Entrevista a Amanda Ortega, guanyadora dels Jocs Florals de Sant Andreu.

per: Samir Bakhat

L’Amanda és una alumna de l’institut Príncep de Viana del curs 3r ESO C, ha sigut concursant i guanyadora del premi dels Jocs Florals de Sant Andreu, en la categoria de prosa.

-De què tractava el teu conte?

Doncs, era una història una mica difícil d’explicar, perquè tenia com 3 fils per dir-ho d’alguna forma, cada història individual parlava sobre el passat de cada un dels personatges, per això era tan llarga.

-Com et vas inspirar?

Em vaig inspirar d’alló que ens envolta, del nostre dia a dia, de les persones que coneixem, de les nostres pors o incerteses.

-Quant vas trigar en fer-lo?         

Vam fer-ho com un treball per l’assignatura de Català i ho vaig fer per deures en un pont, més o menys una setmana.

-Quan va ser l’entrega dels premis?

Va ser… crec que era el 18 de maig pel matí, que vam anar amb la Montserrat, la nostra professora de Català, i altres companys, al SAT Sant Andreu.

-En quin moment van dir els guanyadors?            

Doncs la cerimònia va ser llarga, van donar molts premis. Als del nostre institut, com que era de la categoria de prosa i dels més grans, doncs va ser cap al final, va ser mol emotiu perquè hi havia unes actrius que li donaven dinàmica a l’espectacle i vam ser dels últims que van dir.                                                                                                                                             

 -Què van opinar a casa teva quan van saber que havies guanyat?

Clar, estaven molt contents, em van felicitar molt

-Vas rebre alguna recompensa?

Sí, em van donar una planteta molt bonica, un diploma, un llibre i bé tota la aclamació del públic.

Fins aquí l’entrevista amb l’Amanda, esperem que els seus èxits literaris just acabin de començar.

captura-de-pantalla-a-2018-06-12-13-23-06.png

Parlem sobre sexualitat

Per: Paula Llibertat i Alan Ukoha

El passat dia 6 de Juny la classe de 3rA vam anar al CAP de Sant Andreu a una xerrada sobre sexualitat.

Allà ens van separar en dos grups de 15 alumnes aproximadament. Els professors es van quedar fora, ja que la xerrada era privada. Portava la activitat una llevadora. Ella ens ajudava a resoldre dubtes que tinguéssim sobre aquest tema.

Vam arribar i ens van portar a una sala, vam seure en rodona, vam començar a xerrar, i ningú s’atrevia a parlar sobre cap tema, i van dir de fer les preguntes anònimament, les vam escriure en un paper i també vam escriure paraules que tenien a veure amb la sexualitat.

Paper a paper la llevadora va resoldre tots els dubtes.

Més tard, quan ja estaven tots els dubtes resolts, vam començar a parlar dels mètodes anticonceptius. Ens van parlar sobre els mètodes que es poden aplicar als dos gèneres.

Després de l’explicació, ens van fer un taller de com col·locar un preservatiu correctament.

Nosaltres pensem que aquestes reunions són necessàries per sentir confiança en nosaltres mateixos i conèixer més el nostre cos.

Whitehead-link-alternative-sexuality-symbol.svg_.png

DANI JIMÉNEZ: “A PRINCIPIS DEL SEGLE XX PENSAVEN QUE JA ESTAVA TOT DESCOBERT, AL SEGLE XXI PENSEM QUE ESTÀ TOT PER DESCOBRIR”

Per: Pau Opoku

Avui, hem entrevistat Dani Jiménez, científic català que surt a la televisió. En aquesta entrevista li preguntarem sobre ell que pensa de la ciència. Presentador del programa Dinàmiks del Súper 3.

1.D’on et ve la passió per la ciència?

Doncs de petit ja m’agradava molt la ciència, de petit jo, sempre havia somiat ser astronauta, perquè en aquella època hi havia moltes coses sobre astronautes. Desprès, quan ja no era tan petit m’agradaven molt les pel·lícules de Sherlock Holmes, de detectius, i en certa manera, ser científic és una barreja entre els dos, és un astronauta perquè mira les estrelles, imagina, vola, vol anar a allò desconegut, i és un detectiu, perquè investiga.

2.Creus que als adolescents ja no els i agrada tant la ciència com fa 10 anys?

No, sempre hi haurà nois i noies que els agrada les ciències, sempre, sempre… Sempre n’hi ha, i sempre n’hi haurà, perquè sempre hi ha nois que vulguin viure una aventura física, i sobretot intel·lectual.

3.Creus que es pot comparar la ciència amb la màgia?

