Laura Gasulla, exalumna: “Tal com està la vida és necessari tindre estudis”

per Rubén Gasulla

laura-i-linstitut

No deixar d’estudiar, això és el consell que dona Laura Gasulla Martinez, antiga estudiant de l’Institut Princep de Viana. Creu que deixar els estudis és la pitjor solució que pot decidir un jove, perquè després de grans es penediran de no haver estudiar. Estudiar és essencial per al nostre futur.

– Hi ha algun truc de màgia per treure’s l’ESO i el batxillerat?
-No, només es treu pel propi esforç.

– Diuen que l’ESO i el batxillerat costen, què diries?
– Que no, amb constància i esforç, tot es pot aconseguir. Evidentment si no estudies es impossible aprovar.

– Quin any et va resultar més complicat?
– Primer de batxillerat

– Quin va ser el teu millor moment a l’institut?
– Tots, de tots els moments aprens. A 3r de l’ESO m’ho vaig passar molt bé.

– El professor/a o persona que més et va ajudar a l’institut, qui va ser?
– Ramon Sànchez

– Quina era la teva matèria preferida?
– Educació física , perquè em sentia lliure.

– Proposaries alguna millora al centre?
– Ja no vaig al centre

– Creus que val la pena deixar d’estudiar?
-No, no s’ha de deixar d’estudiar, per tenir un bon futur amb d’estudis. A més, estudiar t’enriqueix com a persona.

– Hi ha alumnes que pensen que deixar els estudis per posar-se a treballar és la millor solució.
– Mai! L’ESO són estudis bàsics és necessari tenir-los. Hi ha temps per treballar.

– Què aconsellaries als estudiants actuals?
– Que segueixin estudiant, que sempre és bo aprendre, i que tal i com està la vida és necessari tenir estudis.

Actualment està estudiant educació infantil, de gran vol ser educadora. Ella diu que està orgullosa d’haver estudiat. Ara mateix té un bon treball (fa pràctiques a una escola  bressol) i també estudia.

JOY COS, SKATER

ENTREVISTA A JOY COS,  EX-ALUMNE DEL CENTRE

Quin és el teu nom?

El meu nom és Joy Cos.

T’agrada aquesta activitat?

Sí, m’agrada molt perquè gràcies al skate coneixo molta gent, m’ho paso genial i em donen roba gratis ”semipatrocini”.

Fa quan que practiques skate?

Doncs ara farà quatre anys que patino.

Vols seguir a l’skate?

Sí, ja que és una bona forma de desplaçar-se d’un lloc a un altre. També és molt divertit com he dit abans.

T’agradaria ser professional?

Sincerament, jo crec que no hi arribaria mai a aquest extrem ja que és un dels meus ”hobbies” però si arribés (que no ho crec) doncs sí. Estaria molt bé.

Quina música creus que va bé per a l’skate?

Personalment, la música és com els colors de la dita: per gustos colors, doncs el mateix; a mi m’agraden de tot tipus. Però si que és veritat que normalment em descarrego música dels videos de skate perquè quan arriba diguem-ne ”l’estribillo” doncs em recorda una part del video que m’agrada i això em motiva molt.

Vas a patinar a molts llocs?

Sí, patinar és un no parar. Quins? Doncs Forum, Mollet, Barri, Les Corts, Sant Feliu, Martorell, Mollet, Granollers, Hospitalet, etc…

Has anat a alguna competició? Anomena alguna.

Sí, fa poc vaig estar en una competició de volcom a Mollet Santa Rosa i bé vaig fer alguns trucs, però no em vaig classificar. Tot i així, va estar super bé perquè vaig estar amb molts amics que feia temps que no veia. Però, personalment, crec que facis l’esport que facis no és tan important guanyar o perdre, sinó passar-ho bé i gaudir de la teva afició.

Creus que Sant Andreu és un bon lloc per a patinar?

Suposo que sí, ja que té molt d’espai a places i bon terra. Però també és un barri com molt familiar, per dir-ho d’alguna manera, i de vegades la gent gran es queixa. Suposo que a tots llocs hi han els seus pros i contres. Definitivament és un lloc on es pot patinar però sempre respectant als altres (veïns, persones grans, dones amb nadons, nens, etc… )

Moltes gràcies per enviar-me aquest qüestionari, espero que t’hagi servit de gran ajuda!

unnamed (1)
Fotos Joy Cos

kindershecks unnamed

ERNEST LL.

