Sant Andreu s’omple de color contra la LGTBI-fòbia.

El passat dia 17 de maig es va celebrar una concentració a la plaça Orfila per reivindicar els drets del col·lectiu LGTBI+ aprofitant que era el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia.

La concentració comptava amb la presencia de Pandora, Gais Positius, Casal Lambda i un extens llistat de diferents entitats que recolzen el moviment.

Els dies 18 i 19 de maig van seguir les activitats al Casal de Barri Torre de la Sagrera, amb projeccions de la temàtica trans. I a l’Ateneu es va projectar un documental anomenat “Dins de l’armari” i per finalitzar es va fer un debat.

Aquests dies es va commemorar l’eliminació de l’homosexualitat de la llista d’enfermetats mentals de la OMS, que va tindre lloc el 17 de maig del 1990, i actualment es lluita perquè la transexualitat també s’elimini del llistat.

Resultat d'imatges de bandera colectivo lgtb

Col·laboració amb la revista del barri: SANT ANDREU TÉ MOLTA “CHISPA”

El següent article ha estat publicat també al número de maig de la revista del barri de Sant Andreu De cap a peus i al seu blog.

La Satànica de Sant Andreu

Som uns alumnes de l’Institut Príncep de Viana que aquest trimestre, a la matèria de Revista, ens han proposat fer un article per al De cap a peus que esteu llegint. El tema que tractarem serà la Satànica, us sona? Doncs estigueu atents a l’article si voleu saber-ne més.

HISTÒRIA

És la colla de diables de Sant Andreu, es va fundar al 1987. El primer correfoc es va fer el 6 de desembre de 1987. Posteriorment, al 1992, es va formar la secció de diablons, els nens. Després, al 2006, va sorgir el Bretolàs i tot això forma part de la secció de tabalers de la Satànica.

EL BRETOLÀS

És la ‘mascota’ de la colla. És un Ca Cerber, és a dir, un gos amb tres caps i unes serps a la cua. La història que porta al darrere el Bretolàs és que és el protector de la porta de l’infern. La idea del Bretolàs va sorgir abans del 2006, el projecte es va anar posant en marxa i al 2006 es va fer realitat.

bretolas

VESTIMENTA

La vestimenta es 100% cotó perquè no es cremi,quan el foc s’apropa, la roba no agafa flama, sinó que només es fa un petit forat. La vestimenta és negra, amb unes flames grogues i taques vermelles i taronges. Els colors vermell i groc venen pel foc, però el taronja és més en record dels orígens de la colla: l’Agrupament Escolta Pare Beltrán tenia el color taronja en la seva pròpia colla de diables.

GRUPS D’EDAT

N’hi ha dos: els infantils que, per la normativa nova que han fet, és a partir de 8 anys, i els grans, a partir de 18 anys. També tenen la secció de tabalers que anteriorment eren també dos seccions, els petits i els grans, però tot això ha anat evolucionat i ara els grans i els petits van tots junts.

Correfoc-Adult-2_opt

SORTIDES

El nombre de sortides que fan depenen de l’any, amb el Bretolàs en poden fer entre 8 i 15, de diables 4 o 5, però els que més sortides fan són el tabalers, ja que en quasi totes les sortides de Bretolàs o diables han de sortir, i encara hi ha ocasions en què els tabalers també surten sols.

tabalers

FESTES I TRADICIONS

Els actes més tradicionals són: la recollida de la flama del Canigó, que es porta des de la plaça de Sant Jaume fins a Can Fabra portant la flama; seguidament es fa un parlament, s’encén la foguera i es fa la revetlla de Sant Joan.

També tenen una tradició que es fa des dels seus inicis,  es tracta dels Tres Tombs infernals, és una obra de teatre amb foc, teatre, pirotècnia etc.i tracta sobre les tres temptacions de Satanàs cap a Sant Antoni.

XARXES SOCIALS

Són coneguts principalment per la gent del barri i per altres colles de diables del districte. També se’ls dona a conèixer mitjançant les xarxes socials Instagram, Twitter i Facebook.

