Una setmana molt intensa a l’institut

Per Anaïs Palomeque

El dia 20 de març va començar el treball de síntesi que tots estàvem esperant!

Van ser quatre dies els que vam tenir per fer el treball però no teníem el mateix horari que sempre, entràvem a les 9:00 i sortíem a la 13:30. És la primera vegada que es fa aquest horari en el treball perquè si no era molt agobiant. Aquests quatre dies van ser molt intensos, amb força feina, alguns anaven més avançats, uns altres més endarrerits i tots amb una preocupació que no ho tinguéssim tot fet per a la presentació.

El nostre tema era La sostenibilitat investigàvem les diferents deixalles que creàvem i com ho podíem solucionar. Vam fer un sabó artesà amb oli utilitzat, sosa càustica i aigua, que podíem utilitzar per a rentar la roba, també vam fer un contenidor reutilitzat per tenir a les nostres cases i ficar-hi les piles gastades, per no contaminar.

Ens vam conscienciar moltíssim de tot allò que fèiem malament nosaltres mateixos i ens va servir per adonar-nos que hem de reciclar i tenir més cura del que tirem al terra. 

A continuació us deixem unes fotos del contenidor i del sabó!

Fins l’any que ve!

Tania Ibarra: “L’atletisme pot arribar al nivell del futbol”

per Fernando Cabrera

L’atletisme és un dels esports que recull més audiència en els JJ.OO cada quatre anys. Encara que té esportistes de talla mundial i és molt reconegut a tot el món, a Espanya no és té la mateixa idea sobre l’atletisme. Es veu com un esport amb una importància mínima, ja que sempre es compara amb altres com el futbol o el bàsquet que tenen molta més repercussió i atletes d’elit en el nostre país.

Per sort, al nostre institut tenim a la Tania Ibarra, una alumna de 3r d’ESO que des de fa uns anys practica l’atletisme i en aquesta petita entrevista ens donarà el seu punt de vista sobre aquest esport a Espanya, entre altres temes

IMG-20170310-WA0014

1 – Quan vas començar en l’atletisme? 

Faig atletisme des de que vam fer a sisè l’Atleviana, una serie de proves físiques relacionades amb l’atletisme. Em van dir que tenia la mínima de Catalunya i em van animar per apuntar-me.

2- Per què vas escollir aquest esport i no altre?      

No anava a fer cap esport, però després de fer l’Atleviana em vaig motivar per fer aquest.

3- Quines proves fas?  

Quina se’t fa més fàcil? Faig 600 metres, 1000m a pista i a cros  he arribat a fer 3500. La més fàcil 1000m llisos. La meva millor marca desprès de la lesió que vaig tenir va ser de 3.40. Vull arribar als 3.17

4- Com ha influït en la teva vida personal assistir als entrenaments, competicions… etc?

Només tenia que compaginar-lo bé. Primer sempre van els estudis i si tinc temps vaig a entrenar i competir.

5- Has de seguir alguna alimentació especial?                                          

No hi ha cap alimentació que hagi de seguir, al club no ens fan menjar res especial.

6- Viatges molt per fer competicions?                                             

 Per aquí a prop, però fins que no em classifiqui als d’Espanya no em aniré fora.

7- Tens a alguna persona com a referència en el món de l’atletisme?            

No.

8- Que opines sobre l’importància de l’atletisme a Espanya?             

Què és molt practicat per bastantes persones ja que s’ha realitzat tres cops el campionat d’Espanya.

9- Creus que algun dia l’atletisme tindrà la mateixa repercussió que altres esports com el futbol o el basquet?                                                                              

M’agradaria que fossin igual d’importants, encara que no sé si arribara al nivell del futbol.

10- Fins a on t’agradaria arribar en el món de l’atletisme?         

El més lluny possible, no tinc res previst, però lluny.

 

Li desitgem molta sort a la Tania en el seu futur dintre de l’atletisme.

Dos alumnes del centre guanyadors del Premi Recerca 2016

Per Fernando J. Cabrera

L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitats i de Recerca va publicar durant la segona setmana de febrer el llistat amb els 73 alumnes premiats pel seu treball de recerca durant el passat 2016. 3 d’aquests alumnes son de Sant Andreu, i dos d’ells del nostre institut, concretament els alumnes Adrià Gironès i Ingrid Orts.

El treball de l’Adrià Gironès tractava bàsicament sobre l’elaboració d’un vehicle terrestre no tripulat teleoperat. El vehicle estava compost d’un microbot conduït mitjançant un telèfon mòbil, mentre que un altre feia de receptor per poder gravar el que es veia des del vehicle. L’Adrià assegura en el propi treball que sempre li ha agradat molt la tecnologia, i això el va motivar a fer el seu estudi en aquesta àrea.

