El Treball de Recerca: concepte i experiència vital

EN AQUEST REPORTATGE PRETENEM EXPLICAR QUÈ ÉS EL TREBALL DE RECERCA QUE ES REALITZA DURANT EL BATXILLERAT I, TAMBÉ, MOSTRAR-NE EL SEU VESSANT MÉS PERSONAL.

Al principi ets sents una mica impotent, però després molt millor; sí, jo recomano fer el TR.”

Durant tota l’estada a l’ESO, i amb més freqüència a mesura que van passant els anys, la idea del Treball de Recerca es veu com quelcom molt difícil i costós, quelcom que reclama molt d’esforç i que té molta influència a les notes finals de Batxillerat. Un alumne que té pensat fer Batxillerat segur que s’ha parat a pensar, ni que sigui un moment, què és ben bé el Treball de Recerca i com es veu ell mateix fent-ne un. És, òbviament, un dels grans reptes que comporta fer batxillerat i en el que, en molts casos, s’hi dediquen una quantitat ingent d’hores. Per això volem explicar ben bé de què es tracta i com el viuen aquells que el fan. El TR és una tasca tan llarga i laboriosa que es comença a preparar a primer de Batxillerat, on se t’assigna un tutor que et va guiant i va seguint la teva feina. Es treballa, o s’hauria de treballar, a l’estiu, i, durant el primer trimestre del segon curs, s’ha d’acabar i cada alumne s’ha de començar a preparar per l’exposició oral. Aquesta exposició oral es dur a terme al gener i, davant d’un jurat de professors de l’àmbit triat pel treball, s’explica en què es basa la feina feta i el seu desenvolupament.

Així doncs, i tenint en compte la importància que cobra el treball en les notes finals (on suposa un 10 per cent del resultat), volem aturar-nos un moment i dedicar-li unes línies.

Si volem parlar d’un TR que hagi destacat al Príncep de Viana en la promoció actual del 2013 al 2015, aquest és “Els panots de Barcelona. Una imatge de la ciutat“, realitzat per Ares Rossell Fernández. Amb el seu treball l’Ares s’ha presentat a una sèrie de concursos on ha tingut molta bona acollida per part de jurat. En un d’ells, el de Sant Andreu, fins i tot li han atorgat el 14è Premi Juvenil Martí Pous i Serra i ha estat guardonada per l’Ajuntament de Barcelona. El sistema pel qual ha passat el TR de l’Ares pel que fa als premis que atorga l’ajuntament és el següent: primer es fa un certament per barris: «Impuls a la Recerca Jove de Sant Andreu 2015» on l’Ares va ser proposada per l’Institut i seleccionada per estar-hi present per part de Districte. D’allí va ser seleccionada per participar en la fase de ciutat (30 treballs seleccionats) i guardonada (10 treballs guardonats, de tot Barcelona). Per fi, a més, li van donar, a nivell del barri, el premi 14è Premi Juvenil Martí Pous i Serra.

Ella mateixa ens explica quina va ser la seva experiència quan la van nomenar finalista: “Hi vaig estar dues hores, l’acte en si va durar hora, hora i mitja, i després hi va haver un pica pica.” “em van donar una flor, un diploma, i tampoc va ser res de l’altre món perquè ens van fer sortir a presentar el treball i jo ja l’havia presentat aquí a l’escola. Havia d’explicar d’una manera més personal el treball en deu minuts, què ens havia aportat, la motivació, les conclusions, tot molt més personal. “

Fins i tot la web de l’Institut s’ha fet ressò de l’èxit de l’Ares i li ha dedicat algunes entrades. En deixem els links:

http://agora.xtec.cat/iespviana/general/vii-mostra-de-recerca-de-barcelona/

http://agora.xtec.cat/iespviana/general/ares-rosell-guanyadora-del-premi-juvenil-marti-pous-i-serra-centre-destudis-ignasi-iglesias/

És per això que hem volgut parlar amb ella, per informar-nos de primera mà en què es basa fer un TR, què suposa per l’alumne i per escoltar les opinions d’algú que en té l’experiència ben recent. El treball de recerca de l’Ares es basa en l’estudi dels diferents panots que pavimenten les carrers de la ciutat de Barcelona.