Si us ha interessat l’article us podeu adreçar al local de la Satànica situat al Carrer d’Arquímedes, 25. Per obtenir més informació sobre el tema o per si voleu apuntar-vos-hi.

Agraïm la col·laboració a Jordi Purcalla, vicepresident de la Satànica.

Oriol Purcalla, Pau Opoku i Tània Maqueda, membres de l’equip de redacció de la revista Via Viana, de l’Institut Príncep de Viana (Sant Andreu)

JOAN SORIANO: “Tot el que ens envolta és biologia”

Per: Melisa Tafur i Amanda Ortega

Avui parlarem amb Joan  Soriano, alumne de segon de batxillerat del nostre institut, que va participar a les XIII Olimpíades de Biologia. Aquestes proves són un seguit d’exàmens on s’avalua el nivell de biologia tant teòric com pràctic dels concursants.

Primer s’havien de presentar a les Olimpíades catalanes, que van tenir lloc al febrer, i en les quals en Joan va obtenir la medalla d’argent, quedant en cinquena posició. D’aquesta manera, es va classificar per a les Olimpíades Nacionals, a Extremadura. Un cop allà, però, ja no va poder cursar en les Internacionals.

A Extremadura va gaudir d’una estança on, a més de les proves, va participar en altres activitats culturals, socials i fins i tot gastronòmiques.  Ara li preguntarem sobre la seva experiència en aquestes proves.

dav

Per què t’agrada la Biologia?

Perquè m’agrada la biologia? No ho sé, potser perquè és una ciència a la qual li veig una utilitat real, com quan estem malalts. A més, tot el que ens envolta és biologia: les plantes, els animals, les mascotes que tenim… Nosaltres mateixos som biologia! I, no ho sé, també és una ciència que agafa totes les altres ciències, la Física, la Química, les Mates… Potser per això jo crec que m’agrada.

Havies sentit a parlar de les Olímpiades de Biologia abans?

No, la veritat és que no tenia ni idea, però la meva professora, la Sílvia Llahí, ens va dir a una companya i a mi que participéssim i, bé, aquí estem.

Va ser ella, doncs, qui et va motivar a presentar-te?

Sí, va ser ella totalment, de fet, en certa manera fins i tot ens hi va obligar, perquè sinó ens va dir que ens baixava la nota, però ens va motivar i…ha sortit bé.

Et van resultar difícils, les proves? Quina te’n va resultar més?

La veritat és que ha estat una mica sorprenent, jo no tenia cap intenció de passar, eren difícils i, bé, no ho sé, vaig tenir sort, jo crec. Algunes preguntes me les sabia i d’altres no, però bé, he arribat fins aquí, així que dic que vaig tenir sort. Després quan vam anar a fer la part de l’Olimpiada Nacional, allò ja era un altre tema, era molt més difícil.

El temari era diferent a cadascuna?

La d’aquí, la de Catalunya, tenia un part del temari que encara no havíem fet, però només era una petita part, els últims temes, com si diguéssim; però a la d’Espanya, la nacional, eren dos exàmens de setanta cinc preguntes cadascun, el primer era com el d’aquí, però el segon era tot sobre plantes i animals, i això és una cosa que nosaltres no fem, així que ja us podeu imaginar que em vaig inventar totes les respostes..

Com et vas sentir fent les proves?

La primera prova, bé, perquè no anava amb cap intenció de guanyar però després, ja les següents, amb una miqueta de pressió perquè pensava, ‘’si ja he arrribat fins aquí, anem a intentar fer-ho una miqueta bé i no quedar massa malament’’, així que una miqueta de pressió hi havia, però bé, també amb alegria, per haver arribat fins aquí, i m’ho prenc també com una experiència.

Com va ser la realització de les proves?

Les proves es feien el mateix dia, al mateix lloc, i amb molta seguretat, ui!, hi havia un professor que, a la meva companya i a mi, ens va fer canviar de lloc tres vegades perquè a cap lloc li semblava bé on estàvem.

Les sensacions sobre l’experiència de la teva companya, són semblants a la teva?

