Le parc de la Pegaso: scénario d’une retrouvée

per Amanda Ortega, Pau Opoku, Tània Maqueda, Melisa Tafur i Oriol Purcalla

Dijous 17 de maig, van venir al nostre institut uns alumnes francesos procedents d’un institut anomenat Leon Còrdas de Montpeller, als quals els alumnes d’optativa de francès ja havien conegut quan van fer una sortida a França. Els alumnes tenien de 14 a 16 anys. Una curiositat que vam veure, va ser que és un institut amb diversitat d’alumnes, vam observar que hi havia un alumne cec, i un altre amb discapacitat mental.

Uns quants alumnes de l’optativa de revista vam baixar al pati i vam estar parlant amb els francesos i amb els alumnes del nostre institut. Els vam acompanyar a fer una activitat al Parc de la Pegaso. Vam estar al pati fent unes entrevistes als alumnes que venien de França, i als nostres alumnes també.

IMG_6420.JPG

PARLANT AMB ELS PROTAGONISTES…

Primerament, vam poder parlar amb els alumnes: vam fer les mateixes preguntes als alumnes d’aquí com als de França. Els vam preguntar el següent:

Als alumnes d’aquí:

  • Us ha costat relacionar-vos amb els francesos?

Van dir que no, perquè va ser fàcil entendre’s ja que tenen quasi la mateixa edat, -deien- hi ha molts aspectes en què coincideixen, com per exemple: en coses que els agrada fer, activitats extraescolars…

  • Estereotips francesos i si al conèixer els forans els heu desmentit.
  • “Els francesos mengen més d’hora que nosaltres, tots els àpats del dia. Tot ho fan més d’hora que nosaltres, també dormen més aviat.”

Deien també que havien sentit que eren refinats, en els hàbits i en la forma de vestir.

Ens van informar que van desmentir aquest estereotip al parlar amb ells i al veure’ls en persona.

Als alumnes francesos:

  • Us ha costat relacionar-vos amb els alumnes del nostre centre?

Van dir que no, perquè ens van qualificar de gent molt sociable, amigable i simpàtica.

  • Estereotips espanyols i si al conèixer els heu desmentit.

           Deien que mengem molt, que a molta gent li agrada molt el futbol, tant a nois com a noies, que ens agrada molt escoltar música, cantar, que som molt de festa.

  Ens van dir que ni els els desmentien ni els acceptaven, doncs van argumentar que cada persona és diferent i que no depèn d’estereotips, sinó de personalitats.

IMG_20180517_123307.jpg

IMG_6425.JPG

A banda d’aquestes qüestions, vam preguntar altres aspectes sobre la seva estada aquí, i què els ha semblat Barcelona.

Romandran una setmana a la capital catalana, que els ha semblat un ciutat molt gran i bonica, amb moltes esglésies i catedrals.

Uns alumnes ens han dit que el que més els ha agradat ha estat el telefèric, el Cosmocaixa i, una resposta prou curiosa, el vi.

Van rondinar, amb cert humor també, sobre els guies turístics que, a cada centre cultural els esperaven amb un fals somriure al rostre, sobre la gent del metro que va molt esvalotada i sobre el menjar.

Ens van parlar també sobre diferències de costums, tot parlant-nos sobre els seus aliments tradicionals: el formatge, el pa, el vi i el croissant.

Precisament també vam poder escoltar l’opinió de la Noelia, la professora de francès del nostre centre, sobre aquests contrastos culturals. Ella ens va dir que els francesos i els catalans s’assemblen, però que a la vegada es diferencien; intrigants paraules que només poden ser atribuïdes a algú coneixedor d’ambdues cultures. També ens va dir que li semblava que hi havia molt bon vincle entre alumnes, doncs estaven passant per la mateixa etapa de la vida, i que li semblava una activitat molt interessant, aquest tipus d’intercanvis.

Finalment, vam preguntar a uns alumnes sobre l’educació francesa, i ens van confirmar que a França les escoles són molt més estrictes, que per exemple, als professors els tractaven de vostè. La seva escola, però, – van afirmar amb un somriure alleugerit – no ho era, de tan exigent, ni havien de tractar els professors tan formalment.