Abans de tot però, creiem que seria convenient tenir clar què és un panot per així poder entendre el contingut de la conversa. Segons l’Institut d’Estudis Catalans la seva definició és: lloseta feta amb morter de ciment i sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a la intempèrie.

“Quan els deia que el feia sobre els panots em preguntaven que què era, i quan els ho deia se’n reien, perquè deien “és que no pots fer un treball sobre el terra”, i tots se’m en reien”

Tot i el seu èxit, el tema escollit, a priori i després de saber-ne el significat, no sembla gaire ortodox alhora de fer un Treball de Recerca i ella ens va admetre que la tria no va ser quelcom fàcil:

Primer tenia pensat…Estava entre dos temes. El dels panots em va sortir d’una curiositat, ja que vaig observar que ens els logotips relacionats amb Barcelona hi sortia la flor i jo sabia que la flor l’havia vist a un altre lloc. Llavors em vaig estar informant però només per curiositat, ef!. Vaig trobar que hi havien els panots dels quals la flor era característica i després que tenien tota una història al darrere. I com em van forçar molt a decidir ja el treball, doncs, suposo que em vaig decantar per aquest tema perquè buscar-ne informació en el meu temps lliure vaig pensar que volia dir que potser m’agradava aquest tema. Però inicialment volia fer coses relacionades amb l’arquitectura i volia fer un treball sobre l’accessibilitat per persones amb minusvalidesa. Però després em vaig interessar per aquest tema i…”

Però no va ser perquè no veiessis factible l’altre? O simplement va ser perquè t’agradava més?

No, perquè crec que m’agradava molt més aquest tema (el dels panots) perquè em vaig dir a mi mateixa: “ si has buscat informació en el teu temps lliure doncs serà perquè t’agrada no?”. Llavors vaig triar aquest tema.

És a dir, no era una cosa que tinguessis clara que quan tu fessis el treball de recerca el faries d’això?

No, em va sorgir així.

Ares Rossell 2

Jo he parlat parlat amb un company meu que va anar a veure el teu treball de recerca i ell ha dit que el títol li va cridar l’atenció perquè no s’havia plantejat mai que algú pogués fer un treball de recerca sobre això, i creu que s’han de tenir “ben posats” per començar un treball així. M’agradaria que en fessis una reflexió.

Sí, la veritat és que la gent de la meva classe, quan els deia que el feia sobre els panots em preguntaven que què era, i quan els ho deia se’n reien, perquè deien “és que no pots fer un treball sobre el terra”, i tots se’m en reien. Però al cap d’uns dies vaig rebre una foto d’una companya d’una tauleta de xocolata amb la forma dels panots, un altra d’un panot trencat, i després veus que la gent s’hi va enganxant i m’anava preguntant què tal el treball? Que quants n’havia trobat? És a dir, és un tema en el que no saps ben bé que podràs fer però al final la gent s’hi enganxa, i tota la gent que l’ha llegit, m’ha comentat que després es mira la vorera i va super obsessionada mirant el terra per mirar els panots, i a mi això també m’ha passat.

Quan es fa un treball de recerca un dels factors que més influeixen en el seu desenvolupament és el del tutor, ja que és clau alhora de prendre decisions. A la pregunta referida a aquest tema, l’Ares va explicar que en el seu cas va haver-hi un petit detall que va complicar una mica les coses: “L’any passat va ser l’any que la Núria Escobar estava de baixa, llavors teníem un substitut que es deia Carles i va ser aquest. Però després, a l’estiu, no vaig tenir tutor i va ser quan més vaig treballar i a mi em feia por que al arribar aquí al setembre la Núria em digués que no, que estava malament. Però bé, al arribar aquí la Núria em va trucar i em va dir que volia fer una xerrada per parlar del TR, que ella seria la meva tutora a partir d’aquell any. I li vaig explicar, li va semblar molt bona idea i em va dir: “ tira, tira, que ja fas bé”.”

No, no, jo prefereixo fer una cosa que no sigui tan coneguda i així em sentiré millor, saps? Més realitzada.”

