TECNOLOGIA I TRADICIÓ:

PASSAT, PRESENT I FUTUR AL CAMP DE BATALLA

per: Amanda Ortega Bravo

És evident que les tecnologies a la nostra vigent societat constitueixen una part molt important del nostre dia quotidià. Aparells intel·ligents, xarxes socials i d’altres maquinàries que, usant termes generalitzats, es considera que ens fan la vida més fàcil.

Tecnologia, per tant, i indefectiblement, la veiem associada a actualitat, modernitat, futurisme i, fins i tot, però només en alguns casos; amb apocalipsi.

La tecnologia, per la seva banda, i això és innegable, ha provocat uns grans canvis en la societat respecte del passat, uns canvis que comporten l’albiració d’un futur molt diferent al nostre present, però que així mateix ja hi semblem abocats, i que afectarà enormement, (com ja ho està fent), a la caracterització de tot allò que ens rodeja i al que ens hi sentim arrelats com són, per exemple, les tradicions.

En aquest text exposaré sobre aquest gran debat i recolzaré com les tecnologies estan afectant els nostres costums i tradicions, la importància d’aquests i si, inevitablement són, tecnologia i tradició, incompatibles.

Però, abans de tot, què són tecnologies?

Bé, de fet, segons l’Enciclopèdia Catalana són ”un conjunt de termes i expressions tècniques relacionades amb un art industrial o un ofici mecànic.” Més actualitzat, (i més simple, potser, també), són sistemes informàtics; però damunt de tot són innovació, ciència, comoditat. Doncs sí, les tecnologies tenen una finalitat comuna: fer-nos la vida més fàcil.

I com afecten aquestes a la nostra societat? No és difícil advertir la seva presència cada cop més freqüent en tots els aspectes de la vida que ens envolta.

Si bé és cert que ens han facilitat moltes activitats (respecte la ciència, les feines de casa, el transport), també tendeixen a crear una societat sedentària, que ja veiem reflectida en els hàbits de les joves generacions i que anirà cada cop més en auge.

És més, les tecnologies estan transformant, i sobre aquesta aspecte no hi ha cap mena de dubte, els costums i tradicions que sempre han caracteritzat la nostra civilització.

I les tradicions?

Aquestes, per la seva banda, són definides com a ”transmissió, normalment oral, de pares a fills, de fets històrics, de coneixements, de creences, de pràctiques, de costums, etc.” o ”costum, ús, norma, que ha prevalgut de generació en generació.”  De fet, les tradicions són aquelles arrels que constitueixen la base de cada cultura, doncs sobre aquestes han crescut els arbres de la història.

Actualment, la seva afectació a la societat és ínfima, doncs s’estan perdent aspectes veritablement rellevants per a comprendre la idiosincràsia de cada civilització a causa de l’impacte de les tecnologies.

Són importants, les tradicions?

Les tradicions, tot i que podrien semblar insubstancials, no només representen els festivitats, les cançons populars, o el concepte general que se’n té, també simbolitzen aquells costums lligats a la terra, al camp, que va passant de generació en generació i que veiem com l’art i la literatura sempre han reflectit, com a melancòlic rerefons de les seves escenes.

Són el pilar de cada cultura, de cada creença, i de cada identitat, i amb això no defenso jo cap discriminació territorial, sinó una comprensió i identificació dels orígens de les comunitats i de la unió d’aquestes, i de trobar les respostes a les adversitats de la vida actual.

La seva eliminació suposaria un perill per a les nostres societats, doncs no tan sols significaria l’eradicació de les festivitats i els costums populars, com són, per exemple, aquella jornada que a un tant li agrada festejar o aquell remei natural que guareix molt més que qualsevol producte farmacèutic, també causaria la pèrdua d’unes raons sempre presents en la història i del nostre lligam amb la natura, amb la seva saviesa i la de l’experiència de múltiples generacions.

Es més, les tradicions afecten de maneres diferents a cada civilització, doncs no és difícil advertir que, els països convencionalment anomenats ‘menys desenvolupats’ i en derivació, menys avançats industrial i tecnològicament, són els que sovint conserven les seves tradicions més fidelment.

Això planteja la següent qüestió:

Són les tecnologies, doncs, un perill per a les tradicions?

El fet és que les tecnologies, com a innovació que són, busquen noves formes de viure i que les tradicions, en canvi, el que busquen és la resposta a problemes que se’ns plantegen, seguint mètodes que la natura ens aporta i que per generacions han estat transmesos.

