Pilar Andrés, infermera al Viana: “A vegades només el fet d’escoltar ja pot ser una ajuda important”

Per: Helena Avila, Leo Domínguez, Paula Robles.

Pilar Andrés, infermera del cap de la Sagrera. Porta treballant a l’Institut més de 8 anys fomentant la prevenció de salut.

IMG_20180124_123713

1. En què consisteix la teva feina?

A l’Institut, estic a baix a la consulta oberta, on els alumnes poden venir a fer consultes de salut. També tinc la consulta confidencial i després les xerrades que fem i els tallers, encaminats a la prevenció i la promoció de la salut.

2. Tenies pensat treballar d’alguna altra cosa?

No, a mi sempre m’ha agradat ser infermera. La meva feina m’agrada moltíssim.

3. Treballes només aquí a l’institut?

No, treballo també al CAP d’atenció primària de la Sagrera com a infermera de salut comunitària i sóc referent del programa de Salut i Escola.

4. Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Bé, és que com que fem moltes coses: fem cures, atenció domiciliària, extraccions de sang, analítiques, consulta amb pacients crònics…

La veritat és que m’agrada tot, però després fem al CAP activitats psicoeducatives basades en l’atenció plena, que ara volem començar a fer en alumnes. Fem meditació, ioga, exercicis de relaxació… I això m’agrada molt.

5. A l’institut, ve molta gent a preguntar-te coses?

Cada any veniu més nois i més noies.

6. Quines són les preguntes més freqüents que solen fer-te?

Les preguntes més freqüents solen estar relacionades amb el consum de substàncies o amb la sexualitat.

7. Hi ha variacions en les consultes segons l’edat? I segons el gènere?

Sí, hi ha variacions. En els més joves les consultes són més sobre salut en general, ja siguin nois o noies. A mesura que el cos es va desenvolupant als nois els interessa el tema de com poder tenir un cos atlètic i a les noies un cos esvelt.

8. Habitualment, reps més preguntes físiques o psicològiques?

Inicialment les consultes poden ser per motius de salut física, però a mesura que l’entrevista avança acaben derivant en l’expressió de preocupacions i de malestar emocional.

9. Quina mena d’ajuda els dones?

Depèn del problema que es detecti i de la demanda dels alumnes, es deriva a altres professionals de salut. Però a vegades, només el fet d’escoltar ja pot ser una ajuda important per a la persona que fa la consulta.

10. Com pots ajudar algú sense saltar-te el pacte de confidencialitat existent?

La confidencialitat en la Consulta Oberta és la primera norma que tinc, que hem de respectar. Si el problema que es detecta és greu, informo l’alumne que el puc ajudar a comunicar-ho a la persona que m’indiqui. Sempre pacto amb l’alumne com gestionar la informació.

11. Què t’agradaria fer en el futur?

La veritat, moltes coses amb vosaltres, i que també féssiu coses de salut, m’encantaria que us impliquéssiu, els alumnes, en fer coses per promocionar la prevenció en salut.

12. Has pensat en jubilar-te?

Home, en cinc anys, sí que em jubilaré, si pot ser abans millor, però si no, em jubilaré als seixanta-cinc. Ara en tinc seixanta.

Ens ha semblat una entrevista molt bona perquè hem après sobre coses que no sabíem en l’aspecte professional de la Pilar. Alhora, ha estat entretingut fer l’entrevista i creiem que es una persona que ens pot ajudar moltíssim en el nostre dia a dia. 

IMG_0130.JPG

TECNOLOGIA I TRADICIÓ:

PASSAT, PRESENT I FUTUR AL CAMP DE BATALLA

per: Amanda Ortega Bravo

És evident que les tecnologies a la nostra vigent societat constitueixen una part molt important del nostre dia quotidià. Aparells intel·ligents, xarxes socials i d’altres maquinàries que, usant termes generalitzats, es considera que ens fan la vida més fàcil.

Tecnologia, per tant, i indefectiblement, la veiem associada a actualitat, modernitat, futurisme i, fins i tot, però només en alguns casos; amb apocalipsi.

La tecnologia, per la seva banda, i això és innegable, ha provocat uns grans canvis en la societat respecte del passat, uns canvis que comporten l’albiració d’un futur molt diferent al nostre present, però que així mateix ja hi semblem abocats, i que afectarà enormement, (com ja ho està fent), a la caracterització de tot allò que ens rodeja i al que ens hi sentim arrelats com són, per exemple, les tradicions.

En aquest text exposaré sobre aquest gran debat i recolzaré com les tecnologies estan afectant els nostres costums i tradicions, la importància d’aquests i si, inevitablement són, tecnologia i tradició, incompatibles.