Home, ella no ha arribat tan lluny, es va quedar al primer examen, però està molt contenta perquè em va acompanyar i vam celebrar-ho. Suposo que la seva experiència serà menys divertida, en el sentit de que clar, es va quedar més aviat.

Ens hem assabentat que podien participar professors de secundària al mateix nivell que els alumnes. Et sembla bé?

El què, el què? No tenia ni idea, però, de totes maneres, no hi havia cap professor, van venir, acompanyar-nos, però no van participar a cap prova.

Com va anar al teva estança a Extremadura?

Realment ho vaig passar molt bé, la gent molt maca, molt agradable. la veritat és que ens portaven una mica com nens però també em sembla bé, perquè després, la gent… L’últim dia van fer una espècie de festa, i alguns es van voler escapar per a anar al McDonalds de darrere a buscar un MacFlurry i… millor no preguntar.

Però bé, en general m’ho vaig passar bé, vaig fer amics, la gent molt maca, molt agradable.

I el menjar bo, oi?

Ahh… això deixem-ho estar. A veure, els esmorzars i alguns sopars que els fèiem a l’hotel, sí. Però els dinars els fèiem a la universitat i un dia hi havia uns macarrons que estaven desfets de tan bullits que estaven, i l’altre hi havia un arròs que era arròs i colorant groc, que no tenia gust de res. Però bé, això ja se sap, quan un marxa de viatge…

Què canviaries de la teva experiència sobre les proves?

Què canviaria? Ja sé, nosaltres fèiem un examen teòric que érem uns 500 alumnes a Catalunya, de Barcelona uns 200 i després d’aquests 500 seleccionaven vint, i jo vaig quedar primer d’aquests vint seleccionats. I entre aquests vint, seleccionaven sis, i jo vaig quedar entre aquests sis. Però la fase per seleccionar els sis era una prova pràctica, uns experiments. I la prova pràctica consistia en una cosa de microbis anomenada “tinció de gram”, el cas és que és una prova que es fa molt, és molt típica, però nosaltres aquí no n’hem fet mai, així que vaig arribar allà i tots els altres dinou alumnes l’havien fet i jo estava “en plan” “bueno, fantàstic”. La vaig haver de repetir perquè la primera vegada em van quedar malament, així que l’exàmen teòric em devia anar molt bé, perquè el pràctic va ser un desastre.

Trobes a faltar, doncs, que en aquest institut es facin alguns temaris que en d’altres instituts sí que es fan?

Bé, no és pròpiament un temari, és una pràctica que no hi ha temps, aquesta és la realitat. La majoria d’allà venien de privat, i els preparen, però és que paguen.. Però bé, vaig tenir mala sort, perquè aquí hem fet altres pràctiques però aquesta no.

Creus que tindries prou nivell per a arribar a les Olimpíades Internacionals?

Ni parlar-ne, jo crec que no, perquè de plantes i animals no en sé res! Tu em mostres dues plantes i em semblen el mateix, res de res. Nosaltres hem quedat molt contents perquè el que va guanyar l’Olimpíada de Catalunya, que va quedar primer, ha guanyat la d’ Espanya, fins i tot vam fer una  festa i ell si que se’n va a la Internacional, es diu Fèlix.

Suposem que el teu treball de recerca tenia relació amb la Biologia o amb algun assumpte de les Olimpíades…

Sí, tenia relació amb la Biologia. No és sobre un tema molt agradable, tracta dels bacteris de les aixelles i l’efecte dels desodorants, però va estar interessant poder treballar amb bacteris i poder fer una tasca experimental ja a un cert nivell.

I, per últim… Quines dificultats t’has trobat fins arribar on ets ara?

Per haver arribat a Batxillerat, el fet de que és molta feina i has de sacrificar una part del teu temps lliure. Has de saber que s’ha acabat això de sortir tots els dies, quedar amb els amics… arribes a casa i et poses a estudiar, després a fer deures i no tens temps. Aquesta, jo crec, és la principal dificultat. Amb les Olimpíades, per anar-hi vaig haver de sacrificar més temps en estudiar i repassar. Però en positiu, ha estat una gran experiència i crec que ha estat un sacrifici bo.

