estrictes, que per exemple, als professors els tractaven de vostè. La seva escola, però, – van afirmar amb un somriure alleugerit – no ho era, de tan exigent, ni havien de tractar els professors tan formalment.

Seguint amb el fil de l’educació, vam compartir unes paraules amb en Patrick Albert, director  de l’escola Leon Còrdas, (aquest nom ve d’un escriptor i militant occitanista nascut al 1913 i mort a Montpellier a 1987), sobre diferents aspectes de la cultura francesa.

També ell i una professora van elogiar l’arquitectura barcelonina, de la qual a la seva ciutat no disposaven, bonica i minuciosa, ens van dir; que no tan sols trobaven en edificis emblemàtics, sinó per tota la ciutat.

“Aquí tot és més barat”, – ens deia en Patrick, – “i ens assemblem molt, els de Montpellier, amb els catalans”.

L’escola Leon Còrdas, i en concret el director, estan molt compromesos amb la defensa de l’occità, la llengua romànica pròpia d’Occitània, al sud de França.

Aquesta llengua, però, s’està perdent cada dia més, i aquesta escola n’és promotora, ho veiem, per exemple, en la seva pàgina web, que la trobem tant en francès com occità, o que aquesta darrera és una de les matèries que es realitzen a l’escola.

El director es va declarar defensor d’aquesta llengua, tot dient que el català i l’occità són llengües bessones i, quan li vam preguntar sobre les causes d’aquest decaïment, ens exposà el següent argument:

“Al llarg de la història França es va estructurar per la supremacia de la llengua francesa, deixant l’occità i d’altres llengües com a dialectes inferiors. Aquesta estructura sobretot s’origina en la revolució francesa, on “ l’égalité, la fraternité i la liberté “, van oblidar l’occità, considerant-lo llengua irrellevant”.

 

IMG_20180517_122201 (1).jpg

 

IMPRESSIONS PERSONALS

Ens va agradar molt viure aquesta experiència amb els alumnes de l’institut de França ja que vam conèixer gent nova i havíem de entendre’ns com podíem, parlant mig en castellà i en anglès, ja que nosaltres (els reporters) no fem francès. Ens van explicar el que més els agradava del nostre institut, la nostra ciutat i els nostres alumnes. També vam parlar amb ells sobre la seva ciutat i els seus costums, que són bastant diferents als nostres.

Ens va agradar molt aquesta experiència perquè vam conèixer els nois i noies i vam poder parlar una estona amb ells, explicant-nos els nostres gustos i les coses que fem en el temps lliure.

Segons podíem observar els alumnes francesos s’ho estaven passant bé fent les activitats que havien preparat els nois i noies del grup de francès del nostre institut. Gaudien bastant amb la nostra companyia se’ls veia contents coneixent noves persones.

IMG_6423

Col·laboració amb la revista del barri: SANT ANDREU TÉ MOLTA “CHISPA”

El següent article ha estat publicat també al número de maig de la revista del barri de Sant Andreu De cap a peus i al seu blog.

La Satànica de Sant Andreu

Som uns alumnes de l’Institut Príncep de Viana que aquest trimestre, a la matèria de Revista, ens han proposat fer un article per al De cap a peus que esteu llegint. El tema que tractarem serà la Satànica, us sona? Doncs estigueu atents a l’article si voleu saber-ne més.

HISTÒRIA

És la colla de diables de Sant Andreu, es va fundar al 1987. El primer correfoc es va fer el 6 de desembre de 1987. Posteriorment, al 1992, es va formar la secció de diablons, els nens. Després, al 2006, va sorgir el Bretolàs i tot això forma part de la secció de tabalers de la Satànica.

EL BRETOLÀS

És la ‘mascota’ de la colla. És un Ca Cerber, és a dir, un gos amb tres caps i unes serps a la cua. La història que porta al darrere el Bretolàs és que és el protector de la porta de l’infern. La idea del Bretolàs va sorgir abans del 2006, el projecte es va anar posant en marxa i al 2006 es va fer realitat.

bretolas

VESTIMENTA

La vestimenta es 100% cotó perquè no es cremi,quan el foc s’apropa, la roba no agafa flama, sinó que només es fa un petit forat. La vestimenta és negra, amb unes flames grogues i taques vermelles i taronges. Els colors vermell i groc venen pel foc, però el taronja és més en record dels orígens de la colla: l’Agrupament Escolta Pare Beltrán tenia el color taronja en la seva pròpia colla de diables.

