Alejandro Rivera, jugar a futbol americà a Catalunya

JEREMY CERCADO

El futbol americà és un esport molt popular als EUA i a Canadà. Deriva del rugbi, tot i que a l’actualitat els dos esports han esdevingut tan diferents, que ja només comparteixen els orígens.

En el futbol americà, la clau per l’èxit és combinar la força física (sobretot en determinades posicions) amb la velocitat d’execució, l’anticipació, l’estratègia i la coordinació entre els membres de l’equip. Més que en cap altre esport, és vital per aconseguir el propòsit (anotar punts) que tots els jugadors es moguin i executin els seus moviments com si fossin un sol conjunt.

Mentre que en el rugby tots els jugadors lluiten per la possessió de la pilota i per aconseguir plantar-la a terra, a la zona de marca o d’assaig de l’equip rival. Els jugadors d’ambdós equips han de dur la pilota a les mans o a un braç i passar-la enrere amb les mans a un company o xutar-la. Rep el nom de rugby perquè es va desenvolupar en aquesta ciutat anglesa.

Futbol americà

Rugby

A Catalunya el futbol americà va arribar l’any 1987 de la mà d’Alfonso Genchi, entrenador de l’equip dels Cardinals de Palermo (Itàlia), qui la seva influència va portar a Pere Moliner a fundar el primer equip espanyol, els Badalona Dracs.

La Federació Catalana és actualment l’única Federació de Futbol Americà a l’Estat Espanyol i a nivell estatal, el futbol americà de Catalunya, és el més important de tota Espanya, no només en número de federats sinó a nivell esportiu i de títols.

Avui parlarem amb Alejandro Rivera un estudiant de 3r ESO del Príncep de Viana, que dedica el seu temps lliure a jugar futbol americà i ens contarà com va començar a practicar aquest esport, entre molts altres aspectes.

Des de quan practiques aquest esport? Com i per què vas començar a practicar-lo?

Vaig començar en febrer de 2021 quan tenia 13 anys. Em va despertar curiositat perquè és un esport que és estrany de veure i m’agrada molt. Tinc un cosí més gran que jo a Badalona que el practicava. Vaig anar un dia a veure’l jugar i em va agradar. Li vaig demanar què havia de fer per apuntar-me al seu equip, Badalona Dracs, i ell em va posar en contacte amb gent del club i a partir d’aquí ja vaig començar a jugar en la meva categoria: categoria júnior.

Algú més de la teva família el practica?

A part d’aquest cosí, no, ningú més. Però fa poc que s’ho ha deixat. I segurament jo també m’ho deixaré en breu perquè em resulta complicat combinar-ho amb els estudis. I a ningú de la meva família li interessa aquest esport.

Actualment entreno 5 hores i mitja a la setmana repartits en tres dies, però anar a Badalona em suposa una 1 hora més en desplaçaments i això és temps que li resto als estudis.

Vaig anar a provar d’entrenar amb els Pioners del Baix LLobregat que entrenen a Cornellà, però l’equip no em va agradar gaire i la distància era la mateix. Per tant, tampoc em solucionava el problema.

En quin equip jugues actualment? Has jugat sempre en el mateix equip?

Sempre he jugat a la categoria júnior dels Barcelona Dracs, sempre d’atacant de primera línia. La meva tasca consisteix bàsicament en facilitar-li el camí al receptor perquè aconsegueixi una bona posició per llançar el Touchdown, que seria l’equivalent al gol.

Com és la teva relació amb la resta dels companys? I amb els entrenadors?

Molt bona, em relaciono amb tothom i em vaig integrar molt bé des que vaig entrar a l’equip. Amb l’entrenador no em relaciono molt perquè no parla molt castellà, ni català i no ens entenem molt. L’entrenador és dels EUA i normalment ve acompanyat d’un traductor, però quan aquest no pot venir, és complicat fer l’entrenament.

Em sap molt greu deixar l’equip però ara m’he de centrar en els estudis, però sé que no perdrem el contacte perquè hem fet molt bona amistat. Estarem en contacte pel WhatsApp i sempre podem quedar un dia per fer un tomb o puc anar a veure’ls jugar algun partit.

En quin nivell jugueu? Heu guanyat algun torneig o campionat?

Estem a la 1a divisió catalana, però perquè tampoc hi ha gaires equips, uns 16 aproximadament. Encara no hem guanyat cap torneig, ni campionat, però hem estat a punt, ja que hem quedat segons en un torneig. Nosaltres vam fallar, ja que vàrem tenir diverses distraccions simples, ens va faltar molta concentració i l’equip contrari ho va saber aprofitar. El nostre millor resultat ha estat 4t o 5è. Però he de dir que tots els equips estan bastant igualats pel que fa al nivell.

T’agradaria que hi hagués més afició o facilitats per jugar a futbol americà a Catalunya?

M’agradaria molt perquè només hi ha uns 16 equips a tota Catalunya i a sobre un s’ha retirat per manca de jugadors. Això vol dir que els caps de setmana que tenim partit, un el lliurem.

D’altra banda, per sort tots els equips estan bastant a prop de Barcelona. De fet el més lluny on ens hem de desplaçar és a Terrassa o Premià de Mar. Cosa que també s’agraeix.

Quins són els teus ídols? A quins jugadors admires o t’agradaria assemblar-te?

El meu ídol és Richardson, juga a la NFL i m’agradaria aconseguir ser com ell. Però com a equip m’agraden els Ravens, de Baltimore. M’agrada molt el seu equipament perquè és molt diferent a la resta: porten un casc blanc amb una àliga al darrere.