CADA ANY AL MÓN MOREN MILIONS D’ADOLESCENTS A CAUSA DEL TABAC

per Sarai Rubio

L’adolescència és una època propícia per a les primeres experiències, sovint motivades per la curiositat, la recerca de noves sensacions i la necessitat de posar-se a prova en la construcció de la nova identitat: el primer amor, les primeres sortides, la primera cigarreta…

Cada dia, entre 80.000 i 10.000 joves a tot el món es tornen addictes al tabac. Si la tendència continua, 250 milions de nens que estan vius avui, moriran a causa de malalties relacionades amb el tabac. En l’actualitat, el tabac és la causa de mort amb més possibilitats de prevenir-se al món. A menys que es prenguin mesures urgents per evitar una nova generació de fumadors, hi haurà més de 8 milions de morts a l’any, fins al 2030.

Segons les dades presentades per l’agència de salut pública, el consum de tabac provoca cada any el 30% de morts per càncer i provoca un mort per hora a Catalunya.

Segons una enquesta sobre tabaquisme realitzada el 2015 a Espanya, entre adolescents de 13 i 15 anys, el 15% dels enquestats eren fumadors i 7 de cada 10 asseguren que podien aconseguir cigarretes sense cap problema.

Opinió personal: Segons el meu punt de vista, entre els nois i noies de la meva edat hi ha un percentatge elevat de fumadors, la majoria noies. Jo crec que fumen més noies que nois perquè als nois els agrada més l’esport  i potser s’ho prenen més seriosament.

images.jpgbaixa.jpg

Reportatge. Què fan els alumnes a l’hora del pati?

per Ariadna López i Marina Muñiz

Probablement, l’activitat que més agrada als nens durant les sis hores que passen a l’escola és l’hora del pati. És per això que farem una observació del que fan els nois i les noies a l’hora del pati. La majoria pensareu que és molt obvi el que fa cada gènere, per això farem unes enquestes per veure si això és veritat, de pas aprofitarem i observarem també la diferència entre cursos i una entrevista a una professora de guàrdies del pati.

Ara us mostrarem els diagrames de sectors resultat de les enquestes sobre les activitats que fan els alumnes de 1rD, 2nB, 3rB i 4tD:

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entre les altres activitats que fan els alumnes a l’hora del pati hi ha:

– Escoltar música.

– Passejar.

– Jugar amb amics.

– Córrer

Entrevista a la Núria Espinal (professora que fa guàrdia a l’hora del pati):

1- Què observes que fan el noi a l’hora del pati?

Juguen a esports amb pilota o amb els telèfons mòbils o a l’ordinador.

2- Què observes que fan les noies a l’hora del pati?

Passejar, parlar…juguen menys a pilota.

3- Veus moltes diferències entre cursos?

No, veig més diferències entre nois i noies.

4- Veus que hi hagi baralles a l’hora del pati?

Alguna n’he vist.

5- El pati normalment està tranquil?

Normalment està tranquil.

6- Hi ha molts alumnes que et venen a parlar?

Normalment em saludem o em diuen coses concretes.

7- Què és el més estrany que has vist a l’hora del pati mentre feies guàrdia?

No he vist res estrany.

La nostra conclusió com pensàvem és que les nenes són més de parlar i passejar i els nois són més de fer esports, però per una altra banda ens hem trobat que la diferència entre cursos és mínima.

 

Un passeig per Santo Domingo

per Gregory Balbuena

República Dominicana és un dels tretze països que formen Amèrica Insular, Antilles o Illes de la mar Carib, un dels trenta-cinc del continent americà. La seva capital i ciutat més poblada és Santo Domingo. És un país habitat per taínos (eren els habitants de les Bahames en l’època precolombina) des del segle VII. República Dominicana va ser trobada per Cristóbal Colón.
Després de la victòria obtinguda en la Guerra de la Independència Dominicana el 1844, els dominicans van experimentar diverses lluites.
La República Dominicana té la novena economia més gran d’Amèrica Llatina i la major de Centreamèrica coneguda per la producció de sucre i el turisme.