Tot i el gran resultat que, posteriorment, s’ha vist que ha suposat el treball de l’Ares, fer un treball de recerca sobre els panots de Barcelona no deixa de ser una incògnita. És a dir, tenint en compte que un TR ha de tenir la suficient profunditat com per fer-ne un bon estudi, el tema que havia triat era bastant arriscat. Ella mateixa ens desvetlla que va tenir els seus dubtes durant les primeres setmanes: “Sí que en vaig tenir, perquè el professor que tenia, el Carles, em va dir que potser seria més bonic fer un tema de mosaics hidràulics, que són llosetes igual, però són les que es col·locaven a terra a l’etapa modernista, que són així més florals i més de color. Llavors vaig tenir els meus dubtes, però després, vaig veure que hi havia molta informació de les rajoles hidràuliques i vaig dir: “ No, no, jo prefereixo fer una cosa que no sigui tan coneguda i així em sentiré millor, saps? Més realitzada. I al final vaig dir que no, és a dir, ell m’ho va proposar, ho vaig estar pensant durant dies, i al final vaig dir que no, que preferiria centrar-me només en els panots.”

I t’ho va proposar perquè creia que era una mala idea o simplement perquè l’altre era la seva idea principal?

Ell preferia que fes allò, suposo perquè potser era més bonic el tema i… Perquè clar, jo no sabia fins a quin punt podria arribar a fer el treball, ja que com hi havia molta poca cosa escrita no sabia quin en seria el sostre. I suposo que com d’allò hi havia més informació doncs podria acotar més el treball però…

I tampoc sabies què et podia donar de si, no?

Clar, clar, no sabia fins a quin punt hi havia tanta cosa per fer.

Potser un dels tòpics que envolten el Treball de Recerca des que se’n comença a sentir a parlar, és la gran feina que reclama perquè tingui un bon resultat i que, tot i tenint una bona actitud, se’t pot arribar a fer pesat. Vam voler saber que n’opinava l’Ares, si realment creu que fer un TR és quelcom cansat o si, per contra, resulta lleuger i dinàmic.

Parla ella mateixa sobre el tema:

Bé sí, el vaig trobar pesat a l’estiu sobretot perquè em vaig centrar més en el tema de normativa i, clar, em vaig haver de llegir molta normativa que hi havia abans. Perquè clar, la normativa va canviant per adaptar-nos a la societat i em vaig haver de llegir l’antiga i l’actual; i allò se’m va fer molt pesat. “Que si tots els assajos que se li han de fer al panot, si la no se què, si la UNE” i bé, se’m va fer molt pesada aquesta part. Però, com la vaig fer a l’estiu i no ho feia tots els dies, ho anava fent de tant en tant, doncs tampoc em va semblar tot l’avorrit que em podria haver semblat.

I on trobaves les normatives?

A Internet. Primer vaig començar cercant panots i em sortien revistes i diaris que en parlaven, però després vaig trobar que a la web de la Generalitat, gencat, hi havia la normalització dels temes de paviments i urbanisme. N’hi havia pels bancs, pels edificis, i llavors hi havia un apartat que era per la pavimentació, i un subapartat que era el de panots. I d’allà vaig treure la majoria d’informació.

I era extens o era un paràgraf?

No, no, era bastant extens, perquè era tota la normativa escrita. Llavors jo primer havia de llegir-la, entendre-la i després fer-ne una síntesi.

Al veure el seu treball de recerca i com en parlava, sorgia una qüestió que quedava sense resoldre. Ella ha aconseguit realitzar una classificació molt acurada de tots els panots que presenta la ciutat de Barcelona, és clar el dubte que es genera al voltant de com va aconseguir trobar tots els tipus de panots de la ciutat:

Per Internet buscava panots, i llavors em sortia gent que havia fet blocs de panots que havien trobat amb el carrer on l’havien vist. Aleshores jo me’ls vaig anar apuntant i després, un dia, doncs vaig sortir amb metro i vaig anar als carrers on deien que n’hi havia de diferents i els vaig trobar. Llavors els mirava, feia la caracterització de cadascun i els vaig descriure al treball. Però sobretot ho vaig trobar per Internet.