Seguint amb el fil de l’educació, vam compartir unes paraules amb en Patrick Albert, director  de l’escola Leon Còrdas, (aquest nom ve d’un escriptor i militant occitanista nascut al 1913 i mort a Montpellier a 1987), sobre diferents aspectes de la cultura francesa.

També ell i una professora van elogiar l’arquitectura barcelonina, de la qual a la seva ciutat no disposaven, bonica i minuciosa, ens van dir; que no tan sols trobaven en edificis emblemàtics, sinó per tota la ciutat.

“Aquí tot és més barat”, – ens deia en Patrick, – “i ens assemblem molt, els de Montpellier, amb els catalans”.

L’escola Leon Còrdas, i en concret el director, estan molt compromesos amb la defensa de l’occità, la llengua romànica pròpia d’Occitània, al sud de França.

Aquesta llengua, però, s’està perdent cada dia més, i aquesta escola n’és promotora, ho veiem, per exemple, en la seva pàgina web, que la trobem tant en francès com occità, o que aquesta darrera és una de les matèries que es realitzen a l’escola.

El director es va declarar defensor d’aquesta llengua, tot dient que el català i l’occità són llengües bessones i, quan li vam preguntar sobre les causes d’aquest decaïment, ens exposà el següent argument:

“Al llarg de la història França es va estructurar per la supremacia de la llengua francesa, deixant l’occità i d’altres llengües com a dialectes inferiors. Aquesta estructura sobretot s’origina en la revolució francesa, on “ l’égalité, la fraternité i la liberté “, van oblidar l’occità, considerant-lo llengua irrellevant”.

 

IMG_20180517_122201 (1).jpg

 

IMPRESSIONS PERSONALS

Ens va agradar molt viure aquesta experiència amb els alumnes de l’institut de França ja que vam conèixer gent nova i havíem de entendre’ns com podíem, parlant mig en castellà i en anglès, ja que nosaltres (els reporters) no fem francès. Ens van explicar el que més els agradava del nostre institut, la nostra ciutat i els nostres alumnes. També vam parlar amb ells sobre la seva ciutat i els seus costums, que són bastant diferents als nostres.

Ens va agradar molt aquesta experiència perquè vam conèixer els nois i noies i vam poder parlar una estona amb ells, explicant-nos els nostres gustos i les coses que fem en el temps lliure.

Segons podíem observar els alumnes francesos s’ho estaven passant bé fent les activitats que havien preparat els nois i noies del grup de francès del nostre institut. Gaudien bastant amb la nostra companyia se’ls veia contents coneixent noves persones.

IMG_6423

El primer torneig d’escacs a l’institut

IMG_20180516_101313 (2).jpg

per Alan Ukoha, Paula Baradad i Luca González

 

Segurament us haureu adonat que a l’hora del pati a la Sala Polivalent hi ha hagut bastants alumnes que hi entraven. Doncs allà se celebren partides d’escacs entre alumnes organitzades per l’Adolf Palomares i altres dos alumnes de quart d’ESO. Ha començat recentment un torneig d’escacs en què alumnes  del Príncep de Viana participen entre si per aconseguir un premi.

 

hdr


Idea

Això és el que ens han dit els organitzadors i l’Adolf sobre qui va tindre la idea:

En què us vau basar per organitzar aquest torneig?

  • E: Vam parlar amb l’Adolf per organitzar el torneig i tenir uns premis. Li va agradar la idea.
  • J: Per començar com que l’Adolf estava fent això dels escacs a l’hora del pati, vam aprofitar que jugar als escacs està bé. I com que jugar cada dia es podia fer repetitiu, vam decidir proposar-li això del torneig perquè així li donés una mica més de dinàmica a l’hora de jugar als escacs.

Qui va tenir la idea de crear aquest torneig?

  • E: L’Adolf va dir si volíem ajudar-lo a organitzar el torneig, llavors ens vam oferir per fer això i ens va semblar una bona idea i vam començar a fer l’esbós del panell, de la portada, les normes…
  • J: L’Adolf va ser qui va proposar la idea, però en general va ser una idea i treball de tots.

