Alumnes, la Montse Villas us diu adeu

Benvolgut alumnat,

Per a mi, ensenyar és -junt amb l’ofici de curar- la professió més bella del món. No m’agrada dir-li feina, ja que penso que ser ensenyant és vocacional.

El fet de poder aportar uns coneixements i alhora rebre tantes coses de vosaltres és meravellós.discurs_1

Algunes vegades a l’aula, mentre expliquem  la nostra matèria o  parlem de valors, es dóna el miracle de veure uns ulls que estan connectats amb nosaltres, que estan pendents de les nostres paraules, que se senten corpresos pel que diem, i aleshores hi ha aquell vincle extraordinari entre l’alumnat i nosaltres. Jo, a aquesta connexió, a aquest lligam tan entranyable l’anomeno “els moments màgics”, i he tingut el privilegi, la sort de poder-ne fruir uns quants, per la qual cosa puc sentir-me ben afortunada, com a professora i com a ésser humà.

He tingut, per tant, el privilegi de conèixer-vos i he après moltíssim de tots vosaltres, de tot el meu alumnat durant els trenta anys que porto ensenyant!

Mireu, per desgràcia la meva mama ha mort el 24 de maig (fa només un mes), però m’ha deixat tot el seu amor, m’ha transmès la seva bondat, i m’ha fet entendre el que és estimar de debò.discurs_3

Jo també voldria poder-vos deixar tot el meu afecte, i sobretot, desitjaria que arribéssiu a ser molt bons professionals, però que encara fóssiu millor com a persones, per tal que poguéssiu passar per aquest món deixant-lo amb molta més pau i justícia que el vau conèixer.

Recordeu  que heu de ser persones bondadoses i comprensives, respectant i entenent sempre els altres, i tampoc no us descuideu mai d’aprendre, d’adquirir coneixements, ja que tenir cultura possibilitarà que no us puguin manipular ni enganyar, és a dir, us farà lliures!.


Desitjaria, quan les coses no surtin com voldríeu, quan tingueu decepcions o us sentiu sols, poder-vos dir: AIXEQUEU-VOS I TORNEU A COMENÇAR!  M’agradaria que a aquesta vida trobéssiu poques espines i moltíssimes roses, tot i que les  espines, és a dir, el dolor punyent també ens ajuda a créixer, a madurar.

Adiscurs_2ixí, voldria, doncs, que tots vosaltres -és a dir, els meus nens i nenes- FÓSSIU IMMENSAMENT FELIÇOS I QUE S’ACOMPLISSIN TOTS ELS VOSTRES SOMNIS!
El futur és vostre!   No ho oblideu mai!

Una forta abraçada d’una professora que us portarà sempre al seu cor!

Montse Villas

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s