LA FALSA JUBILACIÓ

La professora Montse Villas al costat dels dos entrevistadors.
La professora Montse Villas al costat dels dos entrevistadors.

FA UNS DIES A L’INSTITUT, VAM TENIR L’OPORTUNITAT DE PODER FER UNA ENTREVISTA A LA MONTSE VILLAS, PROFESORA DEL DEEPARTAMENT DE CATALÀ DEL NOSTRE INSTITUT QUE AQUEST ANY ES JUBILARÀ. ÉS EVIDENT QUE AQUESTA OPORTUNITAT NO LA VAN DEIXAR ESCAPAR.

Montserrat Villas Chalamanch, va néixer a Barcelona l’1 de juliol del 1954. Des dels quinze anys va tindre que compaginar els estudis amb un treball d’una oficina en un departament d’exportacions i importacions. Com ella diu “Aleshores de cap manera a mi se m’havia  passat pel cap de fer de professora. A llavores va resulta que com que no sabia ni que triar de carrera perquè com que m’agradava molt la historia , l’antropologia, i  tot el que és literatura i llengua , no sabia que triar…Però al final vaig pensar en llengua i per això vaig fer Filologia”

frase_montse_villas_1 Y una vegada feta la carrera, tampoc tenia gaire clar que fer, així doncs va ser una mica com de casualitat que  la professió que va escollir  acabés sent la seva passió. Ella ens ho explica de la següent manera : “Quan vam acabar la carrera  els meus companys i jo, ja que a recerca no hi havia un ‘duru’ , vam decidir fer classes. I jo al principi em vaig espantar una mica, perquè no havia fet classes mai. A partir d’haver fet dues o tres classes, em vaig recordar que de petita amb 7 o 8 anyets m’agradava explicar gramàtica i totes aquestes coses.”

I que ens podries de la teva vida professional?

“I pel que fa a “la vida professional“  he après moltíssim. Perquè penso  que ensenyant es una manera d’aprendre molt maca. O sigui, vosaltres  m’ho heu  ensenyat moltes coses, el pensar sempre que aquella criatura que tens al davant que no entén allò, ho entengui de manera que no es senti ni rebutjat ni humil·lat ni malament.”

frase_montse_villas_2

A l’entrevista va subratllar molt que ser professor/a ha de ser vocacional sinó pot arriba a ser molt pesat, i diu que “ensenyar es la marevella de les marevelles perquè ensenyar és aprendre constantment d’aquella persona i a més fer-li particip dels teus coneixements”.

A més a més ella creu que un dels obstacles que li ha posat la vida, després ha sigut un dels avantatges a l’hora d’ensenyar. Ens ho explicava així : “Perquè clar , jo pels problemes de retina que he tingut , he hagut de portar ulleres des de els cinc anyets, doncs suposo que es això com que he tingut tantes burles, tantes riotes, doncs el meu tarannà ha sigut sempre d’ajudar a l’alumnat. Suposo que es una miqueta això, tot el que he patit doncs procurar que aquella persona no ho pateixi.”

Deixant a banda la vida a l’escola, el talent de la nostra professora no ha passat desapercebut, ja que  l’any 1986 la revista Escola Catalana va publicar-li  un treball que consistia en relacionar paraules de significat similar, però que quan s’havien d’escriure, s’escriuen diferent y tot això relacionar-ho amb diferents llengües. Tot i que això requeria moltes hores de lectures que empitjoraven cada vegada més la seva vista. La vista ha sigut un dels obstacles més grans que ha tingut, ja que si no  fos per la vista, ella hagués fet altres coses, ella s’ho pren amb aquesta filosofia:

“No puc permetrem  el luxe de fer recerca. A llavors dintre de tot, que saps que moltes coses no les podràs , perquè físicament no les pots fer. Doncs, es veure les que si pots fer.”

Com a professora del departament de català, ha fet de tutora en diferents treballs de recerca. Aquests treballs de recerca han sigut com una mena de compensació dels treballs de recerca que a ella li hagués agradat fer. Y és una compensació ja que encara que no ets tu la persona que fa el treball, estàs guiant a la persona, i aquesta persona està fent el que està fent perquè tu li dius, així que d’alguna manera et sents que formes part d’aquest treball, y per tant es responsabilitat teva també. Ella  destaca que ser tutor es molt diferent a ser professor.

