IRENE OROMÍ: “Quan hi havia bombardejos ens amagàvem allà on podíem”

És la meva besàvia i es mereix que li faci aquesta entrevista. Té 94 anys, és diu Irene Oromí i indagarem sobre la seva vida i sobre la guerra, el càncer i l’ictus que ha superat.

-Estàs contenta amb la vida que portes? Canviaries alguna cosa?

És clar! No, no canviaria res. Ja m’hi conformo.

-Quin és el record que més et va marcar la infància?

Un germà meu cada cop que arribava a casa, jo l’esperava amb molta il·lusió, però ell el que sempre em deia era “encara tens el mateix nas” i jo hem posava a plorar, era la més petita i sempre m’empipaven.

-On vivies de jove?

En un poblet de Lleida, a la Fuliola, un poble molt bonic.

-Quines han estat les teves millors alegries?

Formar una família, casar-me, tenir els fills, els néts i els besnéts.

-I quins han sigut els pitjors moments que has passat?

Quan és va morir la meva germana, estàvem mirant un partit de futbol i es va morir de cop. Quan el meu germà va arribar de la guerra malalt i també va morir, i quan va morir-se el meu marit. També vaig passar-ho molt malament quan la meva filla va tenir un fill (el meu nét) i va néixer malalt. Es va morir als tres mesos mentre la meva filla el portava al metge, se li va morir als braços mentre pujava les escales de l’hospital. Va ser terrible.

-Recordes alguna cosa sobre la guerra que vas patir?

Quan hi havia bombardejos ens amagàvem allà on podíem pel poble, hi havia gent per tot arreu, va haver gent que va poder arribar a Barcelona passant per camins i rieres. No voldria per res del món que li passes a algun familiar.

-Què va ser el primer que et va passar pel cap quan van dir-te que tenies càncer de mama? Quina edat tenies?

Hem vaig espantar molt, pensava que hem moriria, vaig estar un temps molt deprimida. Tenia 78 anys.

– Estaves segura de què el superaries? Quant vas tardar amb superar-lo?

No, no ho tenia gens clar, només pensava que moriria. Vaig tardar tres anys amb superar-lo, ara em falta un pit.

-Com et trobes des que vas tenir l’ictus?

Al principi vaig estar unes setmanes sense caminar, no podia. I ara em fan fer uns exercicis per les cames i ja puc caminar, però hem canso molt. Però estic molt malament de memòria.

-Com estàs actualment?

Dies molt animada i dies no gaire, em falla molt la memòria.

-Tens algun desig o somni?

Que em toqui la loteria per ajudar als meus néts.

 

A la Irene la trobem molt contenta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s