 

Bé, parlar amb en Joan ens ha semblat una experiència molt profitosa i enriquidora, doncs hem après aspectes sobre la seva persona i la seva manera d’entendre el món.

Ens ha explicat unes proves tan prestigioses com són les Olimpíades, la seva realització, les sensacions que li han deixat petjada, les situacions que va viure i com les va viure, sempre en clau molt personal i divertida.

En conclusió, ens ha semblat molt interessant fer aquesta entrevista, entretinguda i on creiem que es reflecteix amb molta nitidesa la personalitat de’n Joan, a qui felicitem pel premi!

 

Sortida a l’Audiència Pública

Per Aylén Bazán (1rA)

Avui, dimecres 2 de maig del 2018, ens hem reunit al districte de Sant Andreu els centres educatius següents: Institut Príncep de Viana, Escola d’Educació especial Sants Innocents, Escola d’Educació especial La Gavina, Escola l’Esperança i l’Institut Martí Pous. Entre tots, hem debatut sobre el zoo que volem.

Els nostres professors i professores, ens van donar un dossier on treballaríem amb altres escoles sobre un mateix tema: com podríem millorar el zoo. Allà escriuríem les nostres reflexions, les nostres experiències i les nostres propostes de millora. També vam fer activitats amb els altres centres, entre elles un escape room i una gimcana. Vam visitar el zoo i ens van explicar tot el que feien.

Entre tots hem arribat a les següents conclusions: la primera proposta és que fem un zoo virtual, és a dir, que en comptes de tenir els animals engabiats, puguem veure’ls a través d’una pantalla sense molestar-los. La següent proposta situa el zoo com un espai de recuperació d’animals amb necessitats específiques. Per fer possible la proposta, hauríem d’anar buidant el zoo i només deixar els animals amb aquests problemes específics. L’última proposta és conservar les espècies protegides del nostre entorn per tal d’estudiar-les.

A mi personalment m’ha agradat participar en aquest projecte, ha sigut interessant saber les opinions dels altres companys i fer amics nous de les altres escoles.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Orphan Black, una sèrie molt innovadora

per Tània Maqueda

Orphan Black és una sèrie de televisió canadenca protagonitzada per l’actriu Tatiana Maslany, que fa el paper de diverses dones que resulten ser clons. Està creada per John Fawcett i Graeme Manson.

Es pot trobar a Netflix principalment, però també es pot trobar a altres plataformes online.

orphan black

La sèrie segueix Sarah Manning, una jove marginada i òrfena, la seva vida canvia després de presenciar el suïcidi d’Elizabeth Childs, una dona totalment idèntica a ella. Sarah li roba la identitat, la parella i el compte bancari, però això només li suposa més problemes. Descobreix més dones com ella (clons), que s’uneixen per descobrir d’on provenen i qui les ha creat. Pensen la manera d’acabar amb la persona que està fent clons humans, però són perseguides per un assassí que fa el possible per acabar amb cada un dels clons. Hauran de fer l’impossible per mantenir-se amb vida mentre investiguen qui són i de quina mena d’experiment formen part.

La sèrie fa pensar sobre les implicacions morals de la clonació humana i el que suposa això en la identitat d’una persona.

PERSONATGES:

La protagonista, Sarah Manning, està interpretada per Tatiana Maslany, el germà de la protagonista, Felix Dawkins, està interpretat per Jordan Gavaris. La resta de personatges són:

  • Donnie Hendrix (marit d’una de les clons) –  Kristian Bruun
  • Siobban Sadler (mare d’acollida de la Sarah i en Felix) – Maria Doyle Kennedy
  • Detectiu Arthur Bell – Kevin Hanchard
  • Delphine Cormier – Evelyn Brochu
  • Kira (filla de la Sarah) – Skyler Wexler

PREMIS:

Aquesta sèrie ha guanyat uns quants premis, com per exemple:

  • Premi Primetime a la millor actriu per Tatiana Maslany
  • Premi Hugo a la millor representació dramàtica
  • Premi Peabody
  • I molts més premis “Canadian Screen Award” a la millor actiu, millor guió, etc.