GRUPS D’EDAT

N’hi ha dos: els infantils que, per la normativa nova que han fet, és a partir de 8 anys, i els grans, a partir de 18 anys. També tenen la secció de tabalers que anteriorment eren també dos seccions, els petits i els grans, però tot això ha anat evolucionat i ara els grans i els petits van tots junts.

Correfoc-Adult-2_opt

SORTIDES

El nombre de sortides que fan depenen de l’any, amb el Bretolàs en poden fer entre 8 i 15, de diables 4 o 5, però els que més sortides fan són el tabalers, ja que en quasi totes les sortides de Bretolàs o diables han de sortir, i encara hi ha ocasions en què els tabalers també surten sols.

tabalers

FESTES I TRADICIONS

Els actes més tradicionals són: la recollida de la flama del Canigó, que es porta des de la plaça de Sant Jaume fins a Can Fabra portant la flama; seguidament es fa un parlament, s’encén la foguera i es fa la revetlla de Sant Joan.

També tenen una tradició que es fa des dels seus inicis,  es tracta dels Tres Tombs infernals, és una obra de teatre amb foc, teatre, pirotècnia etc.i tracta sobre les tres temptacions de Satanàs cap a Sant Antoni.

XARXES SOCIALS

Són coneguts principalment per la gent del barri i per altres colles de diables del districte. També se’ls dona a conèixer mitjançant les xarxes socials Instagram, Twitter i Facebook.

Si us ha interessat l’article us podeu adreçar al local de la Satànica situat al Carrer d’Arquímedes, 25. Per obtenir més informació sobre el tema o per si voleu apuntar-vos-hi.

Agraïm la col·laboració a Jordi Purcalla, vicepresident de la Satànica.

Oriol Purcalla, Pau Opoku i Tània Maqueda, membres de l’equip de redacció de la revista Via Viana, de l’Institut Príncep de Viana (Sant Andreu)

Top 10 pàgines més visitades d’Espanya

Escrit per: Nick Brian i Yuliya Shelestyuk

Sens dubte avui en dia hi ha moltes pàgines d’internet i molta gent que es dedica a desenvolupar-les, però n’hi ha algunes que marquen la diferència. Per això avui us portem LES PÀGINES D’INTERNET MÉS VISITADES D’ESPANYA.

el amol de yuliya

Top 10- Wikipedia:

Wikipedia és una enciclopèdia lliure, poliglota i editada de manera col·laborativa. Pertany a la Fundació Wikipedia, una organització sense ànim de lucre la finançament està basada en donacions. Moltes persones la utilitzen per cercar informació.

wikipedia

Top 9- Instagram:

Instagram és una aplicació (xarxa social) la funció principal de la qual és compartir moments molt especials amb la gent que t’envolta.

És una de les xarxes socials més utilitzades després de Whatsapp i Facebook.

Instagram

Top 8- Twitter:

Twitter és una xarxa social i un servei de microblogging que permet als seus usuaris d’enviar i llegir missatges de text. És molt utilitzat per polítics, futbolistes, cantants, models, etc.

twitter-alternate-logo

Top 7- Yahoo:

Yahoo és un buscador d’internet similar a GOOGLE, que a part d’això permet fer preguntes a altres usuaris i que aquests et contestin.

yahooç.png

Top 6- Amazon:

Amazon és una pàgina web on pots comprar i vendre objectes per Internet, és famosa per el seu bon servei i puntualitat.

amazon_logo_RGB

Top 5- Outlook:

Outlook, anteriorment conegut com a Hotmail, és un servei gratuït de correu electrònic basat en web operat per Microsoft.

índex

Top 4- Facebook:

Facebook és una xarxa social que permet d’afegir gent com a amics, i enviar-los missatges i compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre altres coses.

fb_icon_325x325

Top 3- Marca:

El diari Marca és un diari d’informació esportiva amb seu a Madrid centrat especialment en el futbol. Pots veure totes les notícies recents del futbol.

Marca.svg

Top 2- Youtube:

YouTube és un lloc web en el qual els usuaris poden penjar i compartir vídeos. Les persones que pengen els vídeos s’anomenen youtubers. Els youtubers tenen com a meta guanyar subscriptors per guanyar partner i si arriben a molts subscriptors els donaran un premi anomenat ‘botó de youtube’

YOUTUBRE

Top 1- Google:

Però sens dubte la pàgina que la pàgina més visitada d’Espanya és…

GOOGLE és el motor de recerca d’internet principal que ve per defecte a la majoria d’ordinadors.

