Remember, Beyoncé has the same number of hours a day than you!

Entrevista a David Faulón Marruecos

CONTINUANT AMB LES ENTREVISTES A EXALUMNES DEL CENTRE, AVUI PORTEM A VIA VIANA EL DAVID FAULON MARRUECOS. ALUMNE DE LA PEGASO I DEL VIANA, ENGINYER QUÍMIC, ACTUALMENT ESTÁ FENT UN DOCTORAT ALS ESTATS UNITS, A LA UNIVERSITAT DE BOULDER (COLORADO), DESENVOLUPANT NOUS BIOMATERIALS I COL·LABORANT EN LA INVESTIGACIÓ DEL CÀNCER.

Equip de 2n D d’ESO: Esteve Gomez Peña, Maria Nieto Cáceres, Nora Taschlmar Sánchez, Núria Padilla Sánchez. 19 de maig, per correu electrònic.

La família Faulón, com d’altres, pertanyen al grup de famílies de Sant Andreu que confien en l’Escola Pegaso i en l’Institut Príncep de Viana per a l’educació dels seus fills. David Faulón va entrar un bon dia per la porta del Carrer Dublín amb tres anys y quinze anys després, camí de l’Universitat, sortia per la porta del carrer Torroella de Montgrí. Hores d’ara un segon Faulon, el Xavier, encara està amb nosaltres, cursant primer de batxillerat.

Els germans Faulón Marruecos al pati del Viana
Els germans Faulón Marruecos al pati del Viana

Avui el David està una mica lluny. Va estudiar Enginyeria Química a la Universitat de Barcelona i ara està a Boulder (Colorado, USA) amb una beca de doctorat. Nosaltres l’hem anat a trobar a través d’internet i li hem preguntat pels seus records i per la seva trajectòria acadèmica.

En les línies que segueixen, David recorda afectuosament el seu pas pel Viana, però hem de dir que molts professors també el recorden amb estima i no tan sols perquè va ser un alumne acadèmicament excepcional sinó més encara pel seu caràcter agradable, la seva curiositat per tot i la seva capacitat de lideratge natural amb els seus companys de curs. Era un gust tenir a David a classe, coincideixen els seus antics professors, sempre podies comptar amb ell per mantenir un bon clima a l’aula, en els viatges d’estudis o en les visites fora del centre. Per les seves qualitats humanes, l’Institut el va seleccionar sovint per participar en programes on calia enviar una persona que aprofités l’ocasió i al mateix temps fos una bona presentació del centre. Fent l’ESO al Viana va guanyar el primer premi del concurs “Fem Matemàtiques” i els Jocs Florals de Barcelona, i va anar a Brussel·les a conèixer el Parlament Europeu.

Parla en David del seu pas pel Viana:

La meva estada al institut va ser molt positiva. Va ser una època de la meva vida única i plena d’experiències. Això no vol dir que fos senzilla, perquè ja se sap que l’adolescència és una etapa complexa, plena de canvis, t’has de fer un grup d’amics… I tot això costa! Però al Príncep de Viana no va ser cap problema. Vaig estar envoltat de molt bons amics, amb els quals tinc records inoblidables. De fet, les meves millors amistats ara mateix són persones que vaig conèixer al institut.

A més a més, els professors valoren molt la vessant “humana”, motiven i ajuden a formar bones relacions entre companys, a dissoldre conflictes ràpidament i a aprendre grans valors. Òbviament vaig aprendre moltes coses a nivell tècnic, però les que se’m van quedar més gravades van ser les morals. Aprendre a treballar en grup, a respectar els companys, a formar vincles entre nosaltres, a acceptar la diversitat i treure profit de tot aquest enriquiment, a desenvolupar habilitats per relacionar-se amb persones que pensen diferent que tu, que tenen una altra cultura o una altra manera de fer. Un cop surts del país, te n’adones de com és d’important tot això!

Però no tot el que recordo i trobo a faltar són els meus amics. També trobo a faltar alguns professors. Els professors del Príncep de Viana són tan propers, que amb els anys acabes adonant-te que et van marcar més del que t’imagines. Hi ha professors dels que tinc unes quantes frases cèlebres que mai em trauré del cap. Lliçons de vida, exemples a seguir. És sorprenent com coses a les que no donaves importància, et retornen a la ment i, de cop, tenen tot el sentit del món. Conforme madures i vius noves experiències, ho valores tot d’una manera diferent, i els millors consells que m’han donat fins ara venen de professors d’aquest institut. Bé, es nota que va ser una gran època de la meva vida…! Estic escrivint això i somrient com un nen petit!