Abans d’acabar l’entrevista vam demanar-li una petita reflexió de l’actualitat: “Penso que és molt important que l’alumnat valori tot el que ha de tenir , que es un ensenyament gratuït i public. Perquè això, clar, abans a  la gent rica no li interessava que es tingués. Em sap molt de greu que no es valori o no es faci d’ús d’això. Fins fa 4 dies, nens, la gent no podia gaudir de escriure o llegir.”

frase_montse_villas_3

Els seus companys la defineixen com una persona que no cau malament a ningú, que ho dona tot pels seus alumnes, ella es defineix simplement com “crec que soc treballadora , constant, i que sempre intento ajudar i escoltar als altres”  Ningú que conegui a la Monste pot estar-hi en desacord amb aquestes paraules. Ella una vegada jubilada continuarà donant classes voluntàries i ajudant a la gent gran. Però, la Montse  se’n va de l’escola com va entrar, amb tota la il·lusió del món per aprendre i ensenyar i ajudar, es a dir podríem parlar d’una veritable falsa jubilació.

 

Anuncis

4 thoughts on “LA FALSA JUBILACIÓ

  1. Jo vaig tenir a la montse villes fa anys d profe.. La ceritat q mai se m oblidara quan no donaves ni una i ella sempre deia… Molt be com tu no has dit es complement in directe.
    Bona jubilació Montse

  2. Estimada Crisanta,
    Avui 17 de desembre 2014 he anat al dinar de Nadal que feien al menjador i a la sortida de l’alumnat he vist l’Andres, un dels meus dos entrevistadors de la revista digital i m’ha dit que la revista ja era penjada a la web del nostre Institut, i l’acabo de llegir i he vist el teu comentari.
    Moltes gràcies, Crisanta, per recordar-te de mi, i per les teves amables paraules.Jo també et tinc ben present, i desitjaria que fossis immensament feliç.
    Una forta abraçada i com us he dit sempre, que “s’acompleixin tots els teus somnis! El futur és vostre”.
    Montse.

  3. Ai, m’he descuidat, Crisanta, potser us semblava que deia “no”, però les meves paraules realment quan vosaltres teníeu confusions eren “com heu dit”, i no “com no heu dit” perquè donava per suposat que ja compreníeu que no ho havíeu dit “gaire” bé!

    Moltes gràcies per tot el vostre afecte, Crisanta! I que siguis molt feliç!

    Una forta abraçada
    Montse

  4. Jo també vaig tenir la Montse Villas, i avui precisament parlava d’ella amb una amiga de l’institut que, com jo, la recorda molt bé. Rememoràvem com la Montse sempre ens utilitzava a nosaltres, els alumnes, per posar exemples relacionats amb la gramàtica, estil: “Si dic El Marc es casa amb la Stefany en aquesta frase la Stefany, a part de ser la núvia, també és el complement directe”. Això gairebé sempre provocava alguna rialla… també posava exemples on els protagonistes eren els nostres futurs i hipotètics fills i sempre masculinitzava o feminitzava els nostres noms per anomenar-los, per exemple el meu fill era el Stefano, la del Jaume la Jaumina, la de l’Israel la Israelina… també em ve al cap quan ens volia felicitar a les noies i sempre ens deia “Molt bé! Sou unes crackes!”. Eren sortides molt seves, com la que comenta la Crisanta (per cert, jo entenia “com tu has dit”, sense el “no”), que són molt difícils d’oblidar.

    La meva amiga, l’Anna, em deia que la Montse la va guiar i aconsellar molt a quart de l’ESO sobre els seus futurs estudis, i la veritat és que no m’ha estranyat gens. Jo no vaig explicar-li mai -que recordi- inquietuds acadèmiques però estic segura que en cas d’haver necessitat parlar d’aquest tema amb algun professor la Montse hauria estat de les meves primeres opcions. Era propera, sensible i molt intuïtiva. M’alegra que pugui gaudir de la jubilació -tot i que sense deixar d’ensenyar i d’aprendre!- però d’altra banda em sap greu no poder trobar-la a l’institut si algun dia m’hi deixo caure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s