1200px-Google_2015_logo.svg

 

Nattie Honeyball : ”Vaig fundar el club amb l’objectiu de provar al món que les dones no són aquestes criatures ‘ornamentals i inútils que els homes pinten”

per Sarai Rubio

Nettie Honeyball va néixer a Londres el 1871, encara que aquesta dada tampoc és segura. Treballava de caixera en una botiga de queviures.

El 1894,  va posar un anunci a la premsa. Buscava noies que s’unissin a ella per formar un equip de futbol. 30 joves van acudir a la crida. A partir d’aquí va néixer el ”British Ladies Football Club”.

Honeyball va convèncer  JW Julian, en aquella època  jugador del Tottenham Hotspur, perquè entrenés les noies. Els entrenaments tenien lloc dues vegades per setmana en un parc públic londinenc.

Al febrer de 1895, el diari Daily Sketch va entrevistar a Honeyball, i va explicar el motiu pel qual va fundar un club femení.  Aquesta entrevista és molt reveladora sobre el caràcter i la personalitat de Nettie.

-Vaig fundar el club a finals de l’any passat, amb l’objectiu de provar al món que les dones no són aquestes criatures ‘ornamentals i inútils’ que els homes pinten. He de confessar que les meves conviccions en tots els assumptes en què els sexes estan tan profundament dividits estan tots de part de l’emancipació, i desitjo l’arribada d’un temps en què les dones es puguin seure al Parlament i tinguin veu en la gestió de tots els assumptes, especialment en aquells que les concerneixen més.

Nattie Honeyball 

Nettie-Honeyball.jpgTenien entrenador, tenien jugadores i només faltava tenir president. Com no podia ser d’una altra manera, el càrrec el va assumir una dona: Lady Florence Dixie. Lady Florence era filla del marquès de Queensberry i era periodista, viatgera i, sobretot, una de les més destacades feministes de la seva època. Aquesta aristòcrata només va posar una condició: que les dones que formesin part de l’equip “entressin en l’esperit d’aquest esport d’ànima i cor”.

 Lady Florence Dixie

baixa.jpg

El primer partit es va disputar el 23 de març de 1895, en Crouch End, Londres.

nintchdbpict000343467218.jpg

Les noies es van dividir en dos equips, un representant al nord de la ciutat i l’altra al sud. Les primeres anaven de vermell i les segones, de blau. Precisament, la indumentària de les jugadores va ocupar bastants línies a la premsa de l’època. Així, el corresponsal del Manchester Guardian va escriure:

-Els seus vestits van cridar molt l’atenció … una o dues faldilles curtes posades sobre uns pantalons. Quan la novetat passi, no crec que el futbol femení atregui les masses.

British_Ladies_Football_Club-wikipedia.jpgnintchdbpict000343467242.jpg

Actualment el futbol femení ha crescut molt i cada vegada s’animen més noies a jugar. Encara falta molt treball perquè hi hagi igualtat entre el futbol femení i masculí.

Racó animal: top 10 dels animals més perillosos del món

Per: Nick Brian Ramírez Varon, 3r C ESO

Hola, bon dia, lectors, avui us portem una novetat que l’anomenem: Racó animal! Parlarem d’animals molt interessants.

Si us agraden els animals, aquesta és la vostra notícia! COMENCEM AMB ELS 10 ANIMALS MÉS PERILLOSOS DEL MÓN.

Top 10: La serp Corall

Normalment mesuren un metre i tenen la boca i les dents més petites que moltes serps. Això fa l’enverinament d’humans més difícil. La serp Corall té diversos hàbitats. Normalment es troben a Nord-Amèrica. El verí d’una serp Corall provoca debilitat i, en casos greus, paràlisis.

Serp corall.jpeg

Top 9: L’hipopòtam

Segurament molts de vosaltres penseu que els hipopòtams son animals molt tranquils i inofensius, però la veritat és què és un dels animals terrestres més perillosos del món.

L’hipopòtam és l’animal que més morts causa a l’Àfrica. Pesa aproximadament quatre tones, té uns ullals que mesuren 50 cm a l’edat adulta i pot nedar a 50 km/h.

HIPOPOTAMO BOQUIABIERTO.jpg

Top 8: El tauró blanc

El tauró blanc, encara que sorprengui, és molt estrany que ataqui a ningú, però si ataca, és impossible sobreviure. El tauró blanc és un peix carnívor que, al llarg de la seva vida, pot arribar a tenir 3.000 dents molt afilades. Pot nedar a 75 km per hora. Pot arribar a mesurar 7 metres de llargada i pot notar una gota de sang a un 1 km de distància. Amb la sang, els taurons es tornen molt agressius.Tauro.jpg

Top 7: Granota punta de fletxa

Aquesta granota tan maca en veritat és molt perillosa, només una granota pot matar deu persones. Els seus colors, molt vistosos, les caracteritzen. El seu nom prové del fet que el dolor que sents quan tens el seu verí és similar a un tret de fletxa.dendrobates

Top 6: El lleó

Aquest gran felí pot arribar a córrer els 100 km/h.

