Miquel Fandos, ser consege al Viana

Avui parlarem una mica amb una figura molt important per aquest institut, ja que si ell no ens obrís les portes cada matí, no podríem assistir a les classes, estudiar junt als companys o jugar al pati. Sovint només veiem la visió de què passa al Viana des del punt de vista de l’alumnat o del professorat, i és per això que hem volgut conèixer millor el centre des d’una altra perspectiva.

A més a més, hem aprofitat per conèixer millor a una de les persones que s’amaguen darrere el taulell de consergeria, el Miquel.

Cal alguna formació específica per ser conserge?

No. Només has de tenir l’ESO i tenir el nivell B de català. Amb això ja pots apuntar-te a una borsa de treball i ja t’avisen per treballar. En aquest aspecte funcionem com el professorat: pots fer substitucions, ocupar una plaça vacant o ser funcionari amb una plaça fixa assignada.

Tot i això, jo en un primer moment vaig estudiar pastisseria, però no va sortir bé. Així que vaig decidir fer cinema que era allò que més agradava, vaig estudiar a una escola que es deia Estudio de Cine, vaig fer dos anys de realització i un any de guió.

Des de quan treballes a aquest institut?

Ara fa més o menys 7 anys i mig que hi treballo, hi vaig arribar en gener de 2016.

Han canviat molt les coses per l’institut des de llavors o tot continua més o menys igual?

No moltes la veritat, però una de les coses que han canviat, és la sensibilitat del centre amb temes com el feminisme, i em sembla molt interessant.

I abans? Havies treballat en altres centres o què hi feies?

A part del Príncep de Viana, només hi he treballat en un altre institut. I abans de tot això treballava com a tècnic auxiliar en rodatges de publicitat. Era una bona feina i tenia un bon sou, però vaig decidir canviar perquè estava una mica cremat per tot el que s’havia de fer. Era força estressant. Aquí és tot més relaxat… és un altre ritme de treball.

Quantes hores has d’estar a centre?

Al centre normalment he d’estar unes set hores i els dimarts una mica més, ja que és quan el professorat es reuneix. I amb les reunions ja sabem què passa… saps quan comencen, però no quan acaben. A més també estan els vostres companys que fan l’Estudi Assistit. Però vaja, en general, tots solen ser força puntuals. En total faig 37’5 hores a la setmana.

Quines són les tasques o funcions com a conserge?

Com a conserge he de fer els controls de les portes, és a dir vigilar qui entra i qui surt, tenir el control de les claus, buscar als alumnes quan algú els demana, fer les fotocòpies, vetllar pel manteniment i la conservació de l’edifici, informar de qualsevol anomalia que observi, atendre el telèfon i ajudar a tothom en tot allò necessiti si és que està dins del meu abast.

I de totes aquestes coses… Què és el que més t’agrada fer? I el què menys?

La veritat és que a mi no m’agrada treballar. Crec que no és saludable, no ens fa cap bé, em causa dolor treballar. Mira, ja m’has fet plorar. (Riu)

El que més m’agrada d’aquesta feina és el tracte amb l’alumnat, m’ho passo molt bé xerrant amb vosaltres i escoltant les històries que sempre us passen…

I diria que el que menys m’agrada és el tracte amb els profes… El col·lectiu professorat, només em fa mal, mai una bona notícia, només em busquen per manar-me més feina i a més a més, hi ha un professor de tecnologia que em té content… Que va! És broma! Tot i que hi ha una mica de tot, cadascú és com és, en general són força amables i tinc molt bon rotllo amb alguns ja que ens coneixem des de fa anys.

En realitat el que porto pitjor és quan he de treure els coloms que s’han colat i no poden sortir… Em fa molt fàstic! I sobretot quan algú pren mal i he d’avisar a l’ambulància per recollir algú que arriba amb un braç o una cama penjant, o veniu plens de sang… m’ho passo malament. Soc molt covard per aquestes coses i les cames de seguida em fan figa.

És esgotador el treball de conserge?

Depèn del dia. Hi ha dies força tranquils i dies força moguts que sembla que tothom s’hagi posat d’acord per telefonar, picar a la porta, oblidar-se la clau i deixar-se una aixeta oberta tot a la vegada. Excepte per aquests moments puntuals de caos, no és una feina molt esgotadora.

Has tingut alguna mala experiència a la feina?

És una mica el que us he dit abans… quan algun alumne es mareja, o li entra un atac d’ansietat… Aquestes situacions em costa fer-les front. Perquè us veig patir i ho passo malament.

I alguna anècdota graciosa que hagis viscut treballant que ens puguis explicar?

No és ben bé res graciós. Simplement és un fet que em va semblar curiós i se’n va quedar gravat. Hi havia un professor que es jubilava, es deia Artur, i uns alumnes, o això crec, van decidir pintar al terra del pati “Artur t’estimem”. El profe, en veure-ho, molt emocionat va agafar la seva càmera i es va posar a fer fotos.

Per una banda, van fer una cosa mal feta, ja que es van colar al centre, però per una altra em va semblar molt maco.

I pel que fa a la teva vida fora al centre, tens alguna afició o hobby favorit?

Com ja he comentat abans a mi el que m’agrada és el cinema. Miro moltes pelis, però també m’agrada llegir i jugar futbol.

Alguns dels directors que més m’agraden són Billy Wilder, Berlanga o Lubitsch. Les últimes pelis o sèries que he vist i més m’han gradat són El Agente Topo, de Maite Alberdi i Triangle of Sandness, de Robert Östlund, pel que fa a les pel·lícules i Severance, Autofensa i The offer, pel que fa a les sèries.

Pel que fa als llibres m’agraden La metamorfosis, de Frank Kafka i House Fun, d’Alison Brechtel. M’agrada bastant perquè parla de la relació d’una filla amb el seu pare al llarg de les seves vides, i és un còmic. Mai havia llegit còmics, però aquest és molt guai. I ara també soc molt fan de l’Irene Marquez i l’Aroha Travé.

I al futbol sempre he jugat, tot i que ara només jugo el dijous, entre amics, sense competir gaire, soc dels més joves però estic en molt mala forma, és una mica dramàtic. (Riu)

De més jove havia jugat alguns tornejos a Alsacia o al mini estadi del Barça.