Ara, però, les tecnologies estan guanyant un gran terreny, i les tradicions estan quedant oblidades en el llegat de la història.

Fins i tot en alguns casos estan essent transformades, sobretot les que tenen més renom, a noves tradicions informatitzades o properes a nous hàbits de la societat, com són per exemple el Nadal o la nit de Sant Joan. Els costums històrics sempre han estat un vincle amb la natura i amb la terra, i és aquesta la seva essència, una essència sovint impercetible per a molts entre els afanys de modernitat. Són un nexe entre el passat i el present, buscant prosperitat per al futur.

I, rebatent un típic argument del qui és contrari a les tradicions, és l’anunci que algunes d’elles (com també moltes tecnologies, tot cal dir-ho), no  respecten, per exemple, els animals o alguns drets civils. No cal reafirmar que les tradicions s’han anat desenvolupant al llarg del temps i que, per tant, venen florides des de fa molt de temps en la història; i en conseqüència, hi ha uns pocs costums que potser, com que les societats canvien, poden ser ara considerats (i afortunadament), com a poc respectuosos. Cal reformar aquestes tradicions, aquestes sí, en la mesura del mínim que sigui necessari, però crec important seguir remarcant que les tecnologies tenen un impacte molt més vil, sobretot sobre el medi ambient, però també sobre les persones, (com són, per exemple, les pàgines de venda online: salaris pèssims, manca de qualitat i de fiabilitat com la té el comerç de barri i mil raons més…)

Serveixen per a fer front a les noves propensions que té la societat i que són causades, en gran part, per les tecnologies: el consumisme, el poc valor que se li atribueix als aspectes tant materials com abstractes, l’alarmant impacte humà sobre el medi natural, la facilitat d’obtenir allò que volem quan i on ho desitgem (que pot semblar un gran avantatge però és realment un gran perill), la individualització de la societat o la fi de les relacions interpersonals; doncs hi ha un gran contrast entre la germanor de la celebració d’una festa a la plaça d’un poble, experimentant els seus elements folklòrics corresponents (els seus costums, la seva gastronomia), o passar, aquest mateix dia, a casa tancat dins una pantalla, vivint cadascú, el seu propi infern.

Per tant, tecnologia i tradició són com roda i paviment, a gran velocitat, quan mantenen contacte, desprenen guspires.

Què en podem concloure?

Així doncs, diàriament veiem l’afectació que les tecnologies estan tenint a la nostra quotidianitat, i si bé hem obtingut els seus beneficis, que no ens vulguin enganyar, aquests no sobrepassen els mals que causaran en la societat.

Hem de regular l’avenç de les tecnologies i el seu impacte en el fil conductor de la nostra història, que és l’ara, l’abans i el després: les tradicions.

La defensa d’aquestes és essencial per a la comprensió de les civilitzacions, de la nostra idiosincràsia, de la prevenció i solució dels nostres problemes d’una forma fiable, humana, respectuosa i eficaç. Han educat, han inspirat i han estat, i són ara, la mirada de l’experiència que afronta les adversitats.

Les tradicions, doncs, són una forma de comprendre el que ens envolta que s’està perdent per sempre.

Imatge relacionada

 

SWAG

QUÈ ÉS LA MODA SWAG?

Swag és una moda molt actual entre els joves i coneguda per la seva originalitat.

Aquesta moda ha estat iniciada per alguns famosos i seguida per multitud de fans la qual cosa ha propiciat que anés evolucionat per tot el món.

S’utilitza, per exemple, en el hip hop i el rap i es caracteritza per una certa prepotència en la manera de caminar que té, bàsicament, el grup conformat per persones d’estatus social baix.

 

Com identificar un swag ?

Els swag es caracteritzen per utilitzar pantalons d’esport, bombatxos, brillants o d’animal print. La idea és aconseguir que la gent es fixi en el seu aspecte .

Les samarretes han de ser sense mànigues de qualsevol tipus, combinades amb jaquetes de cuir o d’esport preferentment amples i llargues .

Les sabatilles són tipus bota de marques com Nike, Osiris, Adidas, Converse, DC, etc, molt populars entre els joves. Com accessori usen gorres amb grans lletres daurades i cèrcols platejats o daurats, amb cadenes, braçalets i qualsevol tipus de joieria .