IMG_20180516_101221.jpg

Per què ho has organitzat?

  • A: Perquè allà on vaig, on soc substitut interí, procuro que es jugui escacs, perquè penso que és una activitat molt positiva, es treballen molts tipus d’intel·ligència. Fins i tot hauria d’estar en el currículum d’Educació Física com a Andalusia per exemple i en molts països i, si la podem fer als patis molt millor que no fer-la. Se’m va acudir a mi perquè allà on vaig m’agrada molt, compro material i organitzo tornejos o a l’hora del pati juguem a escacs.

 

Organització

Com tot torneig es necessita una organització de forma que la gent s’apunti i pugui jugar. Hem preguntat a l’Adolf, el principal organitzador, sobre com han anat les coses:

Com s’ha organitzat el torneig?

A: Doncs amb la ajuda de dos nois de quart i meva, hem organitzat les eliminatòries i hem posat unes graelles, hem anunciat a la web que començava, hem fet publicitat i hem enganxat les graelles allà.

Impressió Personal

A l’Adolf, que veu els tornejos i veu els resultats i com van les coses, vam preguntar-li sobre les seves impressions sobre qui pot guanyar en aquest torneig, i això ens va respondre:

– Qui creus que guanyarà?

  • A: No ho sé, de primer cicle no ho sé perquè no els conec bé, de segon cicle l’Eric i el Daniel tenen més números, penso.

Sembla que té clar quins alumnes poden guanyar el torneig. Encara que no se sap qui serà el guanyador, està clar que en Dani i l’Eric tenen molts números a ser dels finalistes.

Rivalitat

Està clar que hi ha jugadors bons i uns altres no tan bons. Tothom té por a enfrentar-se a un jugador bo, fins i tot els que també son bons tenen por. Hem fet una entrevista a un jugador, Dani Amiriam de 3r ESO, un jugador bastant bo. Es veu que ell també té por a enfrentar-se amb altres:

Veus rivalitat?

  • D: Si, cada vegada hi ha més nivell, fa uns mesos hi havia molt poc nivell però cada vegada més gent ha jugat a escacs i està molt més equilibrat.

Amb qui tens por de enfrontar-te?

  • D: Sobretot amb l’Eric i el Brian, són els candidats per guanyar el torneig.

IMG_20180516_101359.jpg

Premi

Al final del torneig, el guanyador sempre té un premi, per recompensar-lo per haver sigut el millor. En el torneig d’escacs del Príncep de Viana el premi era anar al Nature Park amb uns altres guanyadors d’altres tornejos, però, hi va haver un problema, el torneig es va endarreririr això va acabar significant que no pugessin anar-hi.

L’Adolf ens va revelar el que passarà amb el premi quan li vam preguntar quan duraria el torneig.

Quant dura aquest torneig?

  • A: Durarà el que duri, perquè només me n’encarrego jo i jo els dilluns al matí no vinc, vinc més tard. De vegades no poden jugar perquè tenen sortides, però la idea era fer-ho acabar abans d’anar al Nature Park, que poguessin venir els guanyadors, però, tal com anem, em sembla que anem una mica endarrerits i no acabarem el torneig, aleshores regalarem un joc d’escacs o una cosa xula.

 

Aquesta és tota la informació sobre el torneig d’escacs. Sort als participants!

 

Enquesta alcohol

per Paula Baradad

A continuació us presentem una enquesta sobre l’alcohol, l’enquesta l’hem fet a nois i noies d’entre 14 i 16 anys, hem fet aquestes enquestes per veure quin és el percentatge de nois i noies que beuen durant l’any, quines conseqüències havien tingut o coneixien.

Aquests han sigut els resultats:

2.PNG

1.PNG

Com es veu en aquest gràfic, la majoria no beu mai o un o dos cops a l’any com a molt.

4.PNG

Per a la majoria és fàcil aconseguir alcohol encara que siguin menors.

3.PNG

5.PNGGairabé tots coneixen algun familiar, amic o conegut a qui li hagi passat alguna cosa greu per culpa de l’alcohol.