OPINIÓ PERSONAL:

A mi personalment aquesta sèrie m’ha encantat, des del primer capítol m’hi vaig enganxar i no vaig poder parar fins acabar-me les 5 temporades. Penso que té molt mèrit el treball de les actrius i els actors, especialment el de la protagonista, ja que ha de fer molts personatges una sola persona.

Fa pensar molt en com seria si hi hagués clons humans, la vida seria molt complicada entre les persones clonades i la gent del voltant. Com creieu que seria la vostra vida si fóssiu clons o coneguéssiu algú que ho és?

En general m’ha agradat molt, la recomano molt a persones a qui agradin les sèries d’intriga i d’acció.

TRÀILERS:

https://youtu.be/WY8irg1Ep_g

https://youtu.be/tayvCYG3Ts4

Pilar Andrés, infermera al Viana: “A vegades només el fet d’escoltar ja pot ser una ajuda important”

Per: Helena Avila, Leo Domínguez, Paula Robles.

Pilar Andrés, infermera del cap de la Sagrera. Porta treballant a l’Institut més de 8 anys fomentant la prevenció de salut.

IMG_20180124_123713

1. En què consisteix la teva feina?

A l’Institut, estic a baix a la consulta oberta, on els alumnes poden venir a fer consultes de salut. També tinc la consulta confidencial i després les xerrades que fem i els tallers, encaminats a la prevenció i la promoció de la salut.

2. Tenies pensat treballar d’alguna altra cosa?

No, a mi sempre m’ha agradat ser infermera. La meva feina m’agrada moltíssim.

3. Treballes només aquí a l’institut?

No, treballo també al CAP d’atenció primària de la Sagrera com a infermera de salut comunitària i sóc referent del programa de Salut i Escola.

4. Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Bé, és que com que fem moltes coses: fem cures, atenció domiciliària, extraccions de sang, analítiques, consulta amb pacients crònics…

La veritat és que m’agrada tot, però després fem al CAP activitats psicoeducatives basades en l’atenció plena, que ara volem començar a fer en alumnes. Fem meditació, ioga, exercicis de relaxació… I això m’agrada molt.

5. A l’institut, ve molta gent a preguntar-te coses?

Cada any veniu més nois i més noies.

6. Quines són les preguntes més freqüents que solen fer-te?

Les preguntes més freqüents solen estar relacionades amb el consum de substàncies o amb la sexualitat.

7. Hi ha variacions en les consultes segons l’edat? I segons el gènere?

Sí, hi ha variacions. En els més joves les consultes són més sobre salut en general, ja siguin nois o noies. A mesura que el cos es va desenvolupant als nois els interessa el tema de com poder tenir un cos atlètic i a les noies un cos esvelt.

8. Habitualment, reps més preguntes físiques o psicològiques?

Inicialment les consultes poden ser per motius de salut física, però a mesura que l’entrevista avança acaben derivant en l’expressió de preocupacions i de malestar emocional.

9. Quina mena d’ajuda els dones?

Depèn del problema que es detecti i de la demanda dels alumnes, es deriva a altres professionals de salut. Però a vegades, només el fet d’escoltar ja pot ser una ajuda important per a la persona que fa la consulta.

10. Com pots ajudar algú sense saltar-te el pacte de confidencialitat existent?

La confidencialitat en la Consulta Oberta és la primera norma que tinc, que hem de respectar. Si el problema que es detecta és greu, informo l’alumne que el puc ajudar a comunicar-ho a la persona que m’indiqui. Sempre pacto amb l’alumne com gestionar la informació.

11. Què t’agradaria fer en el futur?

La veritat, moltes coses amb vosaltres, i que també féssiu coses de salut, m’encantaria que us impliquéssiu, els alumnes, en fer coses per promocionar la prevenció en salut.