I els vas trobar tots amb un sol dia?

No, vaig necessitar molt més d’un dia, sí, sí.

Llavors els mirava, feia la caracterització de cadascun i els vaig descriure al treball.”

I hi va haver alguna part que fos un desafiament, és a dir, que creguessis difícil però que alhora pensessis que ho podies fer?

Suposo que el panot (en el seu TR l’Ares també fa el disseny d’un nou panot creat per ella). Perquè la idea de fer el panot no va ser meva. Jo només volia fer un estudi dels panots que hi havia i ja està, fer-ne una caracterització i tot això. Però la tutora em va dir: “Ai doncs podries fer tu un panot perquè ja que t’estàs orientant cap a dibuix tècnic”. I clar, a mi em va semblar un repte important perquè jo els havia vist tots i no sabria si podria arribar a fer-ne un tan bo com els altres. Li vaig donar moltíssimes voltes, primer, vaig fer un disseny que era com si fos trencadís, com el drac del Parc Güell, però després vaig dir que seria massa complicat i poc viable, i després, com és una cosa molt característica de Barcelona, vaig pensar que potser ho podia orientar cap a alguna cosa típica de Barcelona, vaig buscar al Google i em sortia l’escut de la ciutat i imatges relacionades amb la paraula de BAR-CEL-ONA. I vaig pensar que potser amb l’escut, donant-li voltes, que potser aconseguiria fer alguna cosa.

panot_Ares
Imatge del panot dissenyat per l’Ares

Perquè la idea de fer el panot no va ser meva.”

Sabem que fer un TR és quelcom molt llarg però sempre en destaca una part que ha estat la més laboriosa. L’Ares en destaca la recerca dels panots. “Perquè jo buscava i em sortien sempre els cinc típics, que són dels que més n’hi ha. Però clar, jo sabia que n’hi havien més perquè a pàgines n’havia sentit a parlar i volia contrastar la informació per veure si era veritat o no. I en buscava molts, perquè no sabia fins a quin punt s’acabava, i llavors buscava i buscava fins que va arribar un moment en que ja no en trobava més, i vaig suposar que ja no n’hi haurien més”.

Fullejant el TR de l’Ares, hem pogut observar que tenia una organització en tres volums diferents i, sincerament, ens va cridar l’atenció. És per això que vam voler saber si això era quelcom que s’havia de fer en tots els TRs o si era una decisió personal i, si era el cas, el perquè.

Va ser una cosa personal perquè el volíem presentar a concurs i les normes eren de com a màxim cinquanta pàgines. Vaig pensar que el que podia fer era passar tota la part dels annexos que originàriament estava dins dels treball a uns annexos complementaris ja que no era realment el meu treball, a més, la gran majoria era copiada d’Internet. I després tota la part de documentació gràfica no la vaig voler introduir al treball perquè estava en DINA3, i quan vaig entregar el treball al jurat estava amb una llibreta DINA3, llavors veia que no podia posar-ho al treball perquè la resta era de DINA4. I és per això que em va quedar dividit en tres.

I a quins concursos et vas acabar presentant?

M’he presentat a diversos, al de Sant Andreu, que és on he quedat finalista, després el vaig presentar a un de Ramon Llull que no ha sorgit perquè era d’història i jo el vaig presentar però molt agafat per pinces, i després m’he presentat al de la UPC que era història de la ciència i he pensat que potser…

M’he presentat a diversos, al de Sant Andreu, que és on he quedat finalista”

Per anar concloent la nostra estada amb l’Ares i perquè ens mostrés una visió més personal del Treball de Recerca li vam demanar que ens fes una recomanació per algú que el comença, quina ha estat la part més gratificant de fer-lo i que ne fes una valoració final. Aquestes van ser les seves paraules:

perquè no hi havia una classe que no escoltés el nom de “selectivitat”.”