El caracteritza la gran cabellera que té, mata 70 persones l’any . Viu a Tanzània.

Top 5: El peix pedra

Aquest perillós peix té unes espines molt verinoses i es camufla amb les roques.

Depenent de la zona en què es clavin les espines i la profunditat de la ferida, pot provocar inflamació dels teixits, paràlisi, commoció i, si no es tracta medicament en el termini d’unes hores, el nivell de les toxines pot causar la mort per parada cardiorespiratòria.

En els casos en els quals la persona ha resultat morta, sol ser a causa que aquesta s’ha clavat les espines al pit o a l’abdomen.

peix pedra

Top 4: L’aranya cranc

És una aranya de mida mitjana, descoberta en el desert i en altres llocs sorrencs d’Àfrica del Sud. És membre de la família Sicariidae; parents propers d’aquesta aranya es poden trobar tant a Àfrica com a Amèrica del Sud. A causa de la seva postura aplanada, també se la coneix com l’aranya cranc de 6 ulls. En ser aranyes molt tímides, és molt difícil trobar registres d’enverinament en persones. El seu verí és mortal.

Araña cranc.jpeg

Top 3: La vespa marina

Aquest animal és qualificat com un dels més letals,o potser el més perillós. El seu potent verí, en quantitats tan petites com 1,4 mil·ligrams, pot provocar que un humà perdi la vida en menys de cinc minuts, o deixar greus seqüeles per a la resta de la vida. Es calcula que tot el verí d’una sola medusa vespa de mar podria treure la vida a prop de 50 persones.

Segons estudis realitzats, l’espècie es torna més mortífera amb el pas del temps. De petites només tenen verí en un cinc per cent de les seves cèl·lules urticants i ja adultes, i arribat al seu màxim desenvolupament, aquest s’estén al 50 per cent, el que els permet atacar preses de major envergadura.

Vespa

Top 2: La serp Taipà

És la serp més perillosa de la terra. Pot matar 12 homes adults amb una gota del seu verí. El seu “pipi” és vermell. Una sola mossegada podria matar 125 persones adultes o 253.000 ratolins.

No és freqüent que ataqui persones, perquè és molt tímida.Serp més perillosa

Top 1: L’ésser humà

Sense dubte l’animal més perillós del món és l’ésser humà. És molt llest, té armes mortíferes que utilitza per matar els de la seva mateixa espècie o altres animals.

Està destruint la terra, causa el calentament global, la desforestació i quasi tots els desastres naturals. En aquesta època l’ésser humà ha desenvolupat una nova tecnologia anomenada ‘’Energia Nuclear’’ que utilitza per crear energia i armes que podrien extingir la vida a la Terra. Aneu alerta amb aquest animal, que no us enganyi l’aparença que té, és l’animal més temible que ha existit.Humans.jpg

I aquí acaba la llista dels animals més perillosos del món.

Espero que us hagi agradat i si us ve de gust podríeu contestar el qüestionari que us he deixat aquí a baix, per fer un gràfic de respostes! 😀

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfgs-NUmuV8CL3rLL90OTLY_HbOF2y5cZLYpc26u_37UU_oPA/viewform?usp=sf_link

 

Les xarxes socials a la nostra societat

per Helena Ávila

Que són les xarxes socials?

Molts de vosaltres ja sabeu què son les xarxes socials, però aquí us ho explicaré una mica més. Una xarxa social és una estructura social on es creen relacions entre els membres d’una comunitat. Aquesta estructura es representa mitjançant una gràfica formada per uns nodes, que simbolitzen la relació establerta entre els diferents individus. Aquestes xarxes permeten crear un espai virtual propi de cada persona on crear-hi un perfil, pujar fotos, vídeos i contactar amb amics. D’aquesta manera es converteixen en un lloc ideal per compartir continguts multimèdia.

Com que avui en dia les xarxes socials són un mètode molt utilitzat per tothom, des de joves fins adults, on la gent publica o explica coses de la seva vida cotidiana, he pensat fer aquesta enquesta, amb el propòsit de saber quina era la xarxa més utilitzada, per què, com i si la gent creu que en fa un ús responsable i aquests són els resultats de la meva enquesta.

