ENTREVISTA A RAÜL REDONDO

El nostre professor de socials, Raül Redondo, es jubila aquest Nadal.

Aquesta entrevista és un petit homenatge que li volem fer.

-Quan i on vas néixer?

Vaig néixer a Barcelona el 20 de maig del 1955.

-Has estat tot aquest temps a Barcelona?

La major part del temps sí, menys uns anys de l’infantesa que em vaig traslladar a Òsca.

-Ja tenies clar que volies ser professor de petit?

No, de petit no tenia clar gairebé res. La meva professió és una mica el resultat d’experiències personals i veure que m’agradava estar amb contacte amb gent jove i transmetre coneixements i mirar de treballar per a contribuir a formar ciutadans i ciutadanes.

-Com va ser la teva experiència en l’educació com a estudiant?

Quan jo estudiava es van aplicar tres plans d’estudi. L’experiència, en principi, va ser bona malgrat que els estudis eren molt molt tancats, molt esquemàtics. Si trobaves professors que fossin comprensius i et permetessin eixamplar i donar altres visions la cosa anava bé, però quan trobaves professors molt esquemàtics o molt del règim, que jo vaig estudiar durant el règim franquista, llavors havíes de seguir les seves pautes o no aprovaves. Aquest va ser un “handicap” important, però per altra banda ens va permetre incidir en la recerca de material per a saber més i per a saber «lo prohibit», per així dir-ho, i  això ens ha ajudat a tenir una consciència cívica molt important.

-Quan i a on vas començar la teva carrera com a professor?

Vaig començar a donar classes quan estava a la universitat, quan tenia uns vint-i-un o vint-i-dos anys. Havia donat classes particulars i durant set anys vaig estar bàsicament acabant el darrer cicle de la universitat i treballant en acadèmies. Després, als 26 anys vaig entrar com a interí al sistema d’ensenyament de secundària.

-Has excercit altres oficis?

Sí, he treballat des dels quinze anys. He treballat a la banca, donant classes particulars, venent enciclopèdies, repartint enciclopèdies.. etc.

-Fas o feies algun esport?

Sempre m’ha agradat la natació, des dels 12 anys ja nedava per afició, també m’hi vaig aficionar i vaig practicar Waterpolo.

-Consideres que els estudiants d’avui en dia surten ben formats?

Crec que no. Jo em jubilaré havent viscut vuit lleis d’educació. Jo em vaig fer la meva pròpia llei, que consistia en respectar i ensenyar el millor possible als alumnes per a què poguessin formar-se bé.

-Tens alguna anècdota d’ un alumne o una situació que t’hagi passat a l’escola?

Moltes. Un any, els meus amics i jo, ens vam disfrassar de skinhead i ens vam rapar  i vestir amb túniques de color safrà. Al començar les classes, jo anava rapat i els altres es reien de mi. Vaig haver d’explicar-ho tot a tothom.

-Ja has pensat que faras quan et jubilis?

I tant, tinc pensats molts viatges, i també ajudar a la meva dona que ha tingut la tasca més feixuga de la llar, intentaré ajudar-la.

-Què t’emportes de tot aquest temps en l’ensenyament?

Petites satisfaccions que venen de tota la comunitat educativa: companys, alumnes, pares, etc. També estic molt content d’haver pogut ajudar moltes generacions de gent, perquè vosaltres sou el futur.

Gràcies Raül, per l’entrevista i per tots aquests anys de mestratge!!!!

J.C.G.

 

Anuncis

3 thoughts on “ENTREVISTA A RAÜL REDONDO

  1. Per què l’únic professor de veritat va i es jubila? L’únic que no es basava en els maleïts temaris que no serveixen per a res i que se’t obliden un cop traspasses el llindar de la porta!
    Realment el sistema educatiu està pels terres. Quina vergonya de món

  2. El Redondo es un grande y de los mejores profesores que he tenido, y en sus clases, aunque fuesen un poco desordenadas, se aprendía mucho, de cualquier cosa que le preguntaras, él te sacaba una explicación de tres cuartos de hora, que se pasaba tanto rato explicándote una duda, que ya no sabías ni adónde mirar.
    Por cierto, el comentario anterior me parece estúpido, “quina vergonya de món”, dice: se va del instituto porque ya tiene sus años y tiene derecho a jubilarse, a descansar y a hacer cosas nuevas.

  3. Hola, soy el del comentario anterior. A parte de recomendarte que des unas cuántas clases de puntuación ya que has puesto las comas donde te ha parecido, voy a decirte que lo de “quina vergonya de món” no hacía referencia al hecho que me parezca mal que se haya jubilado Raúl, sino que me parece una deshonra que haya tan pocos profesores como él.
    Un consejo: la próxima vez, antes de hacer otro comentario insolente hacia mi persona, asegúrate de que a) tienes la capacidad de comprender el significado de textos de apenas tres líneas de extensión y b) que como ya he insinuado antes, sabes escribir correctamente y con coherencia. Besos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s