Però, abans de tot, què són tecnologies?

Bé, de fet, segons l’Enciclopèdia Catalana són ”un conjunt de termes i expressions tècniques relacionades amb un art industrial o un ofici mecànic.” Més actualitzat, (i més simple, potser, també), són sistemes informàtics; però damunt de tot són innovació, ciència, comoditat. Doncs sí, les tecnologies tenen una finalitat comuna: fer-nos la vida més fàcil.

I com afecten aquestes a la nostra societat? No és difícil advertir la seva presència cada cop més freqüent en tots els aspectes de la vida que ens envolta.

Si bé és cert que ens han facilitat moltes activitats (respecte la ciència, les feines de casa, el transport), també tendeixen a crear una societat sedentària, que ja veiem reflectida en els hàbits de les joves generacions i que anirà cada cop més en auge.

És més, les tecnologies estan transformant, i sobre aquesta aspecte no hi ha cap mena de dubte, els costums i tradicions que sempre han caracteritzat la nostra civilització.

I les tradicions?

Aquestes, per la seva banda, són definides com a ”transmissió, normalment oral, de pares a fills, de fets històrics, de coneixements, de creences, de pràctiques, de costums, etc.” o ”costum, ús, norma, que ha prevalgut de generació en generació.”  De fet, les tradicions són aquelles arrels que constitueixen la base de cada cultura, doncs sobre aquestes han crescut els arbres de la història.

Actualment, la seva afectació a la societat és ínfima, doncs s’estan perdent aspectes veritablement rellevants per a comprendre la idiosincràsia de cada civilització a causa de l’impacte de les tecnologies.

Són importants, les tradicions?

Les tradicions, tot i que podrien semblar insubstancials, no només representen els festivitats, les cançons populars, o el concepte general que se’n té, també simbolitzen aquells costums lligats a la terra, al camp, que va passant de generació en generació i que veiem com l’art i la literatura sempre han reflectit, com a melancòlic rerefons de les seves escenes.

Són el pilar de cada cultura, de cada creença, i de cada identitat, i amb això no defenso jo cap discriminació territorial, sinó una comprensió i identificació dels orígens de les comunitats i de la unió d’aquestes, i de trobar les respostes a les adversitats de la vida actual.

La seva eliminació suposaria un perill per a les nostres societats, doncs no tan sols significaria l’eradicació de les festivitats i els costums populars, com són, per exemple, aquella jornada que a un tant li agrada festejar o aquell remei natural que guareix molt més que qualsevol producte farmacèutic, també causaria la pèrdua d’unes raons sempre presents en la història i del nostre lligam amb la natura, amb la seva saviesa i la de l’experiència de múltiples generacions.

Es més, les tradicions afecten de maneres diferents a cada civilització, doncs no és difícil advertir que, els països convencionalment anomenats ‘menys desenvolupats’ i en derivació, menys avançats industrial i tecnològicament, són els que sovint conserven les seves tradicions més fidelment.

Això planteja la següent qüestió:

Són les tecnologies, doncs, un perill per a les tradicions?

El fet és que les tecnologies, com a innovació que són, busquen noves formes de viure i que les tradicions, en canvi, el que busquen és la resposta a problemes que se’ns plantegen, seguint mètodes que la natura ens aporta i que per generacions han estat transmesos.

Ara, però, les tecnologies estan guanyant un gran terreny, i les tradicions estan quedant oblidades en el llegat de la història.

Fins i tot en alguns casos estan essent transformades, sobretot les que tenen més renom, a noves tradicions informatitzades o properes a nous hàbits de la societat, com són per exemple el Nadal o la nit de Sant Joan. Els costums històrics sempre han estat un vincle amb la natura i amb la terra, i és aquesta la seva essència, una essència sovint impercetible per a molts entre els afanys de modernitat. Són un nexe entre el passat i el present, buscant prosperitat per al futur.

I, rebatent un típic argument del qui és contrari a les tradicions, és l’anunci que algunes d’elles (com també moltes tecnologies, tot cal dir-ho), no  respecten, per exemple, els animals o alguns drets civils. No cal reafirmar que les tradicions s’han anat desenvolupant al llarg del temps i que, per tant, venen florides des de fa molt de temps en la història; i en conseqüència, hi ha uns pocs costums que potser, com que les societats canvien, poden ser ara considerats (i afortunadament), com a poc respectuosos. Cal reformar aquestes tradicions, aquestes sí, en la mesura del mínim que sigui necessari, però crec important seguir remarcant que les tecnologies tenen un impacte molt més vil, sobretot sobre el medi ambient, però també sobre les persones, (com són, per exemple, les pàgines de venda online: salaris pèssims, manca de qualitat i de fiabilitat com la té el comerç de barri i mil raons més…)