Com a un consell és que es comenci a treballar a l’estiu. Sé que fa molt de pal i costa, però quan arribes al setembre, i sobretot a 2n de Batxillerat, et comencen a matxucar amb deures, amb exàmens, i tota la pressió de la “sele”, perquè no hi havia una classe que no escoltés el nom de “selectivitat”. Llavors et comences a estressar moltíssim, i com més tinguis fet a l’estiu, molt millor.”

A veure, l’objectiu principal del TR era treure un 10 perquè em pugés la mitja, evidentment, i treure el deu ja era suficientment gratificant. Però veure que tampoc hi ha molta documentació sobre això, i que jo he fet una gran recerca, i que la gent em reconegui el mèrit i em digui que està molt bé doncs per mi és molt positiu. Que se’m reconegui el mèrit d’haver treballat tan de temps.”

És una preparació pel treball de final de carrera si vols anar a la universitat, i crec que ens obliga molt a estar amb nosaltres mateixos, perquè sí que hi ha un tutor que et va orientant, però ets tu i tu mateix que t’has d’anar organitzant i responsabilitzant de tot el que estàs fent. I m’agrada fer treballs de recerca, perquè també el fet d’exposar-lo és una experiència que guanyes per parlar en públic i parlar sobre un tema que tu domines. Jo estava molt nerviosa però la gent em deia que em tranquil·litzés perquè era un tema que jo dominava. Al principi ets sents una mica impotent, però després molt millor; sí, jo recomano fer el TR.”

Que se’m reconegui el mèrit d’haver treballat tan de temps.”

Ares Rossell 4

Com a tancament de l’entrevista, curiositat i en harmonia amb el cos del treball, vam voler saber quin era el panot que més li havia agradat dels que havia estudiat. Ens va explicar que era el de les quatre Bs, ja que el fet que només es trobi al carrer Ganduxer i que sigui molt incòmode per caminar el fa realment curiós i especial.

Des del ViaViana ens encantaria donar les gràcies a l’Ares pe oferir-nos una estona del seu temps i per atendre’ns tan amablament. També li volem donar l’enhorabona pel recent premi que ha rebut, el 14è Premi Juvenil Martí Pous i Serra (http://www.sant-andreu.com/entitats/ceii/1premijuvenilMPS.htm).

En la nostra tasca de fer la informació el més variada possible i oferir el tema del Treball de Recerca des de diferents punts de vista també vam voler parla amb uns altre alumnes que aquest any ha presentat el seu TR. Els alumnes en qüestió són en Bryan Barriga i l’Alba Rovira. Des d’aquí també els volem agrair el seu temps per atendre’ns de manera cordial.

A continuació exposem l’entrevista feta per la Qiao Min Lin Ye de 4 B d’ESO a en Bryan Andrés Barriga, que va fer el Treball de Recerca sobre el vudú

T’ha agradat fer el Treball de Recerca?

Bé… en part si perquè la temàtica, és a dir, el tema era animat i m’agradava molt, encara que a la hora de realitzar-lo era una mica complicat. Tot i que, et donaven quasi un any per fer-lo havies de ser constant i no deixar-lo pel final perquè se’t torna pesat, t’avorreixes i et canses de fer cada dia el mateix. Has de començar des del moment en què et diuen de començar i distribuir-te bé el temps. En el meu cas va haver-hi una part que la vaig deixar pel final i per això em va costar d’acabar-lo.

Què és el que t’ha semblat més fàcil? I el més difícil?

El que m’ha semblat més fàcil ha sigut fer la exposició, encara que al principi pensava que era el contrari ja que creia que em posaria molt nerviós, em quedaria en blanc i que no ho sabria fer, en realitat a la hora d’exposar-lo, com que estàs exposant un treball que has fet tu durant bastant temps, hi ha coses que se’t queden al cap com ara la estructura, els elements més importants, etc, no és tan complicat com sembla. Crec que no ha sigut exactament fàcil sinó el que m’ha semblat menys complicat.

I la part més difícil que he hagut d’afrontar ha sigut buscar la informació ja que la majoria estava en llengües estrangeres i n’hi havia poca en castellà.

Perquè has escollit el tema del vudú?