La trajectòria acadèmica d’en David, una vegada que va sortir de l’Institut, ha estat excel·lent. Quan encara estava al Viana el van proposar per la selecció de les Beques Europa. Les Beques Europa són una magnífica iniciativa del Banc de Santander i la Universitat Francisco de Vitoria que, a partit de les propostes dels instituts de tota Espanya, selecciona cinquanta alumnes de batxillerat per passejar-los per Europa durant un mes, a l’estiu, visitant universitats i coneixent personalitats de tots els àmbits, polítics, escriptors, enginyers, arquitectes…. Al finalitzar, reben un diploma que, en el cas de la seva promoció els fou lliurat de mans dels actuals Reis d’Espanya, aleshores Prínceps.

Aprendre a treballar en grup, a respectar els companys, a formar vincles entre nosaltres, a acceptar la diversitat i treure profit de tot aquest enriquiment, a desenvolupar habilitats per relacionar-se amb persones que pensen diferent que tu, que tenen una altra cultura o una altra manera de fer. Un cop surts del país, te n’adones de com és d’important tot això!

La selecció es molta forta, com es pot imaginar, i no cerquen tan sols nivell acadèmic, sinó que després de tres fases de selecció es queden amb aquelles persones que pel seu caràcter, valors i habilitats socials poden integrar-se millor en el grup i aprofitar l’experiència.

Segons el David aquesta experiència va ser única; a banda dels viatges i les entrevistes, va fer grans amics, persones meravelloses amb les mateixes inquietuds que jo, i va servir de motivació per escollir la carrera que havia de començar aquell mateix any.

Com tants de nosaltres, en David no tenia clar què volia fer al acabar el batxillerat. Al final va decidir començar la carrera d’Enginyeria Química a la Universitat de Barcelona l’any 2009: Va ser una decisió complicada, però després de tot el que vaig veure, vaig decidir que volia ser enginyer químic. Ho tenia clar: la química ho és tot, i un enginyer és l’artista que s’encarrega d’entendre-la i utilitzar-la a la seva voluntat, amb la intenció de millorar aquest món.

Una vegada més, també a la Universitat, David va saber treure el suc no tan sols als estudis, sinó al contacte humà amb companys i professors: Vaig tenir la sort de ser format per professors magnífics i estar rodejat de molt bons companys. I si… aquí també vaig fer molts amics!!!!

És sorprenent com durant la vida vas coneixent persones que deixen una marca a la teva personalitat, i et van ajudant a madurar i obrir la ment, acceptar altres punts de vista i, en definitiva, ser millor persona.

Van ser 4 anys de moltíssima feina, però gràcies al seus resultats acadèmics va fer tota la carrera amb beques. Fins i tot li van donar l’ocasió d’anar-se a Miami Beach durant un estiu, per fer un curs d’anglès. David va tornar a aprofitar el temps i de tornada, a més de l’anglès, portava a la maleta un bon grapat d’amics i experiències humanes. La seva vida començava a estar ben farcida d’oportunitats pel futur.

Pere Balcells i Jofre (Barcelona 1923) és un empresari i mecenes català que va emigrar als Estats Units on va crera una important empresa d’alta tecnologia. En col·laboració amb la Generalitat, Balsells financia una beca anual per oferir a joves ingeniers catalans la possibilitat d’ampliar els seus estudis a la University of California. Posteriorment, un nou programa conjunt ofereix anualment tres beques per fer estudis de master o doctorat de bioenginyeria a la Universitat de Colorado (Boulder)

La beca més important que va aconseguir va ser la Beca Balsells per fer el seu Projecte Final de Carrera als Estats Units. Va ser molt difícil aconseguir-la, ja que només la donen a les persones que tenen una mitjana durant la carrera d’enginyeria més alta que un 8 i alt nivell d’anglès. David va passar 6 mesos treballant a la Universitat de Colorado (Boulder), fent recerca sobre regeneració de teixits . Vaig haver de treballar moltíssim, -ens diu- però també vaig fer grans amistats i vaig poder viatjar per tot els Estats Units.

Va tornar a Barcelona amb el títol d’enginyer químic, i va treballar durant 6 mesos per l’empresa “Barry Callebaut”, fent control de qualitat i I+D per nous productes. Però en David volia tornar a Boulder i va decidir presentar-se de nou per la Beca Balsells, però aquesta vegada per a una versió més important: beca de doctorat. Com us podeu imaginar, aquesta és encara més difícil d’aconseguir… però degut a que ja tenia experiència prèvia i que els professors van quedar molt contents amb la meva feina, la vaig aconseguir. I així va ser com em vaig instal·lar definitivament als Estats Units l’agost del 2014… i encara segueixo aquí!

