Sílvia Escalona: “El més satisfactori de la meva feina és pensar que he col·laborat una mica a fer que un alumne tingui èxit.”

per Claudia Triguero i Enric Blanco

img_20161213_122127Hem entrevistat una de les orientadores de l’institut, la Sílvia Escalona. Ens ha explicat els passos que han de seguir tots els alumnes que vulguin estudiar psicologia i detalls sobre la seva professió.

Quina és la feina d’una orientadora a un institut?

– Una orientadora en un institut treballa bàsicament amb els alumnes de secundària obligatòria i intenta detectar totes les necessitats de qualsevol alumne per donar-hi resposta, perquè tingui èxit en el seu projecte, perquè arribi al final de l’etapa, evidentment, amb l’acreditació i pugui seguir uns estudis . Aquestes necessitats poden ser d’estudi, també poden ser qüestions de problemàtica social o familiar. Intentem buscar recursos que l’ajudin a estar millor.

Quants anys fa que ets orientadora?

– Aquest mes ha fet dotze anys que en sóc.

Per què vas decidir fer aquesta feina?

– Jo vaig començar sent psicòloga clínica, vaig treballar durant molts anys en un despatx privat amb una feina diferent, que era d’atenció individual però sempre amb nens i adolescents; tot i que també treballava amb adults, n’hi havia molt menys. A mi m’agrada pensar que puc col·laborar que el projecte de vida de les persones tiri endavant, i que pateixin el menys possible.

Què és el que t’agrada més de la teva feina?

-Quan acompanyes  un alumne al llarg de quatre cursos, s’hi veuen canvis i aconsegueix el seu objectiu.

Què és el més satisfactori de la teva feina?

– El més satisfactori és pensar que alguna de les coses que hagi pogut fer, ja sigui una xerrada, ja sigui buscar un recurs, fins i tot una bronca, hagi col·laborat una mica al seu èxit

Treballes o has treballat a algun lloc que no sigui un institut?

-Sí.

A quin?

– He sigut professora particular, monitora de menjador, monitora de casal  d’estiu, he rentat plats, he treballat de recepcionista. Quan vaig aconseguir la  llincenciatura en psicologia, vaig començar a treballar al món de les toxicomanies, de l’educació especial i en escoles concertades.

Quina diferència hi ha entre una orientadora i un professora, en un institut?

– La diferència és la feina que tenim encomanada, és a dir, tots estem aquí per intentar que l’alumne assoleixi amb èxit la seva etapa obligatòria i que vulgui continuar formant-se. Un professor ho fa des de la seva àrea, o sigui, la seva matèria, i intenta donar un coneixement general, que tothom tingui un nivell mínim; a més a més, intenta despertar l’interès per aquella àrea de coneixement.

A banda de treballar amb l’alumne individualment, el departament d’orientació també assumeix la vostra formació emocional, les habilitats socials, tot el que té a veure amb habilitats de relació entre les persones, de convivència i també intentem donar suport a la tutoria. És una feina des d’un altre àmbit, però també som professores: professores de resolució de conflictes, professores de competències socials; vull dir que en això avaluem igual: demanem deures, posem amonestacions…

Com pot saber un estudiant si serveix per a la psicologia?

– Que si serveix? Això no es pot saber. Saps què passa? És molt curiós que em feu aquesta pregunta, perquè és molt difícil saber el que pot fer una persona. Vosaltres quan passeu per aquí, és el moment en què esteu madurant, canviant i creixent; per tant, és molt difícil saber fins a on podeu arribar. Vosaltres comenceu venint a aquí per obligació i hi ha qui acaba venint-hi perquè vol; però hi ha qui no acaba fent el que vol fins que no se’n va de l’institut. Jo no vaig decidir estudiar psicologia fins al moment en què em vaig apuntar a la universitat. No és tant si serveixes per fer una cosa, és si tu et planteges seguir estudiant i formant-te. Sí que és veritat, que hi ha gent que de tota la vida m’ha dit: “saps escoltar molt bé”. Aquesta és una característica que els meus amics em deien. Diríem que aquesta és una característica, però aquesta és meva.

El camp de la psicologia és un camp de coneixement molt ampli, tu pots ser psicòleg en una empresa, amb avis, a la publicitat; pots ser psicòleg a milions de llocs. Moltes persones poden dedicar-s’hi i triomfar, d’altres no, però jo no ho sé veure des de fora.

Quin batxillerat s’ha de fer per estudiar psicologia?

-Prioritàriament, el científic. Perquè la psicologia està incorporada a les ciències de la salut i requereix biologia i una miqueta d’estadística.

Tens alguna anècdota divertida que t’hagi passat a l’institut?

– Ara mateix no en recordo cap, però, seriosament, m’agrada quan la gent raona i dóna aportacions perquè així veig la manera que teniu de veure la vida, i això és divertit.

Fins aquí l’entrevista a la Sílvia Escalona. Esperem que us hagi agradat i gràcies per llegir-la.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s