L’he escollit perquè m’agraden les pel·lícules sobre el tema i tot allò que hi està relacionat. Tot va començar quan em van cridar l’atenció les coses vinculades amb el vudú, llavors vaig buscar informació a Google. Vaig estar fent bromes amb allò i al final vaig decidir fer el Treball de Recerca del vudú.

T’ha costat fer la memòria del treball?

Doncs… en part sí, perquè com he dit abans, no vaig ser constant al principi i vaig deixar una part pel final, això em va dificultar acabar el dossier perquè compaginar els exàmens amb el treball va ser difícil, se m’ajuntaven els estudis, el treball i la vida personal.

Com et vas preparar la exposició?

Primer li vaig preguntar a la meva tutora què havia d’explicar, i em va dir que, principalment, el vudú ja que apart d’allò tracto altres temes que d’alguna forma es relacionen amb el vudú. Llavors vaig escollir la informació que em semblava més important, la vaig ordenar creant un Power Point que vaig modificar diversos cops i vaig assajar moltes vegades el que havia de dir intentant corregir els meus errors fins que me’l vaig saber de memòria. Finalment el vaig exposar a la meva tutora, em va donar la seva aprovació i vaig seguir assajant fins el dia de la exposició.

Et sents satisfet amb el resultat que has obtingut?

Sí, em sento satisfet amb el resultat que he obtingut, crec que ha sigut un treball que m’ha aportat molta cultura, encara que penso que si hagués pogut trobar més fonts d’informació m’hauria quedat millor.


A continuació i en la línia l’última entrevista, l’Alba Rovira, que està cursant segon de Batxillerat, respon a les preguntes de l’Esther Bori, alumne de 4t. En aquest cas, el seu TR estava relacionat amb l’economia i tenia com a tutor de seguiment la professora Mª José Moncada.

Breu explicació del teu Treball de Recerca.

El meu TR anava sobre l’economia del futbol europeu (Fair Play Financer). Vaig haver d’investigar en què es gastaven els diners els clubs de futbol i el grau d’endeutament que tenien.

Què creus que és el més rellevant, a l’hora de fer un TR?

El més important a l’hora de fer un Treball de Recerca és tenir clar què vols investigar i, a partir d’aquí, portar el treball al dia, és a dir, no deixar-lo per l’últim moment ja que (a més d’anar més tranquil) queda molt millor que fet amb presses.

Per portar a cap aquesta tasca, calen moltes hores i dedicació. Quins recursos has utilitzat per dur-la a terme?

Per dur-lo a terme, el més important és portar una bona organització (fer primer el que portarà més temps), saber on has de buscar la informació i aprofitar moments on no tens res a fer per avançar el treball.

Durant tota l’ ESO, hem hagut d’elaborar una sèrie de treballs relativament semblants a aquest. T’ha servit això com a preparació?

Sí, els treballs de síntesi, tot i que són en grup, ajuden molt a practicar les exposicions orals.

Sabem que una de les parts més laborioses d’aquesta feina és el tribunal final. Ens podries explicar algun consell a l’hora de fer l’exposició oral?

A l’hora de fer l’exposició oral, el més important és NO posar-se nerviós perquè no és tan complicada com sembla i si has anat fent el treball dia a dia, no l’has deixat per l’últim moment i, a l’exposició, saps de què estàs parlant, és difícil que surti malament, a més, si et quedes en blanc, el Power Point que projectes a la presentació t’ajuda.

La inicial perspectiva que tenies d’aquest treball és la mateixa que tens ara que ja l’has finalitzat?

Potser quan has de començar a fer-lo, creus que serà difícil perquè el TR sempre es pinta com un treball molt important, però després amb l’ajuda del tutor/a què porta el teu treball i un cop l’has fet, no sembla gens complicat.

Podries fer un recull de sensacions o valoracions que t’emportes, del TR?

Personalment, m’ha agradat fer el TR perquè el tema m’agradava i m’interessava i, això motiva molt més que no fer-lo d’un tema imposat.

He après coses noves i, tot i que s’ha de compaginar amb els deures i exàmens del curs, que és una mica molest, si el fas amb temps pot quedar molt “xulo” i te’n sents orgullosa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s