Una gran notícia que vaig rebre mentre estava aquí aquest any treballant en la meva tesi de doctorat, va ser que em van donar el Títol Honorífic com a millor alumne d’Enginyeria Química de la Facultat de Química a la Universitat de Barcelona. Encara no m’ho crec…!!!!!

Al laboratori
Al laboratori

Boulder és una ciutat de Colorado, al costat de Denver, al peu de les Montanyes Rocoses. És una de les ciutats més dinàmiques, joves i progressistes dels Estats Units en aquest moment i el Departament d’Enginyeria Química i Biològica, és un dels top 10 del món. En David està cursant el màster i el doctorat a la vegada. Compta amb acabar el màster a finals de 2015 i continuar amb la tesi el temps que calgui. Així descriu ell mateix la recerca que està fent: La meva recerca consisteix en desenvolupar nous biomaterials, és a dir, materials que es poden introduir al cos i no generar cap tipus de reacció adversa o rebuig. A la vegada, treballo en un projecte paral·lel amb el grup d’Enginyeria de Proteïnes, intentant entendre el mecanisme d’acció dels tumors cancerígens a nivell nanomètric.

La seva trajectòria acadèmica ha estat brillant, però els professors que va tenir al Viana el recorden com un noi amb moltíssima curiositat per tot, molt sociable, amb moltes ganes de fer moltes coses i conèixer molta gent. Pel que hem vist està fent exactament el que volia. Es veritat que dedica molt de temps a la feina i la investigació, però també es veritat que amb la mateixa empenta, curiositat i dedicació, assisteix a festes, fa amics, participa en la vida universitària… i exporta a Boulder el coneixement de Catalunya o organitza, amb altres catalans, la festa de Sant Jordi en mig de Colorado!

Li hem demanat que ens escrigui sobre ell mateix, com veu la vida,com es veu a sí mateix i quins consells donaria als nois i noies que estem ara al Príncep de Viana. Ens ha escrit això i nosaltres ho transcrivim fill per randa, sense tocar ni una coma:

Jo em veig com una persona a qui li agrada l’equilibri. M’explico. D’una banda sóc molt treballador: dedico moltes hores a la feina que faig i intento fer-ho tan bé com puc, però a la vegada necessito desconnectar i passar-m’ho bé. No puc ser productiu si no tinc moments de descans per sortir de festa amb els meus amics, anar a prendre alguna cosa a una terrassa, sortir a córrer, anar al gimnàs, fer esport, passar temps amb la família… Són coses necessàries a la vida; la clau és saber organitzar-se i tenir força de voluntat. Una amiga meva aquí a Colorado em va dir en broma un dia: “Remember, Beyoncé has the same number of hours a day than you!”

Em va fer gràcia amb aquest exemple, però té tota la raó del món. Tots som humans i tenim les mateixes hores al dia. Per ser un triomfador només necessites fer-ne un bon ús!

La gent crec que em veu com un bon amic; una persona en qui poden confiar. Saben que els escoltaré i sempre intentaré fer tot el possible per ajudar-los. Potser perquè estic obsessionat en remarcar que el més important són les relacions humanes, i no oblidar-ho mai!
Avui dia vivim en una societat molt competitiva, i és fàcil entrar en una dinàmica egoista i individualista. Estic completament en contra d’això, i sempre intento obrir els ulls a la gent del meu voltant que veig caure en aquest cercle viciós.

Pot ser un clàssic, però la meva frase és: FES EL QUE T’AGRADA.

Un segon consell és: MARXA! EXPLORA EL MÓN. El món es enorme… mai seràs conscient de les teves capacitats si no surts de la teva “zona de confort”. Confieu en mi, les millors coses passen quan surts de la zona de confort!

A Boulder, amb els Flatirons al fons
A Boulder, amb els Flatirons al fons

Sé que no és gens fàcil, perquè, a vegades, costa adonar-se del que realment t’agrada. Bé, no tingueu por d’equivocar-vos. La vida està plena d’equivocacions i fracassos, però sense això no es pot millorar! A vegades cal saber el que no t’agrada per finalment descobrir el que t’agrada. Les paraules claus són PACIÈNCIA i CONSTÀNCIA. No us rendiu mai, tot els camins tenen un bon destí! Es tracta de gaudir el procés, no patir fins arribar al final. Mai se sap on està el final i la vida fa moltes voltes… !

Un segon consell és: MARXA! EXPLORA EL MÓN. El món es enorme… mai seràs conscient de les teves capacitats si no surts de la teva “zona de confort”. Confieu en mi, les millors coses passen quan surts de la zona de confort!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s