A vegades, els que fem divulgació utilitzem una mica la màgia a nivell d’intentar captar aquest efecte màgic, no? Però desprès la diferència és que expliquem el truc. L’essència de la màgia, no és enganyar sinó il·lusionar el públic, sense ensenyar el truc, i l’essència de la ciència, sembla un embarbussament això, es compartir el secret, la ciència avança perquè compartim els científics el nostre coneixement, jo faig experiments, que fan científics a la Xina, a l’Ìndia, a Estats Units o al Marroc, i ens ho compartim, en canvi, la gràcia d’un truc es què ningú sàpiga el truc són dues coses diferents.

4.Creus que la ciència s’ha exprimit al màxim? O creus que encara es pot investigar més?

Bufff!!! Als principis del segle 20, al 1900 hi havia científics, que pensaven que ja estava tot descobert. Ara al principi del segle 21, la majoria dels científics pensem que està tot per descobrir

5.Els tallers que fas, amb quina funció les fas? Per fer una classe dinàmica, o per espectacle?

Penso que les coses que fem són les explicacions científiques, hi ha molts formats. Fem experiments molt grans en alguns llocs, fem coses més explicatives, o tallers en biblioteques. I com crec que passa a la cuina, tu un dia pots anar a un restaurant, que sigui un fast food, agafes un entrepà i està bé. Un altre dia cuines amb la iaia, has estat 4 hores, i està bé, i un altre dia t’ho fas tu i trigués 20 minuts, i està bé. Tots els formats són vàlids, i nosaltres intentem fer tots els formats de la ciència.

Fins aquí la entrevista al científic conegut Dani Jiménez, no us perdeu cap dels seus espectacles.

Resultat d'imatges de dani jimenez

Apadrinament als nens de primària

Tània Maqueda

El proper dia 14 de juny de 2018 els alumnes de 3r d’ESO faran una jornada d’apadrinament amb els nens i nenes de 6è de primària. En aquesta jornada es duran a terme diverses activitats perquè els padrins i els fillols es coneguin més entre ells i s’ho passin d’allò més bé.

Pròximament us n’anirem dient més coses.

Le parc de la Pegaso: scénario d’une retrouvée

per Amanda Ortega, Pau Opoku, Tània Maqueda, Melisa Tafur i Oriol Purcalla

Dijous 17 de maig, van venir al nostre institut uns alumnes francesos procedents d’un institut anomenat Leon Còrdas de Montpeller, als quals els alumnes d’optativa de francès ja havien conegut quan van fer una sortida a França. Els alumnes tenien de 14 a 16 anys. Una curiositat que vam veure, va ser que és un institut amb diversitat d’alumnes, vam observar que hi havia un alumne cec, i un altre amb discapacitat mental.

Uns quants alumnes de l’optativa de revista vam baixar al pati i vam estar parlant amb els francesos i amb els alumnes del nostre institut. Els vam acompanyar a fer una activitat al Parc de la Pegaso. Vam estar al pati fent unes entrevistes als alumnes que venien de França, i als nostres alumnes també.

IMG_6420.JPG

PARLANT AMB ELS PROTAGONISTES…

Primerament, vam poder parlar amb els alumnes: vam fer les mateixes preguntes als alumnes d’aquí com als de França. Els vam preguntar el següent:

Als alumnes d’aquí:

  • Us ha costat relacionar-vos amb els francesos?

Van dir que no, perquè va ser fàcil entendre’s ja que tenen quasi la mateixa edat, -deien- hi ha molts aspectes en què coincideixen, com per exemple: en coses que els agrada fer, activitats extraescolars…

  • Estereotips francesos i si al conèixer els forans els heu desmentit.
  • “Els francesos mengen més d’hora que nosaltres, tots els àpats del dia. Tot ho fan més d’hora que nosaltres, també dormen més aviat.”

Deien també que havien sentit que eren refinats, en els hàbits i en la forma de vestir.

Ens van informar que van desmentir aquest estereotip al parlar amb ells i al veure’ls en persona.

Als alumnes francesos:

  • Us ha costat relacionar-vos amb els alumnes del nostre centre?

Van dir que no, perquè ens van qualificar de gent molt sociable, amigable i simpàtica.

  • Estereotips espanyols i si al conèixer els heu desmentit.

           Deien que mengem molt, que a molta gent li agrada molt el futbol, tant a nois com a noies, que ens agrada molt escoltar música, cantar, que som molt de festa.

  Ens van dir que ni els els desmentien ni els acceptaven, doncs van argumentar que cada persona és diferent i que no depèn d’estereotips, sinó de personalitats.

IMG_20180517_123307.jpg

IMG_6425.JPG

A banda d’aquestes qüestions, vam preguntar altres aspectes sobre la seva estada aquí, i què els ha semblat Barcelona.

Romandran una setmana a la capital catalana, que els ha semblat un ciutat molt gran i bonica, amb moltes esglésies i catedrals.

Uns alumnes ens han dit que el que més els ha agradat ha estat el telefèric, el Cosmocaixa i, una resposta prou curiosa, el vi.

