Oriol Cardenyes, sempre he volgut ser profe d’història

KAREN QUINTERO i JEREMY CERCADO

On i què has estudiat?

Vaig estudiar l’ESO a La Salle de Gràcia i en guardo molt bon record, va ser una època molt xula. Era molt rotllo institut, diferent a ara, però m’ho vaig passar molt bé. Després el meu millor amic i jo, pel simple motiu que volíem conèixer gent nova, ens en vam anar a fer un tour pels centres del costat i vam decidir que faríem el batxillerat a l’institut Vedruna, també al barri Gràcia, a 5 minuts a peu si fa no fa de La Salle.

I allà també vam estar molt bé els dos anys de batxillerat i ja vaig anar cap a la universitat on vaig fer un grau d’Història, que vaig trigar 5 anyets en acabar-lo perquè el primer any no me’l vaig prendre seriosament. Però per sort després ja va anar tot bé i per últim vaig fer un màster en Formació professorat. I d’aquí ja vaig entrar al món docent.

Quant de temps portes treballant de professor? Has passat per molts centres distints?

Ara mateix farà uns 5 o 6 anys.

Quan vas decidir que series professor de socials?

Jo vaig decidir que seria professor de socials, i el que us diré ara és una cosa bastant inèdita, a 2n d’ESO. Perquè vaig tenir un professor que es deia Lucio que em va encantar, em va fascinar, i com també sempre he sigut un friki de la història, vaig dir… “ostres, vull ser com aquest home”.

Així doncs, sempre has volgut ser professor?

No sempre, abans d’arribar a 2n d’ESO volia ser arquitecte, ja que el meu pare és arquitecte. I com qualsevol xaval petit sempre vols ser el mateix que el pare o la mare.

En cas de que no fossis professor quina altra cosa volies ser?

Arquitecte tinc clar que no: massa mates! (riu)

La veritat és que no m’ho havia plantejat mai però… potser m’agradaria ser doblador, tot i que sé que és molt difícil entrar i dedicar-se a això i guanyar–s’hi la vida, és com un somni que tinc per complir, i a poder ser, doblador d’anime o de videojocs.

Tens cap hobby?

I tant! Els videojocs, òbviament! El futbol per sobre de tot. I el Barça. Per mi futbol vol dir Barça. Ah, i les sèries. M’agrada molt tot l’anime en general, però les sèries m’agraden sobretot rebuscades, distòpiques, thrillers profunds amb una mica de xou mental.

Uns dels meus videojocs favorits són els d’estratègia històrica, els Total War i els de Paradox. I unes sèries d’anime que m’agradaven més quan tenia la vostra edat eren Inuyasha i Detectiu Conan. Tot i que els meus preferit actualment són Ergo Proxy, Neon Genesis Evangelion i Death Note.

Com es la teva vida quan no treballes?

És molt, molt tranquil·la. Per mi, el meu objectiu a la vida, és estar tranquil. La tranquil·litat és sinònim de felicitat i el que busco és estar tranquil ja sigui viatjant o simplement no fent res.

Et resulta complicat compaginar la teva vida laboral i personal?

No, en absolut. Ara mateix estic prou content amb la feina que tinc, ja veure’m que en penso d’aquí 20 anys, però ara mateix, no.

Què és el que més t’agrada de ser profe?

El que més m’agrada és molt senzill: el que explico és allò del que he gaudit tota la vida i que millor que em facin explicar allò que més m’agrada. I si a sobre esteu obligats a escoltar-me… (riu)

I el que menys?

Tenir limitacions que no trio jo a l’hora d’explicar com a mi m’agradaria fer-ho. No m’agraden les coses obligades, és a dir, quan has d’explicar les coses com algú altre ha decidit quan tu ho faries d’una altra manera.

Quins plans tens per a un futur?

Res en concret, seguir com estic ara. Estic gaudint d’un moment bastant guai a la vida, i un somni que tinc seria que el Barça guanyés alguna cosa important. Però, vaja, que això ja no depèn de mi. (Riu). En resum, viure la vida i seguir com estic.