Joan Carles Bellés

Hola,  som  la  Kenny i l’Ian, i col·laborem en la revista ViaViana, i avui entrevistarem a un professor nou del nostre centre.

Aquest any 2015 ha vingut un nou professor a l’institut, en Joan Carles Bellés, que ensenya català i és tutor de la classe de 3r ESO C.

Bon dia Joan Carles, avui dimarts 13 d’octubre, et voldríem fer unes preguntes per saber una mica més de la teva tasca com a professor.

  • Com et comportaves quan eres petit al col·legi i a l’institut? Aprovaves totes les matèries? T’agradava estudiar o ho feies perquè era la teva obligació?
images
Ciutat de Tortosa

Al col.legi privat on vaig anar a Tortosa em comportava de manera molt introvertida; més tard i coincidint amb l’arribada de l’adolescència i de la democràcia al nostre país em vaig sentir molt més alliberat. Pel que fa a les matèries, les anava aprovant unes millor que d’altres. Normalment coincidia que les assignatures amb més bon rendiment acadèmic eren les d’humanitats. Aquí ja apuntava maneres a l’estudi de la Filologia Catalana que és la carrera que vaig cursar més tard.  A la tercera pregunta us he de dir que hi havia assignatures que m’agradava estudiar com la llengua i la literatura o el llatí i grec, i d’altres com les matemàtiques, la física i la química que tenia l’obligació d’aprovar-les.

  • Com eren els professors d’abans, d’aquella època? Eren més estrictes que els d’ ara?

Els professors d’abans (anys 70-80) eren molt estrictes, la disciplina la portaven a la sang; tot això, ara, ha canviat molt. És bo que hi hagi disciplina a l’aula però no en fa falta tanta.

Penso que, actualment, hi ha molts tipus de professors: els més col.legues amb els alumnes, els més estrictes…                                                                

  • Quan eres petit,  què volies ser de gran? Volies ser professor o tenies alguna altra professió al cap?

Recordo que, de petit, tots volíem ser futbolistes, ser famosos, triomfar en la vida. Més tard, et vas fent gran, i has de buscar un ofici, no una afició i aquí estic, treballant de professor de català. Ho faig de molt bon grat i si vaig escollir impartir coneixements de llengua catalana va ser pel meu interès per la nostra cultura.

  • Quina és la situació més difícil a la qual has hagut d’enfrontar-te en la teva professió?

En els molts anys que porto en aquesta professió han hagut molts moments de tensió a l’aula que s’han anat solucionant a base de molta paciencia i comprensió. Puntualment, també s’han donat alguns casos d’enfrontament amb famílies, ja molt més puntuals; la cosa és que són història i sempre s’han resolt en el seu moment.

  • Què et va motivar per fer aquesta carrera?

Com ja he dit abans sempre m’han agradat les assignatures d’humanitats, després sempre m’he sentit atret pel més proper a mi i, finalment, com també ja he dit un gran amor a la nostra cultura.

  • Què és el que menys t’agrada de ser professor?

Clarament, i ara sobretot, tota la burocràcia que hem d’omplir els professors per tal de dedicar-nos a aquest ofici. Evidentment si hi ha algun conflicte a clase, tampoc és agradable.

  • Sempre has volgut ser professor?

No me’n recordo si sempre ho he volgut ser. El que sé és que porto ja molts anys en aquesta tasca i estic content ajudant al jovent a formar-se.

  • T’agrada treballar amb adolescents?

Sí. De fet, pel meu caràcter connecto molt millor amb adolescent o adults que amb els nens més petits.

  • De quin institut véns?

L’any passat estava a l’institut Emperador Carles (al barri de Sants).

baixa
Escola Catalana
  • Quan de temps fa que treballes de professor?

Molts anys. Quasi no me’n vull recordar, però entre escola privada i pública uns 25 anys. Tota una vida!.

  • A part de ser tutor i professor de català et dediques a una altra activitat?

En aquests moments, no. Em dedico a l’ensenyament en jornada complerta. Anteriorment sí que havia fet alguna que altra activitat fora de la docència.

  • Quina opinió tens de l’educació pública avui en dia? Amb les reformes que s’estan implantant i plantejant, creus que l’educació pública està sent menys valorada que l’educació privada?

Crec que ha d’haver una educación pública de qualitat al servei del jovent. També penso, sincerament, que no tots els partits polítics ho tenen tan clar. Potser els d’idees més conservadores potencien les escoles privades o concertades; els partits d’esquerra, tot el contrari, estan a favor d’una escola pública i catalana. Jo sóc partidari d’aquesta última.

xapa
Ensenyament públic de Qualitat

Ian i Kenny

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s