12. Has pensat en jubilar-te?

Home, en cinc anys, sí que em jubilaré, si pot ser abans millor, però si no, em jubilaré als seixanta-cinc. Ara en tinc seixanta.

Ens ha semblat una entrevista molt bona perquè hem après sobre coses que no sabíem en l’aspecte professional de la Pilar. Alhora, ha estat entretingut fer l’entrevista i creiem que es una persona que ens pot ajudar moltíssim en el nostre dia a dia. 

IMG_0130.JPG

TECNOLOGIA I TRADICIÓ:

PASSAT, PRESENT I FUTUR AL CAMP DE BATALLA

per: Amanda Ortega Bravo

És evident que les tecnologies a la nostra vigent societat constitueixen una part molt important del nostre dia quotidià. Aparells intel·ligents, xarxes socials i d’altres maquinàries que, usant termes generalitzats, es considera que ens fan la vida més fàcil.

Tecnologia, per tant, i indefectiblement, la veiem associada a actualitat, modernitat, futurisme i, fins i tot, però només en alguns casos; amb apocalipsi.

La tecnologia, per la seva banda, i això és innegable, ha provocat uns grans canvis en la societat respecte del passat, uns canvis que comporten l’albiració d’un futur molt diferent al nostre present, però que així mateix ja hi semblem abocats, i que afectarà enormement, (com ja ho està fent), a la caracterització de tot allò que ens rodeja i al que ens hi sentim arrelats com són, per exemple, les tradicions.

En aquest text exposaré sobre aquest gran debat i recolzaré com les tecnologies estan afectant els nostres costums i tradicions, la importància d’aquests i si, inevitablement són, tecnologia i tradició, incompatibles.

Però, abans de tot, què són tecnologies?

Bé, de fet, segons l’Enciclopèdia Catalana són ”un conjunt de termes i expressions tècniques relacionades amb un art industrial o un ofici mecànic.” Més actualitzat, (i més simple, potser, també), són sistemes informàtics; però damunt de tot són innovació, ciència, comoditat. Doncs sí, les tecnologies tenen una finalitat comuna: fer-nos la vida més fàcil.

I com afecten aquestes a la nostra societat? No és difícil advertir la seva presència cada cop més freqüent en tots els aspectes de la vida que ens envolta.

Si bé és cert que ens han facilitat moltes activitats (respecte la ciència, les feines de casa, el transport), també tendeixen a crear una societat sedentària, que ja veiem reflectida en els hàbits de les joves generacions i que anirà cada cop més en auge.

És més, les tecnologies estan transformant, i sobre aquesta aspecte no hi ha cap mena de dubte, els costums i tradicions que sempre han caracteritzat la nostra civilització.

I les tradicions?

Aquestes, per la seva banda, són definides com a ”transmissió, normalment oral, de pares a fills, de fets històrics, de coneixements, de creences, de pràctiques, de costums, etc.” o ”costum, ús, norma, que ha prevalgut de generació en generació.”  De fet, les tradicions són aquelles arrels que constitueixen la base de cada cultura, doncs sobre aquestes han crescut els arbres de la història.

Actualment, la seva afectació a la societat és ínfima, doncs s’estan perdent aspectes veritablement rellevants per a comprendre la idiosincràsia de cada civilització a causa de l’impacte de les tecnologies.

Són importants, les tradicions?

Les tradicions, tot i que podrien semblar insubstancials, no només representen els festivitats, les cançons populars, o el concepte general que se’n té, també simbolitzen aquells costums lligats a la terra, al camp, que va passant de generació en generació i que veiem com l’art i la literatura sempre han reflectit, com a melancòlic rerefons de les seves escenes.

Són el pilar de cada cultura, de cada creença, i de cada identitat, i amb això no defenso jo cap discriminació territorial, sinó una comprensió i identificació dels orígens de les comunitats i de la unió d’aquestes, i de trobar les respostes a les adversitats de la vida actual.