Van rondinar, amb cert humor també, sobre els guies turístics que, a cada centre cultural els esperaven amb un fals somriure al rostre, sobre la gent del metro que va molt esvalotada i sobre el menjar.

Ens van parlar també sobre diferències de costums, tot parlant-nos sobre els seus aliments tradicionals: el formatge, el pa, el vi i el croissant.

Precisament també vam poder escoltar l’opinió de la Noelia, la professora de francès del nostre centre, sobre aquests contrastos culturals. Ella ens va dir que els francesos i els catalans s’assemblen, però que a la vegada es diferencien; intrigants paraules que només poden ser atribuïdes a algú coneixedor d’ambdues cultures. També ens va dir que li semblava que hi havia molt bon vincle entre alumnes, doncs estaven passant per la mateixa etapa de la vida, i que li semblava una activitat molt interessant, aquest tipus d’intercanvis.

Finalment, vam preguntar a uns alumnes sobre l’educació francesa, i ens van confirmar que a França les escoles són molt més estrictes, que per exemple, als professors els tractaven de vostè. La seva escola, però, – van afirmar amb un somriure alleugerit – no ho era, de tan exigent, ni havien de tractar els professors tan formalment.

Seguint amb el fil de l’educació, vam compartir unes paraules amb en Patrick Albert, director  de l’escola Leon Còrdas, (aquest nom ve d’un escriptor i militant occitanista nascut al 1913 i mort a Montpellier a 1987), sobre diferents aspectes de la cultura francesa.

També ell i una professora van elogiar l’arquitectura barcelonina, de la qual a la seva ciutat no disposaven, bonica i minuciosa, ens van dir; que no tan sols trobaven en edificis emblemàtics, sinó per tota la ciutat.

“Aquí tot és més barat”, – ens deia en Patrick, – “i ens assemblem molt, els de Montpellier, amb els catalans”.

L’escola Leon Còrdas, i en concret el director, estan molt compromesos amb la defensa de l’occità, la llengua romànica pròpia d’Occitània, al sud de França.

Aquesta llengua, però, s’està perdent cada dia més, i aquesta escola n’és promotora, ho veiem, per exemple, en la seva pàgina web, que la trobem tant en francès com occità, o que aquesta darrera és una de les matèries que es realitzen a l’escola.

El director es va declarar defensor d’aquesta llengua, tot dient que el català i l’occità són llengües bessones i, quan li vam preguntar sobre les causes d’aquest decaïment, ens exposà el següent argument:

“Al llarg de la història França es va estructurar per la supremacia de la llengua francesa, deixant l’occità i d’altres llengües com a dialectes inferiors. Aquesta estructura sobretot s’origina en la revolució francesa, on “ l’égalité, la fraternité i la liberté “, van oblidar l’occità, considerant-lo llengua irrellevant”.

 

IMG_20180517_122201 (1).jpg

 

IMPRESSIONS PERSONALS

Ens va agradar molt viure aquesta experiència amb els alumnes de l’institut de França ja que vam conèixer gent nova i havíem de entendre’ns com podíem, parlant mig en castellà i en anglès, ja que nosaltres (els reporters) no fem francès. Ens van explicar el que més els agradava del nostre institut, la nostra ciutat i els nostres alumnes. També vam parlar amb ells sobre la seva ciutat i els seus costums, que són bastant diferents als nostres.

Ens va agradar molt aquesta experiència perquè vam conèixer els nois i noies i vam poder parlar una estona amb ells, explicant-nos els nostres gustos i les coses que fem en el temps lliure.

Segons podíem observar els alumnes francesos s’ho estaven passant bé fent les activitats que havien preparat els nois i noies del grup de francès del nostre institut. Gaudien bastant amb la nostra companyia se’ls veia contents coneixent noves persones.

IMG_6423

El primer torneig d’escacs a l’institut

IMG_20180516_101313 (2).jpg

per Alan Ukoha, Paula Baradad i Luca González

 

Segurament us haureu adonat que a l’hora del pati a la Sala Polivalent hi ha hagut bastants alumnes que hi entraven. Doncs allà se celebren partides d’escacs entre alumnes organitzades per l’Adolf Palomares i altres dos alumnes de quart d’ESO. Ha començat recentment un torneig d’escacs en què alumnes  del Príncep de Viana participen entre si per aconseguir un premi.

 

hdr


Idea

Això és el que ens han dit els organitzadors i l’Adolf sobre qui va tindre la idea:

En què us vau basar per organitzar aquest torneig?

  • E: Vam parlar amb l’Adolf per organitzar el torneig i tenir uns premis. Li va agradar la idea.
  • J: Per començar com que l’Adolf estava fent això dels escacs a l’hora del pati, vam aprofitar que jugar als escacs està bé. I com que jugar cada dia es podia fer repetitiu, vam decidir proposar-li això del torneig perquè així li donés una mica més de dinàmica a l’hora de jugar als escacs.

