GENT DEL BARRI. Pepín de Torre: “El cant era el somni de la meva vida: volia ser cantant i ho vaig aconseguir”

per Fran Pozo

Pepín de Torre, excantant del grup Los xocolates, ens explica que ell sempre tindrà un record entranyable de la seva época de cant de flamenc professional. Aquesta experiència va suposar un canvi en la seva vida perquè era el seu somni i ho va aconseguir.

Com vas començar al cant?

Bé, des de molt petit, als vuit anys, ja cantava. M’agradava molt  tot el tema del rock, la rumba i als 14 anys vaig fer el meu primer grup amb uns amics;  ens dèiem Art dos. Vam fer maquetes, petites actuacions en bars … als 16 anys vam fer el grup Ferricha  amb una maqueta feta en un estudi en condicions. Al voltant dels 20 anys vaig conèixer Mado Jaen, ex-component dels diables i compositor, i ell va ser el que em va ficar en el món de la música més professionalment.

Quins cants fas servir?

Jo, des de petit, sempre he cantat cants relacionats amb el flamenc; la rumba, fandangos … etc.

Com t’hi vas dedicar professionalment?

Com t’he explicat abans, quan vaig conèixer Mado Jaen  em va posar en contacte amb Els Manolos perquè feien un càsting per substituir  un component del grup  que s’havia posat en solitari. Llavors, vaig fer el càsting en el conservatori, a l’aula, i vaig sortir escollit.

Recordes la primera vegada que vas cantar en públic?

Si, la primera vegada que vaig cantar en públic tenia 8 anys, era a la festa major del meu barri Torre Baró. Aquesta va ser la primera vegada que vaig cantar en públic, professionalment va ser als 27, a la festa dels “mullats”.

Què se sent  a cantar en gires, concerts … amb públic al davant?

Home, doncs és molt fort: veus molta gent, uns aparells de so de 5.000-10.000 bats i és clar, t’emociona molt i és molt satisfactori al moment.

Què era per a tu el cant?

Doncs tot, era el somni de la meva vida, volia ser cantant i ho vaig aconseguir.

En quin grup cantaves?

En el grup Xocolates, que eren els ex Manolos, quan els Manolos es van separar, es va fer el grup Xocolates.

Per què es deia així el grup?

Perquè al pare de Joan i Roger Herrera, que eren els cantants d’Els Manolos, li deien «la xocolata de Ostafranchs», i en homenatge al seu pare, li van posar així.

Quins instruments tocaves en el grup?

Bé, jo sempre he tocat la guitarra espanyola.

Per què ho vas deixar?

No vaig deixar el cant, el cas és que la discogràfica en la qual estàvem no va voler renovar el contracte i cadascú va tirar pel seu costat.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s