Per una altra banda, el treball de l’Ingrid Orts tracta sobre el disseny i la construcció d’un braç robòtic antropomòrfic amb seguiment sense fils del moviment humà, elaborat amb impressora 3D del taller, amb el seu propi disseny inspirat en els estudis que va fer sobre diversos robots trobats al mercat. Igual que a l’Adrià, a l’Ingrid sempre li ha agradat la tecnologia, motiu pel qual va fer el batxillerat en aquest camp.

Tots dos rebran com a premi un diploma i 750 euros en una cerimònia que és celebrara durant la primavera, a més que l’institut rebrà 2.500 euros.

aa.png   Vehicle terrestre no tripulat 

bracioBraç Robòtic

Josep Recasens: ” La química és màgica”

per Tian qi Wang

Hem entrevistat el Josep Recasens, professor de l’institut de la matèria de Física i Química. Ell ja fa tres anys que exerceix de professor a diverses escoles i instituts, entre ells el nostre. És un bon professor i explica molt bé.

20161221_124106

Quina carrera has estudiat?

Vaig fer Química

Quan vas acabar la carrera, què volies fer?

Quan vaig acabar la carrera, vaig fer un doctorat  

Quants anys vas tardar a acabar-lo?

Vaig a tardar 2 anys.

Quants  anys fa  que fas de professor?

Fa tres anys que faig de professor.

Per què fas classe de Física i Química?

Perquè m’ agrada la química, he estudiat Química i la química és màgica.

Quant temps fa que fas classe al Príncep de  Viana?

Fa  2 mesos que faig classe al Príncep de Viana.

Per què no segueixes fent classe a l’escola de l’any passat?

Perquè a l’escola  no hi ha hagut lloc per a mi.

Per què ets tan simpàtic?

Perquè com a professor vull que la classe estigui contenta i procuro donar exemple.

Per què fas servir IPAD en comptes d’ordinador?

Perquè l’ordinador va molt lent i IPAD va més ràpid.

 Quants anys fa que fas classe de física i química?

Fa un any que faig classe de Física i Química, altres anys vaig fer: Matemàtiques, Biologia i Geologia i Tecnologia.

Què fas en el temps lliure?

No tinc gaire temps lliure, si hi ha temps lliure, m’agrada passejar.

Què t’agrada menjar?

M’agrada molt menjar pasta: macarrons i espaguetis.

Vols fer tota la vida de professor?

Sí, perquè m’agrada fer professor.

T’agrada jugar a vídeojocs?

Sí, m’agrada jugar a game boy i pokemon go, a l’estiu.

Jugues a algun joc d’ordinador?

No, no m’agrada jugar a jocs d’ordinador.

Quina assignatura t’agrada més?

 La que m’agrada més és la Física.

Vols canviar d’assignatura?

No, perquè Física i Química està bé.

Quina assignatura que no t’agrada?

No m’agrada la Història.

Com veus els alumnes d’aquest institut?

Depèn dels alumnes.

Quin esport t’agrada?

M’agrada jugar a bàsquet, però mai he jugat en un equip de bàsquet.

T’agrada tocar algun instrument?

Sí, m’agrada tocar la guitarra, i si tinc temps lliure, la toco.

 

És Nadal al Príncep de Viana: el concert de 1r i 2n d’ESO

per Zhifu Weng, Claudia Triguero, Paula Arroyo i Xavi Astasio

Ja s’apropa el Nadal i els nois i noies de 1r i 2n de la ESO del nostre institut han preparat un concert nadalenc on combinen cançons i una narració.

Tal com ens ha explicat la Dolors Artiola, directora de la cantata i professora de  l’institut, la cantata es diu MISTER SCROOGE, tracta sobre el conte de Nadal del Dickens.

L’obra compta amb 6 actes musicals lligats entre si per una breu narració recitada pel Marc Menéndez, vetllador de l’institut. El Jaume Subias ens va interpretar els temes amb el  baix i el Marc Serra amb el  piano. Els 4 primers actes van ser interpretats per 1r i el 5è interpretat pels alumnes de la MOE de 2n. El 6è acte va ser interpretat per tots els alumnes en conjunt.

Hem preguntat a diversos alumnes que participaven a la cantata:

Ha sigut difícil aprendre les cançons i practicar-les?

  • A mi més o menys perquè la lletra en algunes parts no l’entenc – GESEKA ASHARF 1rB
  • Ens ha costat una mica per l’entonació, però quan ja sabíem entonar, quedava molt bé – BETTINA RAMIREZ 2n B

Ha sigut un concert molt impressionant, amb molt d’èxit, que ha agradat tant als alumnes com als professors i als familiars.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos i muntatge a càrrec d’Enric Blanco, Rubén Gasulla i professorat del centre.

TOT L’EQUIP DE REDACCIÓ DEL VIA VIANA US DESITJA MOLT BONES FESTES!!!

