Miquel Prior: “Els adolescents sou uns tous”

Coneix una part de la vida del Miquel Prior, un professor de socials.

Ara el Miquel us parlarà de la seva experiència com a professor

1.Quants anys portes exercint de professor?
32

2.Què va fer que et decidissis per aquest ofici?
a- El fet de no tenir cap (“jefe”). Jo abans treballava a una oficina i estava tip de tenir-ne.
b- El fet de poder explicar història que és la matèria que més m’agrada.
c- L’horari.
d- Les vacances.
e- Poder influir a l’educació d’adolescents.

-Vas tenir molts dubtes a l’hora de triar-lo?
A partir dels 20 anys, no. Penseu que la carrera (ara es diu grau) la vaig començar amb 17 anys sense fixar-me objec21GECANXXA004_VERTItius professionals.

3.Vas content a l’Institiut?
No.
-Creus que és la teva vocació?
Ensenyar i/o educar a l’aula, sí que és la meva voluntat, m’agrada més aquesta paraula que la que feu servir vosaltres. La resta d’actuacions que haig de fer a la feina les faig per imperatiu legal.
4. Què és el que més t’agrada d’un estudiant?
Que sigui gentil.

5.En tots aquests anys  t’ha sorprès alguna cosa en especial d’un alumne o d’una classe?
Del què pot passar a una classe meva ja no em sorprèn res. El comportament d’un col·lectiu sempre és més previsible que el d’un individu, sobretot si el col·lectiu està sotmès a la meva autoritat.

6.Quan se’t  presenten problemes de conducta per part d’algun estudiant què fas per atendre’ls?
Aplicar la normativa amb sentit de la proporció i l’elegància.

7.Creus que és important el treball docent per a la societat?
Sí és clau, però també pot arribar a ser esclau. A partir d’aquí tot el què jo pugui afegir sobre el tema ja ho ha escrit molt millor gent de la talla de José Antonio Marina o Woody Allen.

De petit

8.Com et comportaves  de petit dins l’aula

En general, bé. Eren altres temps i estàvem espantats pels empleats
d’un sistema més policíac que docent.

-Eres un bon alumne o et van expulsar algun cop?

No era bon alumne i sí que em van expulsar, dos cops. El primer va ser uns dies per una ximpleria. La segona vegada em van negar la matrícula del darrer curs de batxillerat al meu institut malgrat ho tenia tot aprovat. L’instfranco_no01itut era el Milà i Fontanals. El motiu va ser que la direcció s’ensumava (no tenia
proves) que havia participat en activitats contràries a la dictadura franquista. El personatge infame que em va denegar la matrícula era el cap d’estudis del Milà i Fontanals al curs 1973/74. La cosa no va ser tràgica. Em vaig matricular en un altre centre, vaig continuar els estudis al vespre (pel matí treballava a una oficina) i fins aquí he arribat.

9.Algun professor et va marcar?

De la universitat dos: Carlos Martínez Shaw i Antoni Riera Melis perquè eren els únics que es preparaven les classes. Els de l’institut i primària més val oblidar-los.

-I creus que has marcat tu a algun alumne o t’agradaria fer-ho?

Sí a la primera pregunta (em consta) i sí a la segona. Abans he dit que m’agrada educar i és evident que l’educació marca, per bé o per mal.

Curiositats

10.A primer ens feies molta por, és una tàctica com a mestre?

No, és que els adolescents sou molt tous.

11.També ens va sorprendre que no posessis exàmens, creus que així l’alumnat aprèn més i millor?

No. El meu mètode és empíric i he comprovat com amb els exàmens hi ha gent que aprèn i gent que no, molta gent que no. Per tant s’han de cercar alternatives.

12. T’ajuda a la teva vida diària el fet de ser ensenyant?

No, més enllà de tenir un poder adquisitiu acceptable i unes vacances llargues. De l’ensenyament també he tret bons amics que quan els vaig conèixer als instituts, alguns eren “profes” i d’altres alumnes
-D’alguna manera els alumnes amb les coses que diuen o fan et donen la resposta a problemes que se’t presenten a la teva vida diària?

maonsÉs evident que un adolescent poques respostes té als problemes d’un adult si no és que l’adult s’avorreix molt a la seva vida personal i troba distracció en els problemes que generen els adolescents.
13. Algun estudiant t’ha marcat algun cop?

Uns quants però quan van deixar de ser deixebles i es va convertir en amics. Aleshores ja no eren ni alumnes ni adolescents.

14. I per últim, si nasquessis un altre cop, tornaries a ser professor?

I jo què sé.

Teresa Salmerón – 3r ESO C

Advertisements

5 thoughts on “Miquel Prior: “Els adolescents sou uns tous”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s