Serveixen per a fer front a les noves propensions que té la societat i que són causades, en gran part, per les tecnologies: el consumisme, el poc valor que se li atribueix als aspectes tant materials com abstractes, l’alarmant impacte humà sobre el medi natural, la facilitat d’obtenir allò que volem quan i on ho desitgem (que pot semblar un gran avantatge però és realment un gran perill), la individualització de la societat o la fi de les relacions interpersonals; doncs hi ha un gran contrast entre la germanor de la celebració d’una festa a la plaça d’un poble, experimentant els seus elements folklòrics corresponents (els seus costums, la seva gastronomia), o passar, aquest mateix dia, a casa tancat dins una pantalla, vivint cadascú, el seu propi infern.

Per tant, tecnologia i tradició són com roda i paviment, a gran velocitat, quan mantenen contacte, desprenen guspires.

Què en podem concloure?

Així doncs, diàriament veiem l’afectació que les tecnologies estan tenint a la nostra quotidianitat, i si bé hem obtingut els seus beneficis, que no ens vulguin enganyar, aquests no sobrepassen els mals que causaran en la societat.

Hem de regular l’avenç de les tecnologies i el seu impacte en el fil conductor de la nostra història, que és l’ara, l’abans i el després: les tradicions.

La defensa d’aquestes és essencial per a la comprensió de les civilitzacions, de la nostra idiosincràsia, de la prevenció i solució dels nostres problemes d’una forma fiable, humana, respectuosa i eficaç. Han educat, han inspirat i han estat, i són ara, la mirada de l’experiència que afronta les adversitats.

Les tradicions, doncs, són una forma de comprendre el que ens envolta que s’està perdent per sempre.

Imatge relacionada

 

Estudiem prou?

La veritat sobre l’estudi

Per: Alan Ukoha i Luca Gonzalez

Ens vam preguntar un dia quant estudiàvem cadascun i la veritat, no estudiàvem quasi gens, aleshores ens vam preguntar quant ho feien els altres companys del Príncep de Viana i, per trobar una resposta, vam formular una enquesta per saber quant temps li dediquen realment els estudiants a l’estudi.

Els hem enviat una enquesta sobre aquest tema als delegats, subdelegats i secretaris i ens han donat unes respostes una mica esperades i d’altres una mica més altes del que creiem. A les enquestes hi havia 6 posibilitats per escollir, que passaven, en el cas del exàmens, de no estudiar gens a estudiar més de 5h, i en el cas dels deures, de res fins a més d’una hora. També preguntar-nos quina seria l’assignatura més difícil per als nostres companys i vam afegir totes les assignatures. Ens van sortir els resultats següents:

Al fer l’enquesta anàvem amb la idea que els alumnes treballarien per als exàmens 1:30 hora mes o menys. Però ens vam sorprendre una mica quan vam veure que un 28% treballava més de dues hores i un gran 13% li arriba a dedicar més

Captura de pantalla a 2018-04-05 11-32-46de 5 hores. Encara que, esperadament, més del 50% estudia una hora i mitja o menys, això és poc esforç per a un estudiant ja que els exàmens han de tindre una dedicació que, amb aquesta enquesta, demostrem que no la tenen suficientment.

En veure aquest resultats ens hem adonat que una mica més del 50% dels alumnes que han contestat fan menys d’1 hora de dedicació als deures. Pensem que aquests resultats

captura-de-pantalla-a-2018-04-05-11-32-39.pnghaurien de disminuir perquè els deures, en l’ESO i batxillerat, són més importants, ja que compten bastant en la nota i també et poden servir per estudiar per als exàmens, que també compten a la nota final.
Captura de pantalla a 2018-04-12 12-05-08

En aquesta part de l’enquesta els resultats són bastant evidents. Les assignatures que són més de ciència o del cos són les que més costen, que són la Biologia, la Física i Química i les Mates; Socials també és de les més difícils ja que té a veure amb la història i Història és una de les parts de l’estudi més pesades i difícils. Hi ha algunes assignatures en què no s’ha d’estudiar, com la de Tutoria,  Ed. Física i Cultura i valors ètics. Després també hi ha l’optativa en què moltes persones han d’estudiar perquè algunes persones fan Francès, una llengua nova i això costa feina per aprendre. Les assignatures restants són les llengües: Castellà, Català i Anglès, que no és necessari gaire estudi, però les regles sempre costen a tothom. Aquí, en les llengües, no ens esperàvem que la més difícil, fos Castellà ja que és una llengua que parlem molt a diari en tots els àmbits i doncs és estrany.