Óscar Domínguez:“M’agradava tota aquesta història de fer mortals i el moviment pel carrer”

per Zhifu Weng

Óscar Domínguez, alumne de 3r de l’institut, és un aficionat al parkour, un esport de bastant risc que el propi Óscar no aconsella a la gent.                                       

  • Què és el parkour?
  • El parkour és un esport del carrer que consisteix en anar d’un punt A a un punt B el més ràpid i artísticament bonic possible.
  • Quant temps portes fent parkour?
  • Porto 9 mesos.
  • Com va començar, qui o què et va fer que t’aficionessis a això?
  • A mi m’agradava tota aquesta història de fer mortals i el moviment pel carrer. Vaig conèixer uns amics de Vilapicina, ells portaven uns quants mesos practicant i vaig començar a saltar.
  • On fas parkour? Acompanyat o sol?
  • Ho faig en llocs molt diversos, però habitualment quedem al parc de l’Hipercor, sempre acompanyat.
  • 15046937_182276342233210_2077258617723027456_nAmb quina freqüència fas parkour?
  • Dues o tres vegades a la setmana, normalment quedem els caps de setmana.
  • Què et fa sentir el parkour?
  • Em fa sentir lliure i i d’alguna o altra cosa intento superar-me.
  • Hi ha coses dolentes del parkour a part de les lesions?
  • Algunes persones són una mica irritants intentant “ensenyar-te” aquest esport, quan cada persona es posa els límits que vol.
  • És igual el punt de vista d’un adult i d’un jove sobre el parkour?
  • No, els adults ho relacionen amb delinqüència.
  • De l’1 al 10, quant de risc hi ha?
  • Vuit.
  • Alguna història interessant a contar dels teus 9 mesos fent parkour?
  • Quan estava practicant parkour a Sagrera, una senyora ens estava renyant acusant-nos de lladres.
  • L’any passat se’t va fracturar el braç.
  • Estava escalant un edifici de dos plantes abanat, i se’m va caure a sobre una paret.
  • Va ser dura la lesió?
  • Van ser tres mesos amb el guix.
  • Què és el que més et motiva al parkour?
  • Em motiva entrenar i posar-me “catxes”.
  • Recomanaries el parkour als joves d’aquesta generació?
  • No, perquè hi hauria molts conflictes.
  • Una persona adulta podria fer parkour des del principi?
  • Si, però com que  es necessita molta pràctica, potser no té temps per practicar més.

Actualment Óscar segueix amb aquesta afició del parkour, té ganes de convertir-se en professional.

Ainhoa Valls: “Fer una final als campionats d’Espanya i estar entre els 10 millors és el meu objectiu”.

per Gerard Maya

Avui hem estat amb la nostra companya Ainhoa Valls, alumna de 3r d’ESO i nedadora del Club natació Sant Andreu que ja fa cinc anys que fa competicions d’alt nivell .

img-20161118-wa0006Per què aquesta passió per la natació? És una forma de desfogar-me després de l’institut, em trec tot el pes de sobre. A la tarda vaig a la piscina i com que  m’agrada,  em relaxo.

Per què vas començar a nedar? Els meus pares, des de ben petita, em van apuntar a cursets, i a cinquè de primària van veure que tenia nivell i em van donar un paper per estar federada i entrenar amb l’equip federat. Vaig començar amb vergonya, perquè era de les últimes, però poc a poc he anat progressant.

Quan et van proposar fer natació d’alt nivell, els teus pares et van posar algun impediment? No, impediments no, l’únic que em van dir, i això ho he tingut molt clar ,va ser que si treia males notes em desapuntarien.

De tots els estils que hi ha quin és el que més t’agrada? El que més m’agrada és crol, és el més senzill, però el que se’m dóna millor és papallona.

Has guanyat molts premis? De quin et sent més orgullosa? Premis sí, fa dos anys va ser el meu segon campionat de Catalunya, era aleví gran, vaig guanyar medalles en dues proves i dos relleus, i després l’any passat una medalla d’or al 200 papallona, i a travesses també he guanyat alguna copa. Del que em sento més orgullosa va ser l’any  passat, que vaig quedar primera al 200 papallona, perquè estava lesionada i va ser un repte difícil.

Quantes hores entrenes a la setmana? Com t’ho combines amb els estudis? Entreno 17 hores a la setmana i amb els estudis, com que l’horari de l’institut és fins a les 14.30, me’n vaig a casa, dino, faig els deures o estudio i a un quart de sis surto de casa per anar a entrenar. Si veig que no he tingut temps de fer tots els deures els faig a la nit.

Viatges molt per fer competicions? Els campionats d’Espanya són aquí a Catalunya, si no,  a qualsevol part d’Espanya. Jo, per a competicions, he anat a Badajoz, Cadis i Màlaga.

Com de lluny t’agradaria arribar? No és una cosa que m’hagi plantejat gaire…, tothom vol arribar a unes olimpíades, però de moment fer una final als campionats d’Espanya i estar entre els 10 millors és el meu objectiu.

Fins aquí l’entrevista amb l’Ainhoa. Li donem les gràcies per aquests minuts i li desitgem que tingui molta sort al món de la natació.