Qui va tenir la idea de crear aquest torneig?

  • E: L’Adolf va dir si volíem ajudar-lo a organitzar el torneig, llavors ens vam oferir per fer això i ens va semblar una bona idea i vam començar a fer l’esbós del panell, de la portada, les normes…
  • J: L’Adolf va ser qui va proposar la idea, però en general va ser una idea i treball de tots.

IMG_20180516_101221.jpg

Per què ho has organitzat?

  • A: Perquè allà on vaig, on soc substitut interí, procuro que es jugui escacs, perquè penso que és una activitat molt positiva, es treballen molts tipus d’intel·ligència. Fins i tot hauria d’estar en el currículum d’Educació Física com a Andalusia per exemple i en molts països i, si la podem fer als patis molt millor que no fer-la. Se’m va acudir a mi perquè allà on vaig m’agrada molt, compro material i organitzo tornejos o a l’hora del pati juguem a escacs.

 

Organització

Com tot torneig es necessita una organització de forma que la gent s’apunti i pugui jugar. Hem preguntat a l’Adolf, el principal organitzador, sobre com han anat les coses:

Com s’ha organitzat el torneig?

A: Doncs amb la ajuda de dos nois de quart i meva, hem organitzat les eliminatòries i hem posat unes graelles, hem anunciat a la web que començava, hem fet publicitat i hem enganxat les graelles allà.

Impressió Personal

A l’Adolf, que veu els tornejos i veu els resultats i com van les coses, vam preguntar-li sobre les seves impressions sobre qui pot guanyar en aquest torneig, i això ens va respondre:

– Qui creus que guanyarà?

  • A: No ho sé, de primer cicle no ho sé perquè no els conec bé, de segon cicle l’Eric i el Daniel tenen més números, penso.

Sembla que té clar quins alumnes poden guanyar el torneig. Encara que no se sap qui serà el guanyador, està clar que en Dani i l’Eric tenen molts números a ser dels finalistes.

Rivalitat

Està clar que hi ha jugadors bons i uns altres no tan bons. Tothom té por a enfrentar-se a un jugador bo, fins i tot els que també son bons tenen por. Hem fet una entrevista a un jugador, Dani Amiriam de 3r ESO, un jugador bastant bo. Es veu que ell també té por a enfrentar-se amb altres:

Veus rivalitat?

  • D: Si, cada vegada hi ha més nivell, fa uns mesos hi havia molt poc nivell però cada vegada més gent ha jugat a escacs i està molt més equilibrat.

Amb qui tens por de enfrontar-te?

  • D: Sobretot amb l’Eric i el Brian, són els candidats per guanyar el torneig.

IMG_20180516_101359.jpg

Premi

Al final del torneig, el guanyador sempre té un premi, per recompensar-lo per haver sigut el millor. En el torneig d’escacs del Príncep de Viana el premi era anar al Nature Park amb uns altres guanyadors d’altres tornejos, però, hi va haver un problema, el torneig es va endarreririr això va acabar significant que no pugessin anar-hi.

L’Adolf ens va revelar el que passarà amb el premi quan li vam preguntar quan duraria el torneig.

Quant dura aquest torneig?

  • A: Durarà el que duri, perquè només me n’encarrego jo i jo els dilluns al matí no vinc, vinc més tard. De vegades no poden jugar perquè tenen sortides, però la idea era fer-ho acabar abans d’anar al Nature Park, que poguessin venir els guanyadors, però, tal com anem, em sembla que anem una mica endarrerits i no acabarem el torneig, aleshores regalarem un joc d’escacs o una cosa xula.

 

Aquesta és tota la informació sobre el torneig d’escacs. Sort als participants!

 

Recepta de pastís de formatge

per Oriol Purcalla

Ingredients:

2 iogurts

1/2 tarrina de formatge Quark

1/2 tarrina de Philadelphia

1/2 tarrina de formatge Mascarpone

8 cullerades de sucre

3 ous

3 cullerades de farina mig plenes

Mantega de barra

1 bol

1 motlle per a pastissos

1 batedora

Preparació:

Tirem els tres ous, les 8 cullerades de sucre, batem bé els ingredients, tirem els 2 iogurts, les 3 cullerades de farina, 1/2 del formatge Quark, 1/2 de mascarpone, i 1/2 de Philadelphia.

Mentre batem els  ingredients preescalfem el forn a 200º (aprox) seguidament posem la mantega per tot el motlle i hi afegim la massa del pastís. 

 Després de preescalfar el forn, baixem la temperatura a 75º i hi introduïm el pastís durant 45 minuts.

 Traiem el pastis del forn i, una vegada estigui fred, ja ens el podem menjar.