republica-dominicana

Quan vivia a Santo Domingo a casa dels meus pares, érem al barri anomenat “Cristo Rey“. Al costat de casa meva hi havia el zoològic i tenia una piscina pública molt a prop. També hi havia un “pley“, que és com li diem a la pista de “Baseball” i nosaltres anomenem aquest esport “Pelota“. O sigui, “jugar a pelota” és el mateix que dir jugar a beisbol. Ens agradava molt jugar a tota la colla.
A mi personalment el que més m’agrada de la meva terra són els rius, us explicaré el perquè!CIMG6045

Allà els rius són molt grans, i l’aigua sempre és molt neta i clara. Sempre em banyava amb els meus amics! Allà a la mateixa vora del riu, es podia comprar menjar com el típic arròs blanc per acompanyar la carn fregida i també “yaniqueques“, un tipus d’empanada feta a base de farina de blat que es pot farcir amb el que vulguis!!! La meva preferida és la de pernil dolç i formatge.00002870

Espero que ara conegueu una mica més el lloc d’on vinc, us recomano que l’aneu a visitar i que gasteu molts diners!

Visita alumnes de Montpeller

per Cornelia Curtasu, Alejo Pineda, Itziar Chárlez i Tania Ibarra

El 31 de març uns alumnes de entre 13 i 15 anys de Montpellier, França, van visitar el nostre institut.

Van arribar a les 10:30 del matí i van anar directament a la sala d’actes.

La nostra directora va fer una petita introducció del que farien durant el dia. A continuació la Mª Jesús va donar la benvinguda als alumnes de Montpellier, en francès. Va ensenyar la pàgina web del nostre institut i un vídeo de les nostres instal·lacions i aules. Van haver d’anar a la biblioteca a veure al vídeo perquè a la salsa d’actes va haver-hi un problema tècnic.

Després de veure el vídeo, els alumnes es van repartir per les diferents taules on hi havia diferents tipus de galetes, sucs, croissants, etc. Mentre esmorzaven , els alumnes dels dos centres parlaven entre ells.

IMG_2257 (1)

Una estona després van sortir tots a les pistes, es van separar en tres grups on es van intercanviar l’instagram, música i es feien fotos i selfies.

Mentrestant, els alumnes del Príncep de Viana es van abocar a les finestres per veure i saludar els francesos.

A les 11.30 van agafar les motxilles i van dirigir-se a l’aula de Visual i Plàstica on es van asseure i van continuar parlant entre ells.

La Natalie va repartir uns paperets blancs perquè cadascú hi posés el seu nom. A l’atzar van ajuntar un alumne del Príncep de Viana amb un de Montpellier. Els van donar una fitxa amb diferents preguntes, en castellà i francès, sobre Barcelona.

IMG_20170331_114428 (3)

A l’acabar la fitxa van baixar al pati on van jugar un partit amistós, Espanya vs França. Mentre transcorria el partit hi havia uns quants grups que es dedicaven a parlar i fer-se fotos. Finalment es van acomiadar i els francesos van marxar a dinar, però abans vam voler saber una mica més d’ells i els vam fer una sèrie de preguntes: 

IMG_20170331_125051 (1)

1- QUINES AFICIONS TENIU?

Mirem la televisió, ballem, juguem amb les nostres germanes, fam esport, una de nosaltres fa boxa.

Fem el que qualsevol noi de qualsevol lloc fa.

2- QUÈ CANVIARÍEU DEL VOSTRE INSTITUT? I DEL NOSTRE?

El nostre institut a França és molt petit i del vostre canviaríem el color de les parets, però

ens agrada molt el vostre institut perquè és molt gran.

3- COM ÉS EL VOSTRE DIA A DIA?

Fem deures, ens aixequem molt d’hora per anar a l’institut, mengem….

4- US HEU ENTÈS BÉ AMB ALS ALUMNES D’AQUEST INSTITUT?

No hem parlat amb ningú, només amb vosaltres que ens fèieu l’entrevista, i sí, ens sentim molt a gust, ens heu caigut molt bé.

5- QUANTS DIES PORTEU A BARCELONA?