Remember, Beyoncé has the same number of hours a day than you!

Entrevista a David Faulón Marruecos

CONTINUANT AMB LES ENTREVISTES A EXALUMNES DEL CENTRE, AVUI PORTEM A VIA VIANA EL DAVID FAULON MARRUECOS. ALUMNE DE LA PEGASO I DEL VIANA, ENGINYER QUÍMIC, ACTUALMENT ESTÁ FENT UN DOCTORAT ALS ESTATS UNITS, A LA UNIVERSITAT DE BOULDER (COLORADO), DESENVOLUPANT NOUS BIOMATERIALS I COL·LABORANT EN LA INVESTIGACIÓ DEL CÀNCER. Continue reading “Remember, Beyoncé has the same number of hours a day than you!”

Entrevista a Sara García Pérez

SARA GARCÍA ÉS UNA EX-ALUMNE DEL CENTRE QUE DESPRÈS DELS SEU ESTUDIS A LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA VA DECIDIR OBRIR LA SEVA PRÒPIA ÒPTICA. ARA, HO FA REALITAT I, PER AIXÒ, L’HEM ANAT A ENTREVISTAR

Centre 1

Et va agradar el pas per l’Institut?

Doncs sí, la veritat és que em va agradar el pas per l’Institut.

Què va ser el que més et va agradar?

A veure, jo porto al col·legi des de petita, des de la Pegaso, de tota la vida he estat allà ficada, des de la primària, tota l’ESO i tot Batxillerat i la veritat és que quan ho penses, ara que ja han passat els anys, et vénen records molt bons, sobretot de companys. Quan estaves a classe fas amics que després, quan passa el temps,te n’adones dels que són per a tota la vida i els que s’han quedat pel camí i jo la veritat és que vaig fer molt bons amics. Els records que tinc d’allà és que hi havia un ambient molt agradable i molt bo; no sé com estarà ara perquè tot ha canviat una mica, però llavors la veritat és que érem tots com una pinya, sempre havia els grupets, però era tot bastant agradable. Del que més recordo és dels moments del pati, com tothom que és quan més temps tens per estar amb els amics i altres; també alguns moments a classe, que et reies de les coses que passaven, les excursions, els viatges que vam fer; molt bé l’escola i com més anys passen millor ho recordes.

Els estudis que vas fer a l’Institut t’han servit per a la teva carrera?

Sí, sobretot el batxillerat científic; primer de carrera gairebé tot era matemàtiques, química, molta física i la veritat és que vaig tenir una professora de física molt bona, que era Josi, que amb el que ella ens va ensenyar al batxillerat jo en 1r de Universitat gairebé no vaig haver ni d’estudiar. Si m’he de quedar amb alguna cosa em quedo amb lo bé que em van explicar física. A la Universitat es notava que altres companys que havien estudiat a altres llocs (a Catalunya només hi ha una Universitat d’òptica) tenien un nivell bastant més baix.

citacio1

¿Quina carrera vas estudiar?

He estudiat òptica i optometria a la Universitat Politècnica de Catalunya, concretament a la Facultat d’òptica i optometria de Terrassa, que és l’única que hi ha a Catalunya.

Com se’t va ocórrer obrir l’òptica?

Vaig començar a treballar a l’inici de la carrera i a més feia molts cursos els caps de setmana per especialitzar-me en una branca. Després, amb tota l’experiència de treball i la formació addicional, vaig decidir obrir el meu centre; sempre havia volgut tenir el meu propi lloc, fer les coses com jo vull.

Per què volies obrir una òptica?

Per poder treballar com jo vull. A Barcelona hi ha moltes òptiques, però aquí es fan especialitats; jo em dedico sobretot a visió infantil (avaluacions completes, veure com es processa la informació visual, desenvolupament infantil des de nadons). Tot aquest tipus de coses necessiten especialització i faig sobretot teràpia visual per problemes visuals i d’aprenentatge; també faig visió esportiva, baixa visió per a gent gran, etc.

Et va costar molt d’esforç obrir?

Molt. Obrir un negoci costa molt esforç, des de cercar un local, la paperassa, buscar els proveïdors, que tot quedi bonic i la crisi fa que moltes de les coses que hagués fet un professional ho ha de fer un mateix.

La portes tu sola?

Sí, la porto jo sola

Centre 6Tens molts clients ja? Quant fa que la vas obrir?

Fa 2 mesos i 10 dies i la veritat és que no em puc queixar per portar tan poc temps; crec que la clau està en ser una opció diferent. Per això, jo li dic Centre Òptic.

Tens temps lliure per als teus hobbies?

Surto a les 8 i en teoria tinc temps, però surto tant cansada que me’n vaig a casa. Tenir un negoci implica que el treball te l’emportes a casa.

Hem vist que tens publicitat d’una marca solidària, com va ser això?

Doncs és una campanya dedicada a totes les persones que per un motiu o un altre han perdut la feina i acaben vivint al carrer; està fet a través de la Fundació Arrels. Està enfocada a aconseguir una feina a persones que estan vivint al carrer per tornar-los la il·lusió, perquè no s’enfonsin abaix. Són productes fets per aquestes persones amb materials reciclats.

Com contactes amb les marques?

El mercat és molt gran i has de saber una mica què vols oferir, quin tipus de producte pot encaixar amb els teus clients, (pacients en aquest cas); per exemple jo tinc moltes ulleres de nens, que en altres llocs no trobaran, com ulleres de silicona les varetes de les quals es poden obrir per complet.

També tens ulleres d’esport?

Sí, sí, jo tinc ulleres de tot tipus. Hi ha solucions per a tot tipus de problemes; moltes ulleres de nens, de pasta, que són més còmodes, accessoris per a ulleres de nens

Sara4

Van estar amb la Sara molt més temps que el just per fer l’entrevista. La Sara ens va rebre molt bé, la conversa amb ella va ser molt fàcil, gairebé diríem que l’entrevista es va fer sola, gràcies a la seva simpatia. Va comentar moltes més coses que volem recollir, sobre l’institut i el seu pas per les nostres aules, cosa que agraïm. Torna a parlar la Sara:

Com ja tenia previst estudiar òptica, al treball de recerca, la meva tutora va contactar amb una professora d’Universitat perquè m’ajudés en el treball i el que vam fer va ser un estudi sobre la miopia, relacionant-la amb els factors ambientals, a més de amb l’herència genètica. Volia demostrar que no ha de ser determinant el factor genètic, sinó que està relacionat amb les hores que et passes llegint, etc. Aquest va ser el meu primer contacte amb l’òptica i gràcies a això ja em vaig introduir en aquest món i em va anar agradant. Quan, en l’últim any de carrera, havia de fer el treball final de grau, vaig aprofitar per fer una comparació dels estudis que havia fet en el treball de recerca en què van venir estudiants de la Universitat a l’Institut i vam fer una revisió a tots els estudiants de la ESO, un per un. Llavors al treball de final de carrera vaig tornar a fer el mateix per a poder comparar els resultats entre els dos estudis; ho vaig plantejar a l’Institut i vaig tenir el suport de tots els professors, els permisos dels pares, etc. Van ser molts mesos de treball per després treure uns resultats. 

citacio2

Volem donar gràcies a la Sara per la seva col·laboració i paciència.

Si voleu visitar la seva òptica la podeu trobar al C/ Gran de la Sagrera, 111.

Sonia Peral Mañas i Raquel Gutiérrez López (1r A d’ESO)

“TINC MOLT CLAR QUE ELS MEUS FILLS ANIRAN A AQUEST INSTITUT”

COM ÉS NORMAL, HI HA PERSONES CONEGUDES MUNDIALMENT, TOT I AIXÒ, ENCARA HI HA MOLTES MÉS QUE GAUDEIXEN DE LA SEVA VIDA ENTRE AMICS I FAMILIARS. AQUEST ÉS EL CAS DE CARLA BARRIOS, QUE ACTUALMENT TREBALLA EN ALLÒ QUE LI AGRADA I QUE DE JOVE VA PASSAR PEL NOSTRE INTITUT. Continue reading ““TINC MOLT CLAR QUE ELS MEUS FILLS ANIRAN A AQUEST INSTITUT””