El cabell pot estar llis, arrissat o amb trenes sense importar el seu llarg . Els pírcings al melic, llavi, nas, cartílag i en les dues orelles han de ser presents. És molt típic, ara, tatuar el signe de l’infinit ( ∞ ) entre els swag .

1440417768331

 

BBF2016

 

 

El Barcelona Beach Festival és un dels majors esdeveniments de música electrònica i house que es cel.lebra al nostre país.

Aquest festival es farà el dissabte 16 de juliol, a la Platja del Fòrum i Parc de la Pau a Sant Adrià de Besòs

David Guetta, Hardwell i Marrin Garrix són només un exemple dels artistes que actuaràn.

Les entradas ja estàn a la venta. Costen al voltant de 60 euros, però per un espectacle com aquest, val la pena.

Molts andreuencs assisteixen cada any a aquest macro-concert.

Aquest és el cartell oficial del Barcelona Beach Festival 2016

barcelonabeachfestival16-720x1024

XXI SALÓ DEL MANGA DE BARCELONA

unnamed (4)

Visita Tòquio sense sortir del XXI Saló del Manga de Barcelona

unnamed (3)

Scòpic Miniatur Barcelona ha construït una maqueta inspirada en Tòquio, que s’exposarà en primícia dins de la mostra sobre arquitectura i manga que tindrà lloc al XXI Saló del Manga de Barcelona. La maqueta, realitzada a escala 1:87 (H0) amb una superfície de 2,50 x 1,22 metres, reprodueix dues localitzacions característiques de la capital japonesa. A l’exposició també hi haurà la presència d’un maquetista que estarà treballant en directe, juntament amb un audiovisual que mostrarà la construcció de la maqueta.

Els dracs envaeixen el XXI Saló del Manga de Barcelona

El drac Sheron i la llegenda de Sant Jordi. Orient i Occident. Dues formes de veure un mateix fenòmen mitològic: els dracs. El XXI Saló del Manga de Barcelona dedicarà una àmplia exposició centrada en els dracs més famosos de les dues cultures que han estat dibuixats en mangas, còmics i il·lustracions. Dracs de paper: entre Orient i Occident és el nom de l’exposició que s’encarregarà de mostrar-nos les diferències i coincidències entre ambdues cultures.

unnamed (2)

Com aconseguir les signatures de Florent Maudoux, Inio Asano, Io Sakisaka, Sourya i/o Tetsuya Tashiro

Les sessions de signatures del Saló del Manga de Barcelona és una de les activitats que els otakus esperen amb més il·lusió. Com ja sabeu, cada editor i/o autor posa unes normes per a intentar acontentar a un nombre raonable de fans i fer-ho de la manera que sigui més còmoda per a tothom. Per tant, els horaris van des de les 10 del matí fins a les 18 de la tarda.

unnamed (5)

1.000 invitacions per a Cosplayers Super Mario Bros per al divendres 30 d’octubre

200_x_invita-cosplay-mario-cat

Exhaurides les entrades pel dissabte 31 d’octubre del XXI Saló del Manga de Barcelona

Les entrades del XXI Saló del Manga de Barcelona corresponents al dissabte 31 d’octubre s’han exhaurit. Això significa que pel dissabte 31 d’octubre tampoc es vendran entrades a les taquilles.

J.C.G.

WONDER, UN LLIBRE QUE NO ENS DEIXA INDIFERENTS

8727394
Coberta del llibre

Les llistes de vendes de l’ Fnac i d’Abacus reflexen el gran èxit que ha tingut el primer treball de RJ Palacios amb la seva obra Wonder.

Wonder, ens explica la història d’un nen que neix amb una malformació a la cara i que degut això no comença anar a l’escola fins a cinquè.  

El llibre ens narra com el protagonista conviu amb la seva malformació i com afronta l’adaptació a l’escola. L’obra també ens narra com viuen les persones que envolten al noi, com els hi afecta aquesta situació

R.J.Palacio explica que va escriure el llibre després de tenir una reacció poc encertada davant una nena amb un defecte físic semblant al del protagonista de Wonder. El llibre el dedica a la mare i la nena amb la malformació, com a disculpa per la seva actitud tan poc correcta.

La novel·la va guanyar un dels primers llocs en el rànquing de les millors novel·les juvenils de 2012.

El llibre ens planteja una reflexió sobre la importància que donem a l’aspecte físic de les persones quan lo realment important és com són per dins.

Ajuda a posar-se a la pell del protagonista i entendre el mal que es pot fer a una bona persona pel simple fet de ser diferent.

G.M.