5 dies

6- QUINS LLOCS DE BARCELONA HEU VISITAT?

Hem visitat la Sagrada Família, l’hospital Sant Pau, les Rambles, el centre comercial

«Maremagnum» que és el que més ens ha agradat, el museu Miró.

7- HEU MENJAT ALGUNA COSA QUE US HAGI AGRADAT MOLT?

Sí, els xurros amb xocolata desfeta.

8- ON HEU DORMIT TOTS AQUEST DIES?

Hem dormit a l’institut religiós Jesús Maria Josep.

9- CREIEU QUE AMB EL NIVELL D’ESPANYOL QUE TENIU PODRÍEU VIURE A ESPANYA?

No, perquè sabem molt poc d’espanyol.

10- QUIN HORARI TENIU AL VOSTRE INSTITUT?

Entrem a les 8:10 i sortim a les 12:35 a dinar, tornem a entrar a les 3:00 i sortim a les 16:40.

Seguidament, teníem curiositat i vam preguntar-li a la professora dels alumnes francesos alguna pregunta més.

1- QUIN HORARI TENIU ELS PROFESSORS?

Tots els professors fan 18h a la setmana, jo per exemple faig el dimarts de 8:00 a 12:40 i de 13:50 a 15:40 i els dijous faig de 13:50 a 16:40.

2- COM ÉS LA RELACIÓ DE PROFESSOR/A A ALUMNE? US PARLEU DE VOSTÈ?

És molt respectuosa, als professors està prohibit tutejar-los, si ens tutegen els hem de posar una sanció, jo com que soc espanyola i tinc la cultura d’Espanya no tinc la barrera que tenen la resta de professors, però normalment hi ha una barrera entre alumne i professor.

3- PER QUÈ VAU DECIDIR VINDRE A AQUEST INSTITUT?

Perquè teníem programat un altre institut a Madrid, però al final no vam poder anar-hi. Un oncle d’una de les nostres alumnes té una filla en el vostre institut i ens va donar l’opció de vindre.

4- ET VEUS BEN ATESA EN AQUEST CENTRE?

Sí, em sento molt a gust ja feia temps que cap alumne em tutejava i això a vegades ho trobo a faltar.

5- COM VEUS EL NIVELL DE FRANCÈS DEL NOSTRE INSTITUT? I EL NIVELL D’ESPANYOL DEL TEU INSTITUT?

El nivell de francès del vostre institut el veig molt bé, veig que estudien molt i per ser el primer any està molt bé, el del meu institut hi ha molts nivells, però si ens centrem en aquest grup el veig molt bé.

6- CREUS QUE DESPRÉS D’AQUEST VIATGE ELS TEUS ALUMNES APENDRAN MÉS L’ESPANYOL?

Sí estic del tot segura.

Va ser una experiència molt interessant i divertida, tots s’ho van passar bé i van poder fer nous amics, tant que molts encara estan en contacte.

 IMG_2263 (1)

El Dret de les Dones

 

Moltes vegades podem veure a les notícies com alguns del homes maltracten, amenacen i, a vegades, poden arribar a matar les dones.

Les dones, com a qualsevol ciutadà, tenim dret a fer i decidir el que volem per a nosaltres. No només es maltracten les dones sinó que també es maltracten adolescents i, fins i tot, a nenes.

El nostre institut està al barri de Sant Andreu, on hem observat que es fan moltes activitats per a les dones.

Podem veure que hi ha un punt d’informació que està obert de dilluns a divendres  de 9:00 a 12:00h del matí, i els dimarts i els dijous a la tarda està obert de 16:00 a 19:00h.

A la seva pàgina web hi podem trobar tota la informació necessària i informar-nos de les activitats i dels horaris. També hi podem trobar un apartat en què pots posar el teu districte i la teva adreça i t’ajuden a buscar el punt d’informació més a prop.

La pàgina web és: http://guia.barcelona.cat/detall/associacio-ciutadana-pels-drets-de-les-dones_1260085229.html

A Sant Andreu, hi ha un centre en el qual ajuden a les dones que ho necessiten. En aquest centre van les dones que han estat maltractades per la seva parella o han patit algun tipus de discriminació.