La seva eliminació suposaria un perill per a les nostres societats, doncs no tan sols significaria l’eradicació de les festivitats i els costums populars, com són, per exemple, aquella jornada que a un tant li agrada festejar o aquell remei natural que guareix molt més que qualsevol producte farmacèutic, també causaria la pèrdua d’unes raons sempre presents en la història i del nostre lligam amb la natura, amb la seva saviesa i la de l’experiència de múltiples generacions.

Es més, les tradicions afecten de maneres diferents a cada civilització, doncs no és difícil advertir que, els països convencionalment anomenats ‘menys desenvolupats’ i en derivació, menys avançats industrial i tecnològicament, són els que sovint conserven les seves tradicions més fidelment.

Això planteja la següent qüestió:

Són les tecnologies, doncs, un perill per a les tradicions?

El fet és que les tecnologies, com a innovació que són, busquen noves formes de viure i que les tradicions, en canvi, el que busquen és la resposta a problemes que se’ns plantegen, seguint mètodes que la natura ens aporta i que per generacions han estat transmesos.

Ara, però, les tecnologies estan guanyant un gran terreny, i les tradicions estan quedant oblidades en el llegat de la història.

Fins i tot en alguns casos estan essent transformades, sobretot les que tenen més renom, a noves tradicions informatitzades o properes a nous hàbits de la societat, com són per exemple el Nadal o la nit de Sant Joan. Els costums històrics sempre han estat un vincle amb la natura i amb la terra, i és aquesta la seva essència, una essència sovint impercetible per a molts entre els afanys de modernitat. Són un nexe entre el passat i el present, buscant prosperitat per al futur.

I, rebatent un típic argument del qui és contrari a les tradicions, és l’anunci que algunes d’elles (com també moltes tecnologies, tot cal dir-ho), no  respecten, per exemple, els animals o alguns drets civils. No cal reafirmar que les tradicions s’han anat desenvolupant al llarg del temps i que, per tant, venen florides des de fa molt de temps en la història; i en conseqüència, hi ha uns pocs costums que potser, com que les societats canvien, poden ser ara considerats (i afortunadament), com a poc respectuosos. Cal reformar aquestes tradicions, aquestes sí, en la mesura del mínim que sigui necessari, però crec important seguir remarcant que les tecnologies tenen un impacte molt més vil, sobretot sobre el medi ambient, però també sobre les persones, (com són, per exemple, les pàgines de venda online: salaris pèssims, manca de qualitat i de fiabilitat com la té el comerç de barri i mil raons més…)

Serveixen per a fer front a les noves propensions que té la societat i que són causades, en gran part, per les tecnologies: el consumisme, el poc valor que se li atribueix als aspectes tant materials com abstractes, l’alarmant impacte humà sobre el medi natural, la facilitat d’obtenir allò que volem quan i on ho desitgem (que pot semblar un gran avantatge però és realment un gran perill), la individualització de la societat o la fi de les relacions interpersonals; doncs hi ha un gran contrast entre la germanor de la celebració d’una festa a la plaça d’un poble, experimentant els seus elements folklòrics corresponents (els seus costums, la seva gastronomia), o passar, aquest mateix dia, a casa tancat dins una pantalla, vivint cadascú, el seu propi infern.

Per tant, tecnologia i tradició són com roda i paviment, a gran velocitat, quan mantenen contacte, desprenen guspires.

Què en podem concloure?

Així doncs, diàriament veiem l’afectació que les tecnologies estan tenint a la nostra quotidianitat, i si bé hem obtingut els seus beneficis, que no ens vulguin enganyar, aquests no sobrepassen els mals que causaran en la societat.

Hem de regular l’avenç de les tecnologies i el seu impacte en el fil conductor de la nostra història, que és l’ara, l’abans i el després: les tradicions.

La defensa d’aquestes és essencial per a la comprensió de les civilitzacions, de la nostra idiosincràsia, de la prevenció i solució dels nostres problemes d’una forma fiable, humana, respectuosa i eficaç. Han educat, han inspirat i han estat, i són ara, la mirada de l’experiència que afronta les adversitats.

Les tradicions, doncs, són una forma de comprendre el que ens envolta que s’està perdent per sempre.

Imatge relacionada