6.PNG

En aquesta pregunta hi ha respostes molt variades sobre el que els  produeix beure, si és una sensació agradable, dolenta, neutral…

 

 

El segon equip de redacció ja està en marxa!

Hem començat ja la segona meitat del curs i, per tant, hi ha hagut canvi d’equip de redacció al Via Viana. Els nous reporters som el Samir, la Paula B., l’Àlex, el David, el Luca, la Tània, el Pau, l’Amanda, l’Oriol, la Paula R., la Melisa i l’Alan.

dav

Us estem preparant molts temes que esperem que us resultin interessants; des d’una enquesta sobre el consum d’alcohol en els adolescents fins a una entrevista a la infermera del centre, passant per receptes de cuina fetes per nosaltres mateixos, un reportatge sobre la sèrie Orphan black de Netflix…

Seguiu-nos i estigueu ben atents a les nostres publicacions!

ELS ALUMNES DE SEGON D’ESO VISITEN EL BARCELONA ROCA GALLERY

 

Per Romerson Soto i Dídac Domingo

Els alumnes de 2n d’ESO, els dies 30, 31 i 2, van anar a visitar el museu Barcelona Roca Gallery. Aquest museu es basa en l’exposició de diversos tipus de lavabos amb diferents dissenys i preus de la marca Roca, que antigament era una fàbrica de radiadors.

Aquest museu està situat al la zona de Pedralbes, per tant hi van anar en metro (línia 3, Palau Reial), el trajecte ha durat en total 2h, una d’anada i l’altra de tornada.

L’objectiu d’aquesta visita era que els alumnes veiessin el procés de construcció d’un producte, des del disseny fins a la producció industrial.

El que més va cridar l’atenció dels alumnes van ser els elevats preus d’una gran quantitat de lavabos. Després van haver d’omplir un dossier en què hi ha diverses preguntes que s’han de respondre recordant tot allò que van veure.

 

A continuació podeu observar les imatges dels alumnes al llarg del recorregut pel museu:

SEGON ESO A

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

SEGON B

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

SEGON ESO C

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una nova manera de treballar arriba als alumnes de 1r d’ESO

Per Fernand Vilar, Aken Segarra i Ferran Grinyó

Aquest curs 17-18 a l’INS Princep de Viana s’ha implantat un nou mètode de treball en grups, anomenat treball globalitzat (TG), en els alumnes de 1r d’ESO.  Ens ha semblat molt interessant aquest nou mètode i ens hem acostat als alumnes de 1r a fer-los unes quantes preguntes per a conèixer més com funciona tot.

Ens han explicat que la nova manera de treballar consisteix a treballar per projectes, durant 6 hores setmanals els alumnes es posen en grup i s’organitzen per dur a terme el projecte que estiguin treballant en aquell moment.

Actualment estan treballant en un projecte anomenat “Soc qui soc”. La seva finalitat és fer que tots els alumnes es coneguin per facilitar la seva adaptació en el centre i junts afrontar diversos problemes que se’ls plantegen.

Captura de pantalla a 2017-10-24 13-16-18.png

En aquest primer projecte els alumnes han participat en diverses activitats com:

“My selfie”, “D’on venim”, una sortida al Parc del Besós o “Àudio orla”.

Aquesta última consisteix a fer una orla digital amb les fotos dels alumnes on prement-hi apareixeria la seva descripció feta per ells mateixos. I com podem veure en aquest exemple treballen un munt d’assignatures dins d’una mateixa feina.

Per últim, els alumnes ens han comentat que aquest nou mètode de treball els agrada més que el model habitual, el troben més dinàmic, divertit i entretingut.

Properament us posarem al dia d’aquesta nova activitat.

 

Nou equip de redacció

Tornem a ser aquí! El nou equip de redacció del Via Viana hem començat disposats a fer-vos arribar tot d’articles i informacions interessants, i ben variades!

Som el Hrant, el Romerson, la Marina, el Dídac, la Sarai, el Dani, el Fernand, l’Aken, el Ferran, el Leo, la Yuliya, la Nayeli, l’Helena i el Brian:

hdrEstigueu atents a la revista, ben aviat farem les primeres publicacions.