Elles van un o dos dies a la setmana, i expliquen el seu problema a un pscòleg, i aquest, els dóna alguns consells de què poden fer per no amoïnar-se mes. El que vam preguntar també, va ser algun consell que podrien donar als nois i noies majors d’edat, i ens van dir una frase com aquesta “Talla abans que arribi la segona vegada”, és a dir, plantar cara la primera vegada que et faci cap tipus de maltractament, ja que no és tolerable cap mena d’agressió física: posa’t seriosa i planta-li cara, perquè si ets tímid, quan siguis gran pots acabar a llocs com aquest.

 

L. Benito, M. Fontanals, L. Herranz, V. Núñez

Els graffitis

Els graffitis en Sant Andreu són un acte vandàlic o art?

Al nostre barri hi han un munt de graffitis artístics que milloren l’estètica de molts murs i fatxada d’edificis, amb una finalitat creativa, però cal dir que els graffitis a Espanya, com a la majoria de països, són il·legals, tot i que a la Gran Bretanya hi ha graffitis fets per un graffiter anònim molt famós que es fa dir Banksy,  on són considerats una autèntica obra d’art,

Per les seves obres s’han arribat a pagar més de 500.000€.

Sobre els tipus de graffitis, el més senzill i fàcil de fer és el tag o signatura, que consisteix en escriure amb l’esprai lletres. I el més complicat i difícil de fer són els characters (personatges), que consisteix en pintar personatges populars per acompanyar a les lletres; normalment aquests personatges donen més riquesa a les obres i permeten expressar millor una idea.

J. CHOQUE, A. LUCERO, O. PIERO, J. RÁEZ

LA BULÍMIA

La bulímia és un problema actual del que gairebé tothom és conscient però que no obstant és molt difícil de detectar, ja que l’aspecte físic del pacient no varia necessàriament. Un estudi va demostrar que el 2.7% de les nenes i l’1.4% dels estudiants presentaven comportament bulímics. I la majoria els ocultaven.

La pressió social, els problemes de salut, d’autoestima i altres factors poden provocar que es desencadeni la bulímia en adolescents, l’edat més comú en què es dóna aquest trastorn alimentari. Es caracteritza per donar-se grans afartaments de menjar en períodes curts de temps per després eliminar-los per mitjà del vòmit o els laxants.

article_13776868864

També es sol recórrer a períodes de dejuni prolongats, exercici físic intens o saunes per perdre líquid corporal. La por a engreixar és la causa d’aquest comportament, acompanyat de símptomes depressius, sentiments de culpa…

A nivells físics i psicològics les conseqüències de la bulímia poder arribar a ser molt greus: sangrats estomacals, pèrdua de l’esmalt dental, danys a l’esòfag, ansietat, depressió…La importància de detectar la bulímia a l’adolescència és que quan abans es diagnostiqui i es tracti més fàcil és de curar. Si no pot convertir-se en un trastorn crònic. I és que encara que és cert que una persona per ser diagnosticada de bulímia ha d’haver desenvolupat aquest comportament durant tres mesos és important estar atent a qualsevol tipus de comportament que indiqui la presència d’aquest trastorn.

 

Aprofitant que al Príncep de Viana els dimecres, a l’hora del pati, tenim una infermera, la Pilar Andrés, a la que podem fer-li consultes, hem anat a fer-li  unes quantes preguntes sobre aquest tema.

horizontal-2013813181346145

. ¿En qué momento empiezas a ser bulímica?

Cuando en un mes se producen 2 o más atracones. La persona generalmente no se da cuenta de que tiene un problema y por lo tanto que es bulímica, pero sí las personas del entorno. Cuando tú ves a una persona que está muy pendiente de su cuerpo y de su imagen y que en su cabeza está todo el rato el: “ay, no voy a comer esto que me engordo”, “ay, ayer comí mucho y hoy no voy a comer nada”. En esos momentos tenéis que pensar que si tenéis amigos que os verbalizan estas cosas es muy probable que haya algun tipo de trastorno de la conducta alimentaria.

anorexia

. ¿Aunque no seas bulímica provocarte el vómito es peligroso? ¿Y estar obsesionado con temas relacionados con el peso?