La conclusió és que els estudiants estudien bastant, però encara els falta molt d’estudi per la seva part perquè tinguin un nivell acadèmic adequat.

 

Enquesta alcohol

per Paula Baradad

A continuació us presentem una enquesta sobre l’alcohol, l’enquesta l’hem fet a nois i noies d’entre 14 i 16 anys, hem fet aquestes enquestes per veure quin és el percentatge de nois i noies que beuen durant l’any, quines conseqüències havien tingut o coneixien.

Aquests han sigut els resultats:

2.PNG

1.PNG

Com es veu en aquest gràfic, la majoria no beu mai o un o dos cops a l’any com a molt.

4.PNG

Per a la majoria és fàcil aconseguir alcohol encara que siguin menors.

3.PNG

5.PNGGairabé tots coneixen algun familiar, amic o conegut a qui li hagi passat alguna cosa greu per culpa de l’alcohol.

6.PNG

En aquesta pregunta hi ha respostes molt variades sobre el que els  produeix beure, si és una sensació agradable, dolenta, neutral…

 

 

Recepta de cuina: CANELONS

INGREDIENTS I PREPARACIÓ

Per a 4 persones (12 canelons):

-12 plaques de canelons

Tonyina

-Ou Dur

-Tomàquet fregit                                                                                                

-Formatge ratllat                            

-Oli d’oliva

-Sal

Per a la beixamel:

-Mantega
-Farina de blat
-Llet sencera
-Formatge ratllat
-Sal i pebre negre

-Nou moscada

Preparació:

Canelons:

1.-Posa els canelons en aigua bullint, amb un toc de sal i oli d’oliva. (deixar-los a l’aigua fins que s’estovin).

2.-En un bol, barreja la tonyina, l’ou dur ratllat i la salsa de tomàquet a gust fins aconseguir una pasta, afegeix una mica de sal.

3.-Quan ja estigui feta la pasta distribueix una quantitat suficient per poder-los enrotllar.

4.-Enrotlla cada caneló per deixar-lo en una forma cilíndrica i vas deixant-los un per un sobre una plàtera que puguis gratinar.

Beixamel:

1.-Fon la mantega al microones o al foc lent i quan estigui ben calent li afegeixes la farina i ho bats fins que obtinguis una barreja pastosa.

2.-Cou la farina i la mantega durant 2 minuts, remenant constantment, fins que comencin a sortir bombolles de la barreja i canviï a un color més clar. Això vol dir que la farina s’està cuinant.

3.-Afegeix a poc a poc la llet, remenant constantment per evitar la formació de grumolls. Quan comenci a espessir, posa-hi una mica de sal.

3.1.-Afegeix pebre negre i nou moscada (voluntari).

4.-Continua cuinant-la a foc lent durant uns set minuts, remenant sovint, fins que la salsa espesseixi.

5.-Deixa que la salsa arribi a l’ebullició i després retira-la del foc.

5.1.-Afegeix els formatges perquè es fonguin completament (opcional)

Galeria:

Beixamel:

2                          4.png

3.png             5.png

Canelons:

6.png                        7.png

8.png            9

Fotos extretes de: https://www.youtube.com/watch?v=7WIWpb-0b7Y

 

Ens retrobem el 3 d’abril

Per: Alex Bastús i Melisa Tafur

Com haureu pogut observar, durant els últims dies no hem publicat cap entrada, perquè vam fer vaga el dia de la dona i després hem estat ocupats fent el treball de síntesi. Aviat estarem uns dies inactius perquè s’acosta la Setmana Santa…

No patiu, perquè a partir del 3 d’abril seguirem publicant més articles, entrevistes, enquestes…

MENTRESTANT US DESITGEM BONES FESTES.

Estudiants del Príncep de Viana s’afegiran a la vaga del 8 de març

per Tània Maqueda

El proper dijous 8 de març hi ha convocada una vaga general feminista a la qual els sindicats d’estudiants de tot el país s’han afegit amb la intenció, diuen, de protestar contra un sistema masclista, que exerceix la violència i l’explotació a les dones.

Les manifestacions estudiantils són a les 12h, a Barcelona, a la Plaça Universitat. I a la tarda manifestacions unitàries del moviment feminista a les 18:30 al Passeig de Gràcia amb Diagonal.

A l’Institut Príncep de Viana sembla que hi haurà bastanta gent, a partir de tercer d’ESO, que buidarà les aules per unir-se a les manifestacions convocades per aquest dia. Segons la informació que tenim sabem que moltes classes han demanat el paper de la vaga i des de l’equip directiu creuen que hi haurà molt seguiment, sobretot de batxillerat.

vaga8M_cartell