Quina xarxa social utilitzem més?

7277e8da-bf99-453d-a993-f609a2ab300e

Desprès de fer l’enquesta, vaig poder veure que, en general, les dues xarxes més utilitzades són Instagram i YouTube. A la franja d’edat entre 10 i 25 anys, la xarxa social més utilitzada és Instagram, entre els 26 i 40, YouTube i la gent de més de 40 anys solen utilitzar més altres xarxes socials, en aquest cas Whatsapp.

Quantes hores dediquem a les xarxes socials?

69d62418-4bfc-4ff3-859b-d4b6ed462e9e

Segons aquest gràfic, podem observar que la majoria de gent dediquem bastantes hores a les nostres xarxes socials. Solem utilitzar-les durant tot el dia, durant unes 5 hores més o menys. Normalment sol passar per avorriment o temps lliure.

A quines hores del dia l’utilitzem?

a7d24777-fa99-4aa2-a4b1-8948b4122153

La xarxes socials, com en el gràfic anterior deia, s’utilitzen durant tot el dia, però també hi ha gent que utilitza més les xarxes socials per la tarda, ja que els adolescents tenen temps lliure i no tenen institut.

Fem un ús responsable de les xarxes socials?

La majoria de les persones que em van respondre l’enquesta em van dir que elles en feien un bon ús, de les xarxes socials, perquè no es passen hores mirant el que pengen els atres i no accepten a ningú que no coneixen. També hi havia la gent que deia que ella no en feia un bon ús i coincidien tots a dir que hi passaven massa temps. En conclusió, hi ha gent que abusa de l’ús de les xarxes i d’altres creuen que en fan un bon ús, encara que no tothom ho fa del tot.

Amb aquesta enquesta hem pogut comprovar que la gent està moltes hores amb les xarxes, ja sigui publicant fotos, vídeos o ximpleries diverses. També hi ha la gent, (normalment els adults) que les utilitza per informar-se de les notícies o per comunicar-se de forma instantània.

 

 

TRADICIONS NADALENQUES

Per Dídac Domingo i Romerson Soto

A Nadal, en el món occidental, és una festa d’origen religiós que se celebra el 25 de desembre i commemora el naixement de Jesucrist. L’origen d’aquesta celebració, però, prové del món pagà, ja que coincideix amb el solstici d’hivern en què el dia comença a allargar-se de nou. Cada país té les seves pròpies tradicions que de vegades tenen un gran contingut religiós i d’altres representen el culte a la natura.

Generalment, a Catalunya el més tradicional és iniciar el nadal el 13 de desembre, Santa Llúcia. Aquest dia començava antigament la Fira de Santa Llúcia. Actualment, la data s’avança i la Fira comença cap a final de novembre. En aquesta fira es compren tots els guarniments per a decorar les cases, l’arbre de nadal i el tió que s’alimenta fins al dia

24 de desembre,que finalment es fa cagar el tió.

El 25 de desembre és típic fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules i fruits secs. Se celebra principalment el naixement de Jesús.

 

canelons.jpgcaga tio

 

 

El dia 26 de desembre, Sant Esteve es tracta de reunir-se amb la resta de la família amb qui no s’ha pogut estar el dia de Nadal. A Catalunya també és un dia festiu. El dia està centrat en el dinar; es comença més tard del compte i s’aprofiten les restes del dinar de Nadal, i per això se solen fer canelons.La nit de cap d’any és l’últim dia de l’any el 31 de desembre, data que se sol celebrar amb una gran festa que sol incloure focs d’artifici i reunions d’amics.

Amb el pas dels anys, com tots sabem, han anat venint immigrants a viure aquí per diversos motius i han adaptat les seves tradicions.

– En la tradició a rmènia, no se celebra el nadal. L’únic dia que es reuneix la gent és la nit de cap d’any, on fan un gran sopar i s’obren els regals del pare Noel.

papa-noel
– A Colòmbia, la seva entrada al Nadal se celebra de manera extraoficial el 7 de desembre, amb el “dia de les Espelmetes”. La pràctica consisteix, quan cau la nit, a omplir tots els carrers possibles del país d’espelmes i llanternes de paper perquè il·luminin el cel i les ciutats. La data no s’ha escollit a l’atzar, ja que la resplendor groga de les espelmes es fa en honor a la Immaculada Concepció, que se celebra el 8 de desembre.

– A República Dominicana es fa el mateix que aquí a Catalunya només que el dia de Sant Esteve no fem els canelons.

Sigui la que sigui la vostra religió/tradició esperem que ho passeu mot bé.

BONES FESTES!