Provocarte el vómito siempre es peligroso entre otras cosas porque puedes producirte irritaciones y porque el vómito es una respuesta normal del organismo que se produce cuando no te encuentras bien ya sea porque una comida te ha sentado mal o tienes una gastroenteritis que crea un síntoma de alarma y hace que vomites para que te sientas mejor. Pero si tú te provocas el vómito te estás generando tú mismo este mal estar. Y desde luego si estás todo el día pendiente de tu peso, del aspecto físico y pensando si esto lo como o si no, tienes algun problema.

. ¿Es muy difícil superarla? ¿Es fácil volver a recaer?

Generalmente cualquier trastorno de la conducta alimentaria se puede superar, pero se necesita tiempo y que las personas cercanas a ti te ayuden. Se puede superar sí, pero también se puede volver a recaer.

. ¿Por qué afecta más a chicas que a chicos?

Uf…¿Vosotras así a golpe de vista a quién pensáis que presiona más la sociedad?

A las chicas

Sí, pongo el ejemplo de los pasos de modelos. Hace unos años dijeron que iban a cambiar los tallajes para poner unos más normales y contratar modelos con pesos más saludables y, ¿habéis visto este año? Otra vez son delgadísimas. Entonces aunque cada vez la sociedad presiona más a chicos y han salido nuevas enfermedades como la vigorexia, sigue presionando más a las chicas.

. ¿Qué consejos darías para parar la bulímia y las obsesiones con el peso? ¿Qué medios se tendrían que tomar?

Esta es la pregunta que más me interesa y más clara deberíamos tener. Vosotros como adolescentes estáis en grupos y si tenéis una amiga o amigo que tienen problemas con la alimentación los que estáis bien os dáis cuenta. La persona que tiene problemas es muy difícil que lo reconozca porque siempre encontrará una excusa para decir: “no, no, es que no como ahora porque tengo malestar”, “no, no es que ya he comido” “Es que…esta tarde no voy a salir a merendar con vosotras porque estoy ocupada” Siempre encontrará una disculpa para no estar acompañado y que no vean cuáles son sus hábitos de alimentación.

Cuando vosotras detectáis que un compañero o una amiga puede tener un trastorno de la conducta alimentaria lo tenéis que comunicar a una persona mayor. Hermana, tías…Incluso a la profesora o tutora.

También se tendría que educar en el pensamiento crítico, educar en el no. Aunque tengáis 12, 13 o 15 años tenéis que ser capaces de saber qué queréis y de saber decir no a situaciones determinadas. No tenemos por qué ser guapas, altas etc… aunque la sociedad nos lo diga. Hay personas que no son altas ni guapas y no quiere decir que no sean inteligentes ni felices.

. ¿Y aún suponiendo que no hubiera riesgo de un problema de salud grave también se tendría que pedir ayuda?

Sí, porque es una enfermedad psiquiátrica y siempre es peligroso. Incluso aunque el índice de masa corporal esté dentro de lo normal en su cabeza solo hay energía para ese tema y puede haber fracaso escolar, aislamiento, conflictos familiares…Un sinfín de problemas. En realidad, la persona no quiere estar enferma y si no hay nadie que le ayude no puede superarla sola/o.

. ¿Ayudaría a disminuír las tasas bulímicas el hecho que no tuvieran tanta importancia el físico ni las tallas pequeñas?

Ayudaría tanto en la bulímia como en cualquier trastorno de la conducta alimentaria. La mayoría de estos trastornos se inician por la presión que la sociedad ejerce en nosotros.

 

En acabar l’entrevista ens va indicar alguns símptomes que la persona bulímica podia patir com calls a la zona dels artells.

bulimia

 

Donem les gràcies a la Pilar Andrés per aquesta entrevista que esperem ajudi a les persones que pateixen transtorns alimentaris.

Teresa Salmerón i Núria Padilla