YAGO GALVÁN i PAULA VÁZQUEZ
Avui entrevistarem al Pedro, un dels professors que imparteix més assignatures. Tres en concret: mates, física i química i tecnologia. La seva vida és molt interessant, ja que va néixer a Canàries i va decidir venir a Barcelona per aconseguir el seu somni ser investigador.
Quan vas arribar a Barcelona? Per quin motiu vas vindre a viure-hi?
Jo vaig vindre a Barcelona farà més o menys 10 anys. El motiu pel qual vaig vindre va ser perquè la meva dona és d’aquí, de Barcelona, i ella volia tornar. Després vam anar als Estats Units perquè havia obtingut una beca Marie Curie per a fer recerca a San Diego, però vam tornar una altra vegada quan les possibilitats econòmiques es van tancar.
Ja parlaves català abans d’arribar a Catalunya o el vas haver d’aprendre per treballar aquí?
Abans d’arribar a Barcelona jo no parlava català perquè soc de les Illes Canàries, però sempre he escoltat a la meva dona i la seva família parlar-lo, ja que són catalanoparlants. Així que l’entenia, però no el parlava. Quan vaig decidir començar a fer classes i dedicar-me a la docència ja vaig haver d’aprendre a parlar-lo.
Et va costar aprendre català i adaptar-te a la vida a Barcelona?
Aprendre català no em va costar gaire perquè jo ja l’escoltava molt pel meu entorn familiar, només vaig haver de practicar i canviar el xip amb les paraules que no s’assemblen gens al castellà.
Barcelona és una ciutat que m’agrada molt i sempre m’ha fet il·lusió viure aquí. La gent a Catalunya és molt semblant a la de Canàries, en el sentit de la tranquil·litat.
Si no fossis professor a Catalunya, t’agradaria tornar a les Canàries a viure i treballar d’una altra cosa?
Sí, m’encantaria tornar a Canàries. Jo abans era investigador contra el càncer, però no hi ha gaires oportunitats a Canàries amb el treball que tenia d’investigador, a Barcelona se suposa que sí que hi havia més treball en aquest sentit, però amb la crisi i amb la Covid no va sortir bé. No hi havia gaires sortides.
De totes formes hi ha coses que són millor a Canàries i altres coses que són millor a Barcelona, com per exemple el clima i els preus són millors a Canàries, però la mobilitat és pitjor.
Quina carrera vas estudiar? I quan la vas fer?
Jo soc químic. Vaig estudiar la carrera des de l’any 1995 fins l’any 2000. Després al 2007 vaig fer la tesi doctoral i més tard vaig anar a Noruega. Tot seguit vaig anar a Tarragona, després vaig anar als Estats Units i vaig tornar a Barcelona. Bé, he viatjat bastant. Al llarg de la meva vida he viscut a Espanya (Canàries, Barcelona, Tarragona i Sitges), a Noruega, Anglaterra i als Estats Units.
Abans era investigador de fàrmacs contra el càncer, també fèiem vacunes i més coses, i si es pogués, realment és el que voldria fer.
I què opines de les darreres notícies sobre com van evolucionant les investigacions de la cura del càncer?
Jo opinió que tot el que sigui lluitar contra el càncer és una molt bona notícia i em sembla molt bé, però la cura del càncer no és fer cap descobriment, és anar fent avanços. Aquestes notícies on sembla que curaran demà el càncer no són certes.
La investigació contra el càncer és un procés molt llarg. Des que tu comences a fer un fàrmac contra el càncer fins que es comercialitzi poden passar 10, 20, 30 anys ben bé. Perquè primer has de tenir la molècula, després has de millorar-la, has de provar-la amb animals petits com rates, després has de passar a animals superiors com els porcs, vaques, micos… Després has de fer un assaig amb humans, i per això necessites una farmacèutica que estigui disposada a pagar i donar-li suport, i després ja pot sortir al mercat.
Quant de temps portes sent professor?
En total farà ara uns 8 mesos, des de gener de l’any passat, fa poc temps que soc professor.
Per què vas decidir ser professor? Quina cosa o persona et va motivar?
Jo no vaig estudiar per ser professor, no ho vaig decidir. En la meva època hi havia l’opció després de la llicenciatura de fer un curset per poder ser professor. Aquest curset era gratuït i el podies fer en 3 mesos. Això t’habilitava per fer classes a tot arreu, així que tothom feia aquest curset, per seguretat o com segona opció pel que pogués passar. Ara tot això ha canviat. Ara és un màster més llarg i molt car.
Jo no vaig fer ús d’aquest curs d’aptitud pedagògica fins que vaig quedar a l’atur i una amiga meva em va convèncer, em vaig apuntar a la borsa de personal docent, i aquí estem.
T’agrada ser professor? Per què?
Això depèn de grups. Perquè hi ha grups molt moguts, però, si no són mala gent m’ho passo bé. Si són més moguts, es fa pesat donar classes.
Tens família a les Illes? Segueixes viatjant a les Illes de vegades?
Sí, tinc la família a les Canàries, els meus pares, els meus avis, els tiets… Tothom està a Canàries. Només som aquí, a Barcelona, la meva dona, la meva filla i jo. Sí que viatjo dues o tres vegades a l’any a Canàries amb l’avió. Normalment sempre que viatgem sol ser a l’estiu, tot el mes d’agost, o bé a Setmana Santa, tot i que alguns anys també hem anat al desembre.
Quin són els teus hobbies?
A mi m’agrada molt el cinema. Qualsevol pel·lícula, si està ben feta, ja m’agrada i sobretot el cinema clàssic. El que no m’agraden molt les pel·lícules que tracten de superherois. D’altra banda també gauideixo molt llegint. M’agraden els llibres policíacs i els clàssic de la literatura.
La meva pel·lícula preferida podria ser “2001: Odisea en el espacio” i el meu llibre preferit seria “Crimen y castigo”.